Política Estat espanyol

NEGOCIACIONS ERC I PSOE

Els CDR i la CUP crítics amb les negociacions entre ERC i el PSOE

Els avanços entre ERC i el PSOE estan començant a remoure a part de la base independentista. Els CDRs han emès un comunicat molt crític entorn de la negociació i la CUP qüestiona la finalitat i objectius reals d'ERC.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

dimarts 10 de desembre de 2019| edició del dia

A mesura que avancen les reunions i els equips negociadors del Partit Socialista i Esquerra Republicana de Catalunya van definint marcs generals que els aproximen a un acord que faciliti la investidura de Sánchez, més veus crítiques s’aixequen en les files de l’independentisme.

Aquesta vegada ha estat el torn dels Comitès de la Defensa de la República (CDR) que, a través d’un comunicat, han criticat durament les negociacions que s’estan duent a terme entre els republicans i el partit socialista.

En el citat comunicat els CDR destaquen la perseverança del poble català en l’objectiu d’aconseguir la seva independència en aquests últims dos anys, des del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 a la resposta al carrer a la sentència del procés la segona meitat d’octubre d’aquest any.

Pels CDR aquesta voluntat es contraposa al rol que està jugant ERC en les seves negociacions amb Sánchez. Des dels comitès s’assenyala la nul·la confiança que es té respecte al Govern, a causa de l’ “historial innombrable” d’acords no complerts pel Govern central i titllen les negociacions de “frau, insult i menyspreu al conjunt del poble català”.

Perquè aquestes negociacions deixessin de ser un “frau”, s’assenyalen tres punts en el comunicat; l’amnistia de totes i tots els presos polítics, el reconeixement del resultat del referèndum de l’1 d’octubre i la participació d’un mediador internacional. Uns punts que en cap cas acceptarà el PSOE ni cap altre partit del Règim del 78.

En aquest context de crítica a la posició d’ERC s’han donat en les últimes setmanes diferents accions de protesta realitzades A les seus d’ERC. I cal no oblidar que en les dates de màxima mobilització després de la sentència al judici del procés, líders republicans com Gabriel Rufián van haver d’abandonar manifestacions pels esbroncs constants.

Aquesta última acció a més amb missatge inclòs per a Junts Per Catalunya (JxCat). El partit de Puigdemont i Torra cerca reubicar-se en el marc d’unes negociacions entre ERC i PSOE, la qual cosa explica que hagi retirat la moció de censura sobre l’autodeterminació que tenia previst portar novament al Parlament una vegada fos ja anul·lada pels tribunals setmanes enrere.

En paraules d’Eduard Pujol, portaveu del partit al Parlament, aquesta mesura s’ha pres "després d’interpretar que a Madrid ara hi ha una negociació i que el debat (de la moció) podria generar elements de complicació en aquests moments de negociacions".

Aquests moviments entre ERC i JxCat han de ser llegits també en clau pròpiament catalana, davant la possibilitat d’unes eleccions pròximes i la disputa pel Govern de la Generalitat. En la seva disputa totes dues formacions han xocat arran de la classificació dels presos polítics, que els tècnics penitenciaris han de definir abans del pròxim dissabte 14 de desembre.

Mentre l’equip jurídic d’ERC advoca per la comprensió i acceptació d’un segon grau (que després de recursos podria reportar una situació de semi llibertat), l’equip de lletrats de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, veu inacceptable “normalitzar” la classificació de segon grau dels presos polítics i exigeix el règim obert immediat.

Crítica similar a l’emesa pels CDR realitza la CUP en els últims dies. En el programa de televisió “Preguntis Freqüents”, la recentment electa diputada Mireia Vehí, va dir no entendre l’objectiu de les negociacions d’ERC amb Pedro Sánchez. La parlamentària per la CUP va assumir que un hipotètic període electoral a Catalunya estava tenint molt pes en les decisions d’Esquerra.

Des de la seva decisió de presentar-se a les eleccions generals per primera vegada en la seva història, la CUP ha sostingut la seva oposició a col·laborar amb una sortida per dalt a la crisi del règim espanyol.

Hi ha moltes dates clau encara per arribar en el calendari; la decisió del Tribunal d’Estrasburg, les euroordres que van arribar a Escòcia i Bèlgica, la classificació dels presos polítics abans del 14 de desembre, però les tensions i discrepàncies entre la direcció processista i una part de la base del moviment democràtic català, novament tornen a aflorar.

Els més de 240 mil vots que va recollir la CUP el 10N eren expressió d’un incipient qüestionament a anys de processisme dirigit pels partits de la burgesia i petita burgesia catalana. La necessitat de superar definitivament al processisme i posar en peus una esquerra que es planti enfront del Règim, a Catalunya i a la resta de l’Estat -on l’esquerra neorreformista ha naufragat definitivament subordinant-se al PSOE-, es fa més urgent que mai.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Política Estat espanyol   /    Autodeterminació de Catalunya   /    ERC   /    PSOE   /    Catalunya

Comentaris

Comentar