La màquina per a comptar diners a la piscina de la Zarzuela, els avions de l’emèrit carregats de bitllets, els 65 milions de € a Corinna, la comissió per la construcció de l’AVE a la Meca, els 100 milions de $ en el compte de Panamà, els 100 mil euros que treia al mes d’aquest compte a la meitat de l’enorme crisi que sofrim els i les treballadores per 2008, aquest compte de la qual Felipe VI era beneficiari… No sé vosaltres, però jo començo a perdre el compte dels escàndols de corrupció de la família reial.
I mentre el govern “progressista” intenta separar a Juan Carlos I de Felipe VI, per a salvar-li les andròmines a la monarquia. Els juancarlistas d’ahir són els felipistas d’avui, i així pretenen que ens empassem una operació cosmètica que quedarà com a molt en un exili amb honors i riqueses de l’emèrit, i la continuïtat d’aquest règim monàrquic per a rics.
Però l’intent de rentar la imatge de Felipe VI, com si no fos el representant d’una institució imposada pel franquisme, corrupta, que protegeix els interessos de l’imperialisme i de les grans empreses i fortunes, exactament igual que el seu pare, no funciona, encara que faci un tour per l’Estat (menys a Catalunya, que no s’atreveixen), on es van trobant amb mostres de rebuig dels veïns.
Perquè veiem al rei protagonitzar l’homenatge d’Estat i ens bull la sang si ens posem a pensar quants respiradors, epis i màscares es podien comprar amb la fortuna de la casa reial, o quants habitatges per als temporers, o ingressos mínims per a tots els que de veritat ho necessiten. Us animo a treure la calculadora.
Així que ja està bé, Felipe VI és més del mateix, volem decidir, volem borrar aquesta monarquia del mapa, i per això hem de lluitar per processos constituents des de la mobilització social, amb la classe treballadora al capdavant, perquè no estem disposades a continuar sent súbdites que veuen com la monarquia fa negoci mentre perdem a milers en els centres de salut desbordats, perquè exigim el nostre dret a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur.
