El Ministre d’Exteriors, Jose Manuel Albares, sostenia el passat 23 de gener en una entrevista que "des del dia 7 d’octubre de 2023, no es produïa cap operació de venda d’armament a Israel" i que l’Estat Espanyol ha dut a terme un embargament d’armes al país liderat per Netanyahu. No obstant això, sota la falsa careta progressista del govern del PSOE i Sumar, l’Estat espanyol ha continuat exportant armament, equip i intel·ligència militar a l’Estat d’Israel, tant a les FF.AA. com a les empreses de capital israelià.
El Centre Delás per la Pau desmentia aquesta afirmació, revelant que el novembre passat l’Estat espanyol va vendre armes a Israel per valor d’un milió d’euros, segons les dades de Comex. De fet, les dades revelaven que aquell mes l’Estat espanyol va ser el major exportador d’armes a Israel, sent el 52% del total. Encara així, el suposat embargament ni tan sols s’aplicava als contractes previs al 7 d’octubre, tant de venda com de compra d’armes. Segons dades de OEC, en 2021 l’Estat va comprar armament al país sionista per valor de 12,3 milions d’euros, que es van duplicar un 102% respecte a l’any anterior.
El govern "progressista", enfront de la tessitura d’haver de justificar el manteniment de relacions econòmiques, polítiques i diplomàtiques amb l’Estat d’Israel, es veu obligat a mantenir un discurs fals, amb declaracions per l’alt al foc i el reconeixement de l’Estat palestí sota la solució fallida dels dos estats; mentrestant deixa intactes les relacions amb Netanyahu. Per això, tot seguit a les polèmiques declaracions públiques de Sánchez, es va reunir el govern amb l’Ambaixadora d’Israel, per a "calmar les aigües".
El suport estratègic de l’Estat espanyol a Israel és material. Al Líban, l’Exèrcit espanyol manté més de 600 efectius de suport disponibles com a suport per a l’ofensiva de Netanyahu contra Hezbollah; i ha permès que es dugui a terme l’ofensiva a Iemen des de la UE i l’OTAN, per evitar les incursions sobre els vaixells de marca israeliana.
Però a més, el suport a Netanyahu i els interessos d’Israel, enfront de la pressió internacional, cerca fer-se de formes menys explícites, per garantir que es mantingui l’aparença d’esquerres del govern sense posar en risc els fonaments de la relació amb Israel. Per exemple, en les dades de venda d’armes no són comptats acords d’intercanvi d’intel·ligència militar, o de tecnologia aplicable a les Forces Armades. I els contractes de col·laboració tècnic-militar entre tots dos països és significativament més important en pes que la importació d’armes espanyoles a Israel, on el pes de països com els EUA és més substantiu. El Centre Delàs, en un informe sobre les relacions armamentístiques i seguretat entre Israel i Espanya, enumera algunes de les principals col·laboracions entre empreses espanyoles i israelianes, com la col·laboració amb Elbit Systems, una de les principals empreses armamentístiques de les FF.AA israelians. Entre tots dos països, hi ha col·laboracions milionàries per al desenvolupament de tecnologia de satèl·lits, de míssils, d’avions de combat o de tecnologia militar de telecomunicacions. Empreses armamentístiques espanyoles com Amber o Indra, juntament amb altres empreses com Telefónica o Ibèria han realitzat nombroses col·laboracions militars amb el país sionista. I fins i tot, empreses com el banc Santander, el Corte Inglés o Repsol, malgrat que la col·laboració militar no sigui tan explícita, compten amb acords, contractes o col·laboracions amb empreses a Israel, les quals duen a terme projectes logístics per a l’Exèrcit d’Israel; o empreses energètiques, finançades pels majors bancs del país.
Per això, a 4 mesos de l’inici de l’ofensiva israeliana sobre Gaza, amb més de 28.000 palestins assassinats i més de mig milió de desplaçats, la hipocresia del govern espanyol és totalment palpable. El començament de l’ofensiva de Netanyahu sobre Rafah ja està en marxa, amb la previsió de l’avanç militar d’israelià sobre el territori on es refugien la majoria de gazatís i amb la impossibilitat de fugida de més d’1 milió de persones, que no tenen com ni on escapar-se de les bombes, els míssils i les bales de l’exèrcit invasor.
Davant un escenari catastròfic on el genocidi, la fam i la destrucció són protagonistes des de fa mesos en el territori llevantí, és imperant exigir la ruptura de manera immediata de tots els vincles i relacions amb l’Estat d’Israel, la retirada de manera urgent de tots els efectius i vaixells del Llevant, la ruptura de la participació espanyola en el bombardeig al poble iemenita i la sortida de l’OTAN i la UE, còmplices i copartícips del genocidi en curs. No pot continuar sent tolerat el rol col·laborador del govern progressista del govern espanyol en una massacre de semblant magnitud.
