El govern ha renunciat a la idea de portar al Consell Europeu una proposta per a fixar un límit de 180 euros per megavat hora (MWhz) per al mercat majorista de la llum. Sánchez ha encarregat al Ministeri de Transició Ecològica que estudiï opcions, sense concretar fins avui, que puguin concitar major unanimitat en el si de la UE.

Tot sembla indicar que la Comissió Europea es decantarà per algun sistema de compres de gas i emmagatzematge coordinats que pugui abaratir els costos energètics. I alguns tipus de reducció de la fiscalitat ad hoc per a cada Estat de la UE. No es descarta la utilització d’algun fons comú europeu per a esmorteir les pujades estratosfèriques tant de la llum i del gas, com dels hidrocarburs.

Un solució parcial tenint en compte que fins ara les pujades de la llum s’han anat menjant les baixades impositives aprovades pel govern de l’Estat espanyol, sense que hi hagi hagut un autèntic alleujament en el preu suportat.

A les pujades històriques de la llum s’ha sumat un nou increment producte de la guerra a Ucraïna. Aquesta, i les sancions a Rússia han provocat l’elevació del preu del gas i la llum, i en general dels productes que formen part de la cadena de valor dels països en conflicte.

Per això, la compra i emmagatzematge conjunts difícilment puguin reduir significativament el preu de la llum, almenys a curt termini, donades les conseqüències que per a la carestia i la possible escassetat de subministraments ja està tenint la guerra a Ucraïna. A més, les rivalitats geopolítiques per fer-se amb els recursos estratègics s’han disparat per part de les diferents potències mundials, inclosa Xina.

La setmana passada, no obstant això, semblava més plausible l’opció de “topar” el preu del MWhz, ja que el govern “progressista” el va consensuar amb Portugal per a portar-lo amb altres països a la Comissió Europea. .

Els països del nord de la UE rebutgen el pla espanyol

El canvi de posició dels últims dies del Govern de Sánchez ve motivat pel rebuig a la seva proposta per part d’Alemanya, els Països Baixos i altres Estats del nord d’Europa. Aquests han descartat la seva mesura, que tampoc agradava a la Comissió Europea. De conjunt, la UE ha establert una línia vermella infranquejable respecte a la possibilitat de “topar” el preu del mercat majorista.

No obstant això, la solució plantejada pel Govern de Sánchez de “topar” els preus majoristes a 180 € MWhz no deixava de ser una via de fuita més, sense voler fregar si més no els interessos de les elèctriques, en pretendre fixar un sostre de preu bastant elevat sobre l’existent fa un any. Més fins i tot tenint en compte que la proposta era compensar aquesta diferència de preu amb un fons europeu que rebrien les empreses elèctriques. O el que és encara pitjor, generant un dèficit tarifari que caldria compensar posteriorment.

Tot per a fer front a un problema especialment greu a l’Estat espanyol per la situació generada per l’escalada de preus de l’energia. Aquesta ha quintuplicat el seu preu en el mercat majorista, aconseguint el pic de 544,98 € (MWhz) a principis del mes de març. I ha mantingut nivells generals mitjans per sobre dels 220 € (MWhz), un autèntic despropòsit econòmic que està posant en greus dificultats a les classes populars i als més vulnerables.

Fins a la pujada de preus a finals de 2021, el preu mitjà caminava a l’entorn dels 50 € (MWhz) i, s’han produït pujades en tan sols un any en el preu majorista de la llum d’entre el 200% i el 500%, una cosa absolutament insostenible. Enfront del que ni el “govern més progressista de la història”, ni un altre Estat de la UE s’han plantejat tocar mínimament els beneficis milionaris de les elèctriques, que estan aconseguint rècords històrics. L’any passat les elèctriques van guanyar 6.500 milions d’euros en l’Estat espanyol, millorant en 2.000 milions els seus resultats de l’any anterior, mentre que el preu de la llum es va duplicar per a les llars.

Les solucions que es venen plantejant a més de ser opaques i confuses respecte a les conseqüències que puguin tenir per a les famílies més humils, podrien generar nous dèficits tarifaris. Si fos així, caldria fer-los front en el futur rebut de la llum, per la qual cosa no deixen de ser maneres d’esquivar el problema d’arrel i, sobretot, ocultar que els que pagaran seran els més vulnerables.

La solució passa, en canvi, per la nacionalització sense indemnització de la producció i distribució d’un bé tan essencial i estratègic com l’energia. Aquesta és l’única manera d’evitar que les grans empreses monopolístiques especulin i continuïn obtenint beneficis multimilionaris a costa de les classes populars.

UP només ha esmentat una sortida d’aquest tipus amb la boca petita, i alguna vegada ha plantejat la necessitat de comptar amb una empresa elèctrica estatal, però cap declaració més. Mentrestant, continuen empassant gripaus polítics (devolucions en calent, desnonaments, augment de la despesa militar i ara el lliurament del Sàhara davant el Marroc). No passa de la mera rebequeria en les seves protestes davant les mesures governamentals que diu no compartir, però que al final avala amb el sosteniment sense límits polítics del propi Govern. Tot el justifica per l’amenaça de l’arribada al poder de Vox. Una cosa a la qual, paradoxalment, estan contribuint cada dia més, pel seu suport a les polítiques neoliberals del Govern de Sánchez del qual formen part.

Per a fer front a l’escalada generalitzada dels preus és fonamental posar en marxa un pla de lluita i de mobilitzacions unificat que es discuteixi en cada centre de treball i estudi, en cada barri popular, mitjançant assemblees convocades pels sindicats, les organitzacions socials, barrials i polítiques a l’esquerra del Govern. A les direccions dels sindicats burocratitzats de CCOO i UGT cal exigir-los que trenquin el pacte social permanent amb el govern, per a impulsar un pla de lluita real.

Entre les mesures urgents es troba la inclusió de la clàusula de revisió salarial en tots els convenis per a garantir el nivell adquisitiu dels salaris i un salari mínim d’almenys 1.200 euros nets, el control de preus i la nacionalització de les elèctriques. Això no hauria de deslligar-se de la mobilització contra la guerra i el rearmament imperialista, que són part de les causes de fons d’aquesta crisi que estem travessant.