“El Govern espanyol no impedirà la missió de la UE al Mar Roig”, així ha anunciat aquest divendres el ministre d’Afers exteriors, José Manuel Albares, el suport d’Espanya a la missió naval militar de la UE al Mar Roig. Una missió que necessitava del consens dels estats membres de la UE i a la qual el Govern del PSOE i Sumar ja ha donat llum verda. El suport financer i polític del Govern espanyol ha estat clau perquè la missió surti endavant.

Es confirma així que la UE participarà en l’aliança liderada pels Estats Units i Gran Bretanya i que intervé militarment al Mar Roig per fer costat a Israel atacant a la milícia hutí, que controla bona part de Iemen.

Encara que des de la UE tracten de titllar la missió de “defensa”, l’operació és una defensa dels interessos de l’Estat sionista d’Israel, l’imperialisme europeu i dels EUA, que es troba a l’ofensiva a la regió amb atacs contra Iemen. La setmana passada els EUA van llançar accions de guerra sobre el Mar Roig bombardejant Iemen. Ho va fer en nom de la "llibertat de navegació", pels atacs que les milícies hutís de Iemen van llançar sobre les embarcacions que solquen aquesta mar en rebuig al genocidi que Israel està portant endavant a Gaza.

L’objectiu de la missió és doble i està estretament relacionat: donar suport a Israel per impedir que els rebels hutís ataquin a l’estat sionista i pugui concentrar-se en continuar massacrant al poble palestí per assegurar l’hegemonia d’Israel (i indirectament els EUA i el bloc atlantista) en la zona; i d’altra banda, protegir els interessos geopolítics en aquest punt del mig orient per garantir que les cadenes de valor i els interessos de les multinacionals no es vegin perjudicats per aquest conflicte que està bloquejant actualment la principal ruta comercial entre Àsia i Europa.

L’Estat espanyol, que fins ara només participava en operacions de protecció passiva a l’Estat d’Israel amb la presència de 600 soldats al Líban i dos vaixells al Mediterrani, ara participarà activament en la missió naval militar de la UE al Mar Roig. Una flota inicialment de tres vaixells se sumarà als ja enviats per part dels Estats Units i Gran Bretanya des de fa unes setmanes. Sobre els vaixells que s’enviaran per part de la UE es considera la possibilitat d’enviar part de l’actual missió Atalanta, que actualment està intervenint en la costa de Somàlia i Djibouti, en la qual sí que participen directament fragates espanyoles.

Fins ara l’Executiu espanyol no havia confirmat el seu suport a la participació de la UE en la missió el que mantenia el bloqueig a la intervenció. Al desembre quan els Estats Units anunciaven la formació d’una aliança per a socórrer a Israel i els interessos atlantistes a la regió i s’aventurava a incloure a Espanya en aquesta coalició, Moncloa ràpidament va voler desmentir la seva participació. No obstant, com ja apuntava Santiago Lupe en la seva anàlisi d’aquell moment “L’enorme rebuig que va generar a l’Estat espanyol el genocidi perpetrat per l’Estat d’Israel a Gaza, va fer que el PSOE i el seu nou govern de coalició amb Sumar, es veiés obligat a gesticular una política crítica amb aquesta massacre. No obstant això, els fets reals de la política exterior espanyola van en una direcció ben diferent. Els compromisos militars de l’Exèrcit espanyol no han variat ni un mil·límetre, i continuen sent funcionals al suport a Israel”. En aquest sentit el suport de l’Estat espanyol en la missió militar era una qüestió de setmanes. I no s’ha fet esperar.

Si hi ha alguna cosa que ha precipitat l’inevitable aval de l’Estat espanyol a la missió és la velocitat a la qual han arribat les conseqüències del conflicte al Mar Roig als diferents centres imperialistes. Fa uns dies Tesla i Volvo van anunciar que suspenien la producció durant diversos dies en algunes de les seves plantes europees per falta de components per als seus automòbils i són només les primeres que van anunciar aturades en la seva producció. Pel Mar Roig transita entre el 10% i el 20% del comerç mundial de mercaderies. Grans multinacionals beneficiades de la deslocalització utilitzen aquesta ruta. Però no sols per a transportar materials industrials o productes acabats. Aquesta és la ruta habitual que fan els barrils de cru des de potenciés energètiques com Qatar o Kuwait fins a Europa. El transport entre els dos continents sofreix actualment entre dues i tres setmanes de retard, la qual cosa es tradueix en un fort encariment dels costos. Alguns vaixells estan paralitzats i altres han començat a transitar la ruta alternativa que implica vorejar Àfrica per a arribar a Europa. L’índex de preus Freightos apunta que els nolis per a aquesta ruta s’han disparat en un 242% en els dos últims mesos. Les cadenes de subministraments del capitalisme es veuen amenaçades de nou com ja va ocórrer amb el vaixell encallat en el canal de Suez en 2021 i les potències imperialistes amb Estat Units al capdavant surten al rescat dels seus interessos.

L’actual missió imperialista al Mar Roig, com d’altres en les quals Espanya ha participat fins i tot amb suport operatiu -com l’enviament de tropes al Líban, per exemple-, s’emmarquen en una deriva militarista de l’Estat espanyol que pretén protegir els seus interessos imperialistes enmig d’un clima de cada vegada major tensió geopolítica a escala internacional. En aquest cas els seus interessos passen per un suport actiu a Israel en aquest conflicte a través de la la missió que enviarà la UE. Es tracta d’un salt més en l’escalada militarista en la qual l’Estat espanyol i l’UE en aliança amb l’OTAN, busquen mantenir la seva influència en diferents parts del món.

En aquest context, el govern de coalició liderat per Pedro Sánchez, ha demostrat ser el millor garant dels interessos de l’imperialisme espanyol. Segons un informe recent del Centre Delàs sobre l’escalada armamentística del Govern espanyol apunten que “El compromís adquirit pel president Pedro Sánchez d’aconseguir el 2% del PIB en despesa militar en 2029, (…) a la Cimera que va tenir lloc a Madrid al juny de 2022, s’ha traduït en un gran augment de l’armamentisme fins a aconseguir xifres mai vistes en 45 anys de democràcia a Espanya”.

En aquesta defensa imperialista el paper dels socis del PSOE, Sumar, PCE i Podemos, tant en l’anterior legislatura, com en l’actual que recentment comença, ha estat clau per a tractar de garantir l’estabilitat necessària per a tal empresa militarista. El suport incondicional als pressupostos militars, així com als successius enviaments d’armes a Ucraïna, o l’omissió als vincles econòmics, polítics i militars que l’Estat espanyol té amb Israel per tractar de blanquejar la posició del govern respecte al genocidi palestí, o fins i tot la participació en altres missions de la UE com en la que actualment Espanya participa amb la seva fragata Victoria en aigües de Somàlia han estat essencials a l’hora de poder desplegar el caràcter guerrerista de l’Estat espanyol al nivell que la situació internacional el requeria.

De fet, aquesta última missió, la Atalanta, en la qual Espanya participa des de fa anys i amb tot el suport de l’última legislatura PSOE-UP, i la qual es dirigeix des de la base naval de Rota (Cadis), cerca l’estabilitat necessària d’aquesta zona sense la qual la UE no podria obrir nous fronts d’intervenció com el del Mar Roig. Avui Yolanda Díaz s’alinea incondicionalment amb Pedro Sánchez en la seva aventura imperialista, mentre el PCE i Podemos critiquen la intervenció exigint que es discuteixi en el Parlament. Enrique Santiago, secretari general del PCE i diputat per Sumar, ha declarat que “qualsevol enviament de tropes per intervenir en accions de guerra ha de passar per un debat ampli i pel pronunciament de cadascun dels grups en el Congrés”. Per a Santiago el problema no és la intervenció de tropes espanyoles al Mar Roig en si mateixa, sinó que aquesta no sigui avalada mitjançant els mecanismes de la democràcia burgesa pels diferents partits polítics amb representació parlamentària, garantint que aquests puguin participar del debat i respectar la “legalitat”. Evidentment la pantomima de la (falsa) democràcia burgesa es torna més que evident en aquestes situacions, per exemple, el propi article 17 de la Llei sobre defensa Nacional indica que “Per a ordenar operacions en l’exterior que no estiguin directament relacionades amb la defensa d’Espanya o de l’interès nacional, el govern realitzarà una consulta prèvia i recaptarà l’autorització del Congrés dels Diputats.”, no obstant això, el propi Govern no dubte a saltar-se aquestes normes que regeixen el funcionament de l’Estat si les necessitats el requereixen.

Ara bé, més enllà de tota la denúncia a la farsa o falta de garanties de la pròpia democràcia burgesa, la posició d’Enrique Santiago no deixa de ser enormement cínica, doncs, crida l’atenció que, tant ell com altres diputats de Sumar, parlin com si no formessin part del mateix govern que avui decideix participar en la intervenció al Mar Roig, mes amb tot l’historial de l’anterior legislatura en la qual amb debat parlamentari pel mig van tenir l’oportunitat, i així ho van fer, de donar suport a l’escalada militarista. L’oportunitat d’oposar-se a la intervenció imperialista és a les seves mans, ningú impedeix a Enrique Santiago trencar el govern i sortir de la coalició. Però aquestes no semblen ser les seves intencions. És el cas també de Podemos que avui critica aquesta posició del govern com a falsa oposició que pretenen ser però quan eren ministres van secundar tota intervenció passiva, l’enviament d’armes a Ucraïna, van acceptar que es mantinguessin relacions amb Israel, les tropes a Líban… Més enllà de les piulades, el paper que venen jugant des de fa ja uns anys és de sustentació i suport incondicional al govern imperialista.

La situació que avui viu el poble palestí és extrema, i els passos dels EUA i la UE al Mar Roig no poden sinó enfortir a Israel i condemnar a Gaza a la desaparició. Des d’un país imperialista com l’Estat espanyol la denúncia dels crims d’Israel ha de ser el més concreta possible i estar acompanyada de la denúncia de la complicitat del nostre propi Estat i govern, el qual avui fa un salt en la seva participació activa en el conflicte. Per tot això, cal exigir: Fi del suport a la missió del Mar Roig! Ruptura de tot compromís militar i retirada de totes les tropes i recursos desplegats al Líban i al Mediterrani! Retirada de totes les fragates espanyoles en la missió contra la pirateria somali! Ruptura de totes les relacions diplomàtiques, econòmiques i militars amb l’estat genocida d’Israel!

És moment de desplegar aquestes exigències i lluitar perquè des del cor dels països imperialistes es continuï desenvolupant un gran moviment de lluita unificat de la classe treballadora, les dones i la joventut en defensa del poble palestí, que apunti als culpables i còmplices d’aquest genocidi com el Govern espanyol.