El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confimat avui l’obertura del judici oral a la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs. La fiscalia l’acusa de delictes de prevaricació i falsedat documental i en demana 6 anys de presó i 21 d’inhabilitació.
La decisió del TSJC cobra importància perquè segons el reglament del Parlament de Catalunya, un judici oral que impliqui qualsevol delicte vinculat a una suposada pràctica de corrupció obliga a activar l’article 25.4 que suspèn de drets i deures al diputat o diputada investigat, com és el cas de Borràs. I per tant, el mateix succeeix amb el càrrec de presidenta.
Aquest article estipula que la Mesa del Parlament pot acordar la suspensió immediata del diputat o diputada, sense que hagi de passar ni pel ple del Parlament ni per la Comissió de l’Estatut dels Diputats.
En aquest sentit, tant el PSC com la CUP han informat en diferents rodes de premsa que s’ha d’aplicar el reglament i que per tant s’ha d’activar l’article 25.4, si abans Laura Borràs no ha donat "un pas al costat", segons la formació cupaire. ERC li ha demanat a Borràs que sigui ella mateixa que demani l’aplicació de la suspensió, i en cas de negativa, que s’apliqui també el 25.4.
Borràs fins avui ha defensat la seva innocència i ha refusat en tot moment suspendre la seva activitat parlamentaria. No obstant, la mateixa presidenta del Parlament ha convocat per aquest dijous una reunió de la Mesa per abordar exclusivament el seu cas, tot sabent ja que els demés partits que formen part d’aquesta en demanen la seva suspensió davant el judici que tindrà data a partir de setembre.
Sens dubte, les suposades pràctiques corruptes de Borràs no poden sorprendre a ningú. La formació política de la qual també és presidenta, JxCat, és hereva directa del pujolisme. El seu partit prové directament de la vella Convergència. Partit que té un enorme promptuari de casos de corrupció sota la direcció dels “honorables” Jordi Pujol o Artur Mas.
Només per recordar els més sonats es pot nomenar el cas Palau, el 3%, totes les seus de Convergència embargades, les ITV d’Oriol Pujol o els comtes del pare Florenci a Andorra. Escàndols amb els quals s’han enriquit durant anys els representants directes de Foment i el cercle d’Economia i que fins fa no gaire comptaven amb la connivència del Règim del 78 i la seva Judicatura.
No obstant, ja des d’abans de l’u d’octubre de 2017, el Règim del 78, amb la justícia espanyola al capdavant, manté dempeus una ofensiva de persecució i repressió contra el moviment democràtic català i els seus dirigents. Ho vam veure recentment amb el cas de l’espionatge del Catalangate o les més de 4.000 causes judicials d’ençà el referèndum mencionat l’octubre de 2017. La judicatura porta molts anys fent la feina bruta que necessita la Monarquia i el Règim per liquidar definitivament les aspiracions democràtiques del poble català.
Rebutjar i enfrontar tota aquesta escalada repressiva contra el moviment democràtic català, passa però, per no comprar ni l’argumentari dels jutges lluitadors contra la corrupció, ni tampoc la corruptela convergent que es vol amagar darrere de la senyera per mantenir la impunitat, com va fer tantes vegades Jordi Pujol.
Enfront tot això, es torna més necessari que mai reprendre una gran mobilització per l’amnistia de totes i tots els encausats i pel dret a decidir, des d’una perspectiva d’independència de classe, és a dir sense dipositar cap confiança ni en la JxCat de Borràs ni en l’ERC d’Aragonès i la taula de diàleg que es reprendrà aquesta setmana.
