Amb els vots de la coalició d’investidura, el govern PSOE-UP va tirar endavant aquest dijous el Reial decret llei que inclou diverses mesures d’estalvi energètic, bons per al transport públic i nous paquets d’ajudes per a diferents sectors empresarials, incloses les elèctriques que veuran reemborsada la quantitat que hauran d’abonar amb l’impost sobre els seus beneficis aprovat al juliol.

En contra va votar l’oposició de la dreta, lamentant-se de l’escassa voluntat a negociar de l’Executiu, tant amb ells com amb “els sectors implicats”, i per la falta d’“equilibri entre l’estalvi de consum amb el manteniment de l’activitat econòmica”, segons Cuca Gamarra. En la senda de la defensa de la llibertat "sui generis" d’Ayuso durant la pandèmia, la dreta es va erigir com la representant de patronals com l’hostalera o la del comerç i les grans superfícies.

La CUP també es va oposar a la revalidació del decret però des d’un angle oposat. El diputat Albert Botran va denunciar que es tractava d’un “decret omnibus”, en el qual darrere de mesures com els bons al transport o l’estalvi energètic, amb el que estaven d’acord, s’amaguen d’altres com un paquet d’ajudes per a les elèctriques o el rescat de les autopistes radials de Madrid. Desgranem el decret per posar una mica de llum a allò aprovat aquest dijous en el Congrés.

Quines són les mesures que sí són part del relat “progressista”?

La més sonada és la de “corbates fora” ara, que al novembre es traduirà en “guants i gorros”. Una modificació del Reglament d’Instal·lacions Tècniques en Edificis per pujar de 26 a 27 la temperatura de l’aire condicionat i baixar de 21 a 19 la de les calefaccions en edificis públics, comerços i altres equipaments oberts al públic. A ella li acompanya l’obligació de comptar amb sistemes de tancament automàtic de les portes que donen al carrer, l’apagat obligatori dels aparadors a les 22.00 i de l’enllumenat exterior en edificis públics desocupats.

Amb totes dues mesures s’espera reduir entre un 7 i un 9% el consum energètic. Encara que en un mercat oligopòlic com l’elèctric espanyol i en el context de l’hivern que s’aveïna a Europa, aquesta reducció no tindrà cap impacte en la factura que paguen les llars.

També s’incorporen mesures socials com l’augment de 100 euros al mes fins a desembre en les beques d’estudis ja concedides i els descomptes en el transport per a trens de les xarxes de Rodalia i Mitja distància del 100%. Aquesta última és la que pot suposar un major alleujament en les butxaques de moltes famílies de grans ciutats com Madrid o Barcelona. No obstant, no resolen la liquació generalitzada dels salaris davant una inflació galopant que frega ja l’11%.

El que no t’expliquen: retornar a les elèctriques l’impost sobre els seus beneficis

Les mesures socials i d’estalvi han estat emprades com a embolcall d’unes altres que repeteixen el mateix esquema que les polítiques d’emergència durant la pandèmia: petites concessions cap als sectors populars i ajudes millonaries per mantenir els beneficis de les grans empreses.

La més important sens dubte és la partida de 1.360 milions d’euros per a ajudes al sector elèctric. Una cosa tan obscena que els i les ministres d’Unidas Podemos no han tingut ni la poca vergonya de pronunciar-se. Els seus beneficis en el primer semestre de 2022 s’han disparat més d’un 30%, amb resultats com els de Repsol amb 2.539 milions, d’Iberdrola, amb 2.075, o Endesa, amb 916.

A finals del curs passat, el govern va anunciar l’anomenat impost sobre aquests beneficis extraordinaris. Segons les seves previsions es pretenia recaptar amb ell 1.500 milions a l’any, una mínima part del total. No obstant això, l’actual decret d’estalvi energètic no deixa en peus ni això. El Congrés ha aprovat ara retornar-los amb la mà dreta 1.360 milions dels 1.500 que els va anunciar que havia de treure al juny amb l’esquerra.

Una altra ajuda a les grans empreses molt sonada, i que va ser denunciada ahir per diversos diputats del si i el mateix de Botran, és el rescat de les autopistes radials de Madrid. Una operació que porta sumats més de 1.000 milions d’euros per a les tan necessitades Abertis, Sacyr, ACS, Ferrovial o OHL, entre altres. També el text inclou noves partides per a elles.

Finalment, el Decret llei permet que els contractes de millora d’eficiència energètica en edificis públics puguin adjudicar-se amb procediments d’urgència, és a dir, “a dit”. Si durant la pandèmia això va facilitar corrupteles com la de les mascaretes del germà d’Ayuso, ara serà l’oligopoli elèctric el que accedeixi a centenars de contractes públics sense concurs públic.

El que necessitem són veritables mesures d’urgència que facin pagar la crisi i la inflació als capitalistes

L’actual crisi energètica i social, és producte de les conseqüències de la guerra i l’escalada imperialista de la qual aquest govern és part, i d’un model energètic insostenible i al servei de la mateixa ínfima minoria de capitalistes a la qual es destinen bona part dels fons d’emergència. Enfront de les receptes del reformisme i les alternatives de la dreta encara més neoliberals, és necessari lluitar per una sortida de fons, que faci pagar realment la crisi als seus responsables, detingui la maquinària militarista i posi les bases d’una reconversió energètica i productiva.

Els dirigents dels grans sindicats, que venen parlant de la necessitat de mobilitzar-se en defensa del salari mentre continuen brindant el seu suport al govern i decrets com aquest, a què esperen? Per a quan pensen convocar assemblees en els centres de treball, definir un pla de lluita i convocar mobilitzacions a l’altura de la situació, començant per una jornada de vaga general per la indexació immediata de l’IPC en tots els salaris?

Des del CRT venim defensant algunes mesures d’emergència perquè la classe treballadora, al costat de la resta de sectors populars, ens mobilitzem per imposar una sortida al servei de les grans majories i no les empreses de l’IBEX.

Primer de tot, la pujada d’emergència de tots els salaris segons l’IPC i clàusules de revisió salarial obligatòries i mensuals; així com la reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals sense rebaixa salarial per generar milions d’ocupacions a jornada. Però a més, necessitem establir un control de preus per part de comitès de treballadors i usuaris per parar l’especulació i el negoci dels intermediaris; així com la nacionalització sota control de comitès d’aquest tipus també dels sectors estratègics, començant per l’energia, condició indispensable per poder començar a reconvertir la producció d’energia i posar fre al desastre climàtic generat pels capitalistes.

Finalment, és urgent paralitzar la maquinària militarista i imperialista del govern progressista com a part de l’OTAN i la UE, la qual cosa suposa en primer lloc aconseguir tombar els Pressupostos 2023 que pretenen avançar cap al 2% del PIB en despesa militar, duplicant la partida actual. La crisi en curs a Europa, que colpeja encara més dramàticament als pobles d’Àfrica i Orient Mitjà amb fams i crisis humanitàries, només la podrem parar si el moviment obrer dels països imperialistes s’aixeca contra els seus propis governs i paralitzem així l’espiral de guerres, sancions i crisis a les quals ens condueixen.