Política Estat espanyol

MOVIMENT ANTIREPRESSIU

Carta a les joves empresonades “La nostra millor solidaritat, és continuar trencant les cadenes d’aquest sistema”

Som joves, com vosaltres. Segurament, hem estat a les mateixes manifestacions, les que sortien dels campus universitaris o dels barris. Potser ens vam veure caminant i cantant fins arribar a l'aeroport dilluns. O ens topem al metro saltant i cridant i Preses polítiques llibertat! i quan arribem a la Via Laietana ens creuem amb les nostres pancartes a la mani.

Contracorrent

Catalunya

dimecres 23 d’octubre| edició del dia

Alguns som tant joves que és la primera vegada que hem estat a aquestes manifestacions, però no oblidem que les forces repressives van destrossar les nostres escoles per tal d’impedir a la gent votar aquell 1-O del 2017. I ara ens manifestem contra la sentència d’un judici polític pensat perquè serveixi d’escarni al poble català.

Potser ens vam veure quan ens van començar a apalliçar, quan ens van tirar gasos, potser ens vam ajudar quan vam caure a terra a l’hora de córrer i resistir. O ens ajudem amb aigua, amagats a algun portal per a evitar la repressió. Segurament sentim el mateix quan vam veure a les xarxes tanta humiliació, mutilacions i cops de porra i la sang de la joventut de la qual som part. Quan vam veure les bales de goma, bales de foam, gasos lacrimògens, centenars i centenars de ferits a tot el territori, identificacions i registres aleatoris.

Ara, hi ha 31 presos i preses polítiques, que se sumen als 9 del Suprem i als 7 membres dels CDR detinguts el passat 23 de setembre. Segurament sentim la mateixa indignació quan els veiem entrar a aquests furgons blaus i pensem: podria haver sigut qualsevol de nosaltres.

Podríem haver sigut la Xènia, de 22 anys. La seva família ha explicat com la policia va presentar boles de petanca, cristalls i claus com a proves inculpatòries. Les mateixes, amb el mateix número de sèrie, van ser proves inculpatòries també per a altres joves empresonats aquests dies.

Al Xavier, l’Edu, l’Alexis, en Ferran, en Germinal, en Jordi, l’Àlvaro, en David, en Robert, en Pau, en Martí, la Paula, la Laura, en Joan i molts més, volem dir-vos que estem en aquesta lluita colze a colze, i que ara la nostra lluita també és per vosaltres. Que mai baixarem els braços ni deixarem d’exigir i lluitar per la vostra llibertat i perquè és retirin tota causa en contra vostra.

A diferents ciutats de l’Estat, com Madrid, Saragossa, Bilbo, Donosti o Granada la joventut també ha volgut mostrar la seva solidaritat amb el poble català i per la vostra llibertat.

Volem que sapigueu que la joventut està al capdavant d’aquesta lluita a Catalunya, però que a Xile o l’Equador, ho estan sent contra els governs neoliberals; que estan enfrontant també una repressió duríssima -en el cas de Xile, amb “estat d’emergència declarat” i l’exèrcit als carrers-. A Llatinoamèrica o a Europa, aquests processos els està liderant la mateixa generació, la que està cansada i plena de ràbia perquè el seu futur està en mans de governs capitalistes i Estats repressors que no deixen d’imposar-nos la seva brutalitat. La joventut s’organitza, la joventut de la classe treballadora i popular s’ha aixecat i no ens faran callar.

Els qui us escrivim formem part de l’agrupació juvenil ContraCorrent, i sentim que, encara que ens diguin que som el futur, encara hem de lluitar perquè el futur sigui nostre, trencant les cadenes de tanta opressió i explotació. Què som el futur! Això ens diuen els polítics d’un Règim que no triem, d’un Rei que no triem, que són els mateixos que han empobrit a les nostres famílies, que les desnonen, que ens expulsen de la universitat amb les seves taxes cada vegada més altes.

De nou, volem fer-vos arribar tota la nostra solidaritat, tota la nostra força i molts ànims en un moment tan complicat com aquest, per a totes les detingudes i per als seus familiars i amistats. Sou un orgull per a la joventut que surt als carrers i s’organitza! No esteu soles! Continuarem sortint als carrers lluitant per totes les detingudes! Llibertat! Continuarem abraçant els carrers com si fossin el nostre bàlsam d’alliberament, cridant perquè d’una vegada per sempre se’ns escolti. Que la nostra ràbia es tranformi en lluita i organització.




Comentaris

Comentar