Aquest diumenge es va realitzar a la província argentina de Santiago del Estero el primer dels dos debats presidencials que es realitzaran cap a les eleccions generals del 22 d’octubre per a elegir president/a i diputats i senadors. El pròxim debat es realitzarà el diumenge 8 d’octubre a la Ciutat de Buenos Aires.

A les eleccions generals només van arribar cinc formules: l’encapçalada per Myriam Bregman, al costat de Nicolás del Caño, pel Frente de Izquierda, la de l’actual oficialisme peronista encapçalada per Sergio Massa de Unión por la Patria, la de la dreta de Juntos por el Canvio encapçalada per Patricia Bullrich, la de l’ultraliberal Javier Milei de La Libertad Avanza i la de Juan Schiaretti, exgobernador de la província de Còrdova, per l’anomenat peronisme federal.

El debat

Aquest primer debat presidencial va deixar poques novetats i una clara diferenciació entre Myriam Bregman i la resta dels candidats i candidates. La referent del Frente de Izquierda Unidad va aparèixer amb una denúncia clara contra les polítiques d’ajust, la subordinació al Fons Monetari i els intents de regimentar la protesta social i el dret a vaga. Els comentaris d’analistes i periodistes en xarxes socials i mitjans van donar compte d’aquesta destacada actuació. Diverses de les afirmacions que va fer al llarg del debat es van convertir en tendència en la xarxa social X (Twitter). La primera va ser "gatet mimoso", per la referència que va fer a Milei quant a la seva relació amb els grans empresaris.

Els seus rivals van assajar idees, preguntes i propostes que van resultar en gran manera previsibles. Milei, que ocupa el primer lloc en les enquestes encara que sense oportunitat de guanyar en primera volta, va repetir el seu discurs contra la casta al mateix temps que va intentar polaritzar amb Massa i Bullrich que són els candidats que estan en segon i tercer lloc en les enquestes i contra algun dels quals hauria d’anar a una hipotètica segona volta.

Sergio Massa, actual ministre d’economia i també candidat presidencial, per part seva, va triar la demagògia en el terreny econòmic, com si el govern que integra no fos responsable del 40% de pobresa que es va conèixer en els últims dies. Així va intentar diferenciar-se de Milei. Per part seva, Bullrich va treballar tota la nit intentant presentar-se com a oposició dura enfront del kirchnerisme i seriosa enfront de Milei. Schiaretti va repetir fins al cansament la reivindicació del “model Córdoba”.

Bregman es va mostrar esmoladíssima, responent atacs, qüestionant la demagògia i les mentides. Va despullar obertament el doble discurs de Milei, que parla contra la casta però negocia llistes amb el peronisme. Va denunciar a Sergio Massa per intentar ocultar el seu paper fonamental en l’aprovació de l’acord amb el Fons. Va enfrontar a Bullrich quan aquesta va atacar obertament el dret a vaga. A més, va ser l’única candidata a repudiar el negacionisme explícit de la dictadura que va mostrar Milei.

Presentació

Després de la presentació dels periodistes encarregats de la moderació, va ser Myriam Bregman l’encarregada d’obrir el debat. Ho va fer reivindicant la seva militància: “Soc Myriam Bregman, soc advocada i socialista i lluito cada dia per transformar aquesta societat d’arrel”. Immediatament, va marcar distàncies amb el conjunt de les forces polítiques. Va cridar a “no resignar-se” i va sostenir que “les treballadores i els treballadors som la immensa majoria i si ens unim tenim la força per a donar volta la història”. Va exemplificar aquesta enorme potència, assenyalant “les dones ja vam demostrar que quan ens mobilitzem som imparables”.

D’entrada, va marcar la pista, assenyalant que la crisi que travessa el país “té responsables: el Fons Monetari, el poder econòmic i els seus polítics”. Al mateix temps, es va diferenciar clarament dels partits polítics patronals, anunciant que “ara els sentiràs fer un munt de promeses i fins i tot barallar-se. Però estan junts en l’escàndol de Xocolata en la Legislatura Bonaerense. I mentre afamen al poble es van de festa a Europa en iots de luxe”.

Al seu torn, Milei va arrencar amb un llibret gairebé cantat: “Soc economista, liberal, llibertari. Sé com fer créixer una economia i com exterminar la inflació. La meva companya de fórmula és especialista en temes de seguretat i defensa. Al davant tenim a la casta empobridora. Som la única formula en condicions d’acabar amb la inflació i la inseguretat”. Per part seva, Sergio Massa va intentar una falsa empatia, en el marc de ser el funcionari que aplica l’ajust en curs: "Entenc les dificultats que enfronta l’Argentina i els problemes que hem de resoldre. La millor forma és asseure’ns a plantejar solucions”. Després va venir la previsible presentació de Patricia Bullrich: “El kirchnerisme ens deixa una Argentina caòtica. Necessitem un canvi”. Al seu torn, Schiaretti va reivindicar el “model Córdoba”, un to que marcaria el conjunt de les seves intervencions.

Economia

En l’inici d’aquest punt, Milei va apuntar, com es preveia, a atacar a “la casta”. Per part seva, Massa va assajar una demagògia explícita, parlant com si no fos el primer responsable de l’ajust en curs, que enfonsa a les majories treballadores. Bullrich va apostar a parlar d’un “programa integral” que, no obstant això, no va implicar parlar de cap mesura. Per part seva, Schiaretti va tornar a presentar allò que considera el “model cordobès”.

Des de l’inici, Bregman va creuar durament a Milei i a Massa. Al candidat de La Libertad Avanza el va mostrar com el que és: un ‘gatito mimoso’ amb el poder econòmic i un polític que negocia amb el pitjor de la casta sindical i política. Al ministre d’Economia li va recordar que va ser un dels principals garants de l’acord amb el Fons Monetari i va denunciar que preparen noves devaluacions i ajustos contra el poble treballador.

En la seva exposició, entre altres coses, la candidata de l’esquerra va recordar que quan es va debatre en el Congrés l’acord amb el Fons “amb Nicolás del Caño i Alejandro Vilca advertim que anava a ser inflacionari i teníem raó. Ara, advertim, que, per aquest camí, el que ve serà molt pitjor per al poble treballador. Per això, no hi ha sortida si no es desconeix aquest deute il·legal, il·legítim i fraudulent”. A més, va denunciar que les idees de Milei no tenen res de noves: “Ja es van aplicar amb Domingo Felipe Cavallo, un altre gran empleat del FMI. I van ser un desastre”. En aquest marc, va sostenir que “per a enfortir la moneda, cal nacionalitzar el comerç exterior i acabar amb la porta giratòria dels dòlars en el Banc Central. Perquè dòlars hi ha, sobren fugadors”.

Educació

El primer a prendre la paraula en el punt Educació va ser Sergio Massa. El funcionari responsable de l’ajust en curs va afirmar que “és un dret de tots i totes. Vaig manar al Congrés llei que puja el pressupost al 8% del PBI”. No obstant això, immediatament va repetir el llibret que ataca el dret a vaga de la docència, plantejant que impulsarà el presentisme. Al seu torn, Bullrich no va donar sorpreses: va atacar al govern nacional i va tornar a insistir amb el vell argument que “van tenir tancades dos anys les escoles”. Schiaretti, fidel a l’esquema dissenyat, va dir que “moltes de les coses que plantegen aquí ja les hem fet a Córdoba”. Va insistir, no obstant això, amb proposar que “el que no estudia no passa de grau”, un clar atac a la joventut com si fos la seva responsabilitat la crisi educativa. Milei, al seu torn, va parlar de “capital humà” i es va perdre en generalitats.

Bregman va iniciar dient que “si l’educació segueix en peus, és gràcies a l’esforç quotidià de la docència, on la majoria són dones i són elles són les que es fan càrrec tots els dies de la crisi social i dels problemes que els ‘pibes’ porten a l’aula”. A més, va qüestionar als seus rivals, que ataquen el dret a vaga: “Si no fos per la lluita de les i els docents, els estudiants, cooperadores i de tota la comunitat educativa, la situació seria molt pitjor. Els que tenim fills a l’escola pública, ho sabem”.

Va denunciar, a més, el doble discurs del ministre d’Economia: “El Sergio Massa candidat promet 8% de pressupost educatiu, però el Sergio Massa ministre no compleix ni amb el 6% que és el mínim que estableix la llei actual. Parlen de “Estat present” i no poden ni tan sols garantir una estufa en cada aula”. Va sumar, a més, la crítica a Bullrich i Macri que “van enfonsar l’educació pública” i a Milei per proposar el sistema d’escoles vouchers que ja va fracassar en països com Xile. Va sostenir: “Defensarem la ESI obligatòria en totes les escoles. Perquè està demostrat, que entre altres coses, serveix per a identificar situacions d’abús en nenes, nens i adolescents. No tornarem 150 anys enrere”.

Finalment, va dedicar un altre paràgraf als qui ataquen el dret a vaga. En particular va criticar al candidat d’Unión por la Patria: “Sergio Massa va dir que als docents se’ls va acabar la festa. L’única festa és la dels seus funcionaris que se’n van a Europa”.

Drets Humans i Convivència democràtica

En aquest punt van quedar en evidència dos perfils clarament enfrontats. D’una banda, la dreta reaccionària de Bullrich i Milei. Per l’altre, l’esquerra, amb la figura de Bregman.

La candidata de Juntos por el Cambio va defensar la repressió oberta, atacant el dret a manifestar-se i enviant “una abraçada” als gendarmes que van estar implicats en la desaparició i mort de Santiago Maldonado. El candidat de LLA directament va justificar el terrorisme d’Estat de l’última dictadura, parlant dels “excessos” comesos per les Forces Armades. Al seu torn, Sergio Massa i Juan Schiaretti van assajar discursos sobre els drets humans que, no obstant això, van quedar molt a mig camí enfront de la dreta.

Bregman, sens dubte la protagonista en el final del debat, va enfrontar obertament a la dreta negacionista i els seus discursos repressius. Va denunciar, a més, el doble discurs de Sergio Massa que mai va tenir cap compromís amb la lluita pels drets humans i que va cridar a conformar un govern d’unitat nacional al repressor Gerardo Morales.

Entre altres qüestions, en la seva exposició, va recordar la seva trajectòria en la lluita del moviment dels drets humans: “Vaig ser advocada en causes de lesa humanitat contra genocides com Astiz, El Tigre Acosta. Vaig actuar en el judici contra Etchecolatz, en el qual va desaparèixer el nostre company Julio López. Per això m’indigna i no puc naturalitzar que tornin les idees negacionistes o que parlin de “llibertat” els qui justifiquen els camps de concentració i els segrestos de la dictadura.

Mai va ser fàcil lluitar contra la impunitat. La nostra lluita mai va ser una feina”. Al mateix temps, va condemnar “totes les desaparicions o assassinats de ‘pibes’ ocorregudes sota governs constitucionals a les mans de les forces de seguretat, com Luciano Arruga, Facundo Astudillo Castro o Lucas González. No són “excessos”, són part d’una política sostinguda des de l’Estat”.

En el final d’aquest punt, va criticar durament a Milei per “embrutar la idea de llibertat”. Bregman va denunciar que “ell parla de la llibertat perquè re puguin acomiadar sense indemnització; per a baixar salaris tot el que el mercat vulgui encara que et moris de fam o hagis de vendre un ‘brazito’ per a arribar a fi de mes. La llibertat per a ell és: si vols salut, te l’has de pagar. Fins i tot defensa la llibertat per a contaminar els rius. En definitiva, la llibertat per a Milei és “salvi’s qui pugui”. Però mentre hi hagi desigualtat social, la llibertat serà només per als rics. Aquests rics que van ser capaços d’imposar una dictadura al nostre país i imposar 30,000 desapareguts”.

Preguntes i creus

El moment de les preguntes creuades va portar creus i chicanas entre Massa, Milei i Bullrich. Schiaretti va continuar repetint llibret, contestant amb el “model Córdoba”. Aquí, la nota la va donar el ministre d’Economia, afirmant que podria sumar al seu eventual govern a sectors de la dreta liberal-libertariana que integra Milei.

Per part seva, el candidat de LLA va llançar preguntes previsibles. Una d’elles va ser utilitzada per Myriam Bregman per a denunciar la irracionalitat del sistema capitalista i plantejar, al mateix temps, la necessitat d’una societat socialista, on l’economia es planifiqui democràticament en interès de les grans majories populars. En aquest bloc, la candidata del Frente de Izquierda va tornar a defensar el dret a vaga contra els atacs de Bullrich; va contestar les falses acusacions de Schiaretti sobre les votacions en el Congrés i va tornar a qüestionar a Massa per proposar un govern comú amb el repressor Morales. A més, va criticar a Milei per la seva defensa del patriarcat que implica, entre altres coses, defensar la desigualtat salarial entre home i dones.

Tancament

En el final del debat, en els tancaments, els candidats van repetir llibret. Massa va convidar "a construir una Argentina amb un govern d’unitat nacional". Milei va tornar a despatxar-se contra les coalicions que van governar en aquests anys i va proposar "el model de la llibertat". Al seu torn, Schiaretti es va repetir a si mateix, assenyalant que “es van escoltar candidats que es van atribuir, que representen l’esquerda i proposen coses que són un viatge desconegut. Ofereixo la meva experiència de govern”. Per part seva, Bullrich va tancar dient "fa 20 anys donem la batalla contra el kirchnerisme, que tant de dolor va portar. Sempre vam posar el pit i avui estem en la batalla final".

En la seva última intervenció, Bregman va tornar a denunciar: “Com et vaig dir al principi, més enllà de les frases fetes, cap dels candidats va poder ocultar que són tots còmplices del poder econòmic. Tu saps que nosaltres no, perquè el nostre objectiu és construir una societat sense cap mena d’opressió ni explotació. Ens veus en cada lluita”.

En aquest marc, va cridar a enfortir al capdavant d’Izquierda aquest 22 d’octubre: “Demostrem que som molts, som moltes, els que no volem pagar al FMI amb la fam del poble, els qui no volem que els treballadors continuïn perdent, que no podem continuar destruint al planeta perquè no hi ha planeta B, que les dones no podem continuar esperant. No et resignis. Vota amb les teves conviccions”.

En el tancament, tornant a respondre els discursos negacionistes, va afirmar: "Van ser 30 mil i va ser un genocidi".