Comencem fort la setmana. Quatre dels sis joves de Saragossa jutjats per protestar contra un acte de Vox en 2019 són condemnats a gairebé cinc anys de presó pel Tribunal Suprem. El mateix dia la Junta de Fiscals del Tribunal Suprem avalava encausar a Puigdemont per terrorista en la línia de l’Audiència Nacional.
Anem a pams. Realment algú es pot sorprendre que PP i Vox estiguin a l’ofensiva contra l’amnistia amb els jutges intentant boicotejar-la mentre Felip VI anima d’amagat? Poc menys es podia esperar de la dreta espanyolista, l’aparell judicial hereu de la dictadura i la Corona imposada per Franco.
Així i tot, el creixement dels sentits comuns de la dreta és un perill. Des del 44% dels homes que creuen estar perjudicats pel feminisme fins a la criminalització dels immigrants passant pels discursos d’emprenedoria empresarial fomentats per yotubers, streamers i tiktokers. Intenten mostrar-se rebels per a capitalitzar el malestar, però són els més fidels defensors de la Constitució, el Rei, la patronal i l’Església. Si se us ocorre alguna cosa més establishment que això aviseu.
Tanmateix, els "progressistes" que parlen d’amnistia constitucional són els mateixos que, o bé estaven amb PP i Cs demanant el 155 en 2017, o bé demanaven que ens deixéssim de defensar l’autodeterminació per a no “contribuir a despertar el fantasma del feixisme” com deia Iglesias llavors.
Per part seva, els processistes que pinten viable una amnistia sense mobilització ni ampliació a totes les persones perseguides per lluitar, són els mateixos que han abanderat una independència buida de contingut social per acabar sent part de la repressió en 2019 i la desmobilització derivada.
No ens oblidem. Quan en 2019 ens mobilitzavem contra una sentència que castigava un referèndum, el PSOE va respondre amb repressió, amb la col·laboració de la Generalitat de Junt i ERC, i Iglesias va fer una crida a acatar la sentència.
En 2021 vam sortir arran de l’empresonament de Hasél per cantar contra la monarquia i la Generalitat i el govern “progressista” ens van enviar cops de pals. A Cadis els treballadors del metall van sortir per a fer front a la precarietat i el govern del PSOE i Unidas Podemos els va enviar tanquetes.
Ara es condemna a presó a quatre joves per protestar contra Vox i PP mentre la dreta creix. Com es pot parar l’a dreta de la mà dels qui reprimeixen als i les que lluitem? No es pot.
Sumar, Podemos, ERC – i ni parlem el PSOE – parlen de frenar a la dreta (des de les institucions), però es neguen a fer qualsevol cosa que molesti efectivament a la dreta. La via per a ells és sempre rebaixar les demandes fins a tal punt que ni s’assemblen a les reals: ni Netflix en català és el dret a decidir, ni una menor pèrdua de poder adquisitiu és posar fi a la precarietat.
Sí, la dreta té jutges, patronals, policia, Església i Rei. Però la classe treballadora tenim la força capaç de fer funcionar les fàbriques, les comunicacions, els transport... Llavors, Per què no utilitzar les nostres forces per a enfrontar els reaccionaris i lluitar per conquestes socials i democràtiques com l’habitatge, el salari, l’autodeterminació o l’amnistia per a tots els i les lluitadores? Li hauríem de preguntar a “progressistes” i processistes.
Sumar és conscient d’aquesta força, però prefereix intercanviar-la (o sigui trair-la) per gestionar el Règim del 78. La diferència amb Podemos és que aquests s’han quedat sense ministeri i se separen esperant la pròxima onada que els porti al Consell de Ministres.
Què ens queda? Renunciar a la política? Acceptar la rebaixa de demandes d’entrada? No. Toca posar en joc la nostra força desenvolupant l’autoorganització des de baix contra l’auge de la dreta i els "progressistes" que ens contenen amb l’ajuda de la burocràcia sindical. Construïm una esquerra socialista amb independència de classe per donar la batalla.
