Política Estado Español

ESTAT ESPANYOL PACTE PSOE-UP

Allò que diu (i allò que no diu) el pacte entre PSOE i Unidas Podemos per al Govern de coalició

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, i el d'Unidas Podemos, Pablo Iglesias, han signat un preacord per a un Govern de coalició en el que Iglesias serà vicepresident.

Diego Lotito

Madrid | @diegolotito

dimecres 13 de novembre| edició del dia

La notícia del pacte arribava menys de 48 hores després de les eleccions generals celebrades el 10 de novembre.

El document conjunt que ho confirma assenyala que els detalls es coneixeran els pròxims dies, però fixa una sèrie d’"eixos prioritaris d’actuació del govern progressista" en els que estan d’acord PSOE i Unidas Podemos.

Això és tot allò que diu l’acord:

El PSOE i Unidas Podemos hem aconseguit un preacord per a conformar un Govern progressista de coalició que situï a Espanya com a referent de la protecció dels drets socials a Europa, tal com els ciutadans han decidit a les urnes.

Totes dues formacions comparteixen l’ importància d’assumir el compromís en defensa de la llibertat, la tolerància i el respecte als valors democràtics com a guia de l’acció de govern d’acord amb el que representa la millor tradició europea.

Els eixos prioritaris d’actuació del govern progressista de coalició es centraran en donar resposta als principals reptes que té enfront la societat espanyola en el seu conjunt:

1.- Consolidar el creixement i la creació d’ocupació. Combatre la precarietat del mercat laboral i garantir treball digne, estable i de qualitat.

2.- Treballar per a la regeneració i lluitar contra la corrupció. Protegir els serveis públics, especialment l’educació – incloent l’impuls a les escoles infantils de zero a tres anys-, la sanitat pública i l’atenció a la dependència. Blindatge de les pensions dels nostres majors: assegurar la sostenibilitat del sistema públic de pensions i la seva revaloració conforme al cost de la vida. L’habitatge com a dret i no com a mera mercaderia. Apostar per la ciència com a motor d’innovació econòmica i dignificar les condicions de treball del sector. Recuperar talent emigrat. Controlar l’extensió de les cases d’apostes.

3.- Lluita contra el canvi climàtic: la transició ecològica justa, la protecció de la nostra biodiversitat i la garantia d’un tracte digne als animals.

4.- Enfortir a les petites i mitjanes empreses i a els/les autònoms/es. Impulsar la reindustrialització i el sector primari. Facilitar des de l’Administració les bases per a la creació de riquesa, benestar i ocupació, així com l’impuls digital.

5.- Aprovació de nous drets que aprofundeixin el reconeixement de la dignitat de les persones com el dret a una mort digna, a l’eutanàsia, la salvaguarda de la diversitat i assegurar Espanya com a país de memòria i dignitat.

6.- Assegurar la cultura com a dret i combatre la precarietat en el sector. Fomentar l’esport com a garantia de salut, integració i qualitat de vida.

7.- Polítiques feministes: garantir la seguretat, la independència i la llibertat de les dones a través de la lluita decidida contra la violència masclista, la igualtat retributiva, l’establiment de permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, la fi del tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació sexual i l’elaboració d’una Llei d’igualtat laboral.

8.- Revertir la despoblació: suport decidit a l’Espanya buidada.

9.- Garantir la convivència a Catalunya: el Govern d’Espanya tindrà com a prioritat garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política. Amb aquesta fi, es fomentarà el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d’enteniment i trobada, sempre dins de la Constitució. També s’enfortirà l’Estat de les autonomies per a assegurar la prestació adequada dels drets i serveis de la seva competència. Garantirem la igualtat entre tots els espanyols.

10.- Justícia fiscal i equilibri pressupostari. L’avaluació i el control de la despesa pública és essencial per al sosteniment d’un Estat del benestar sòlid i durador.

Allò que no diu el preacord:

Entre els eixos que no apareixen al preacord amb el PSOE hi ha mesures molt sentides que s’han quedat al tinter i, de conjunt, el programa esta sobredeterminat per la política del PSOE. Vegem:

1. No es diu res de derogar la reforma laboral, un dels punts estrella del programa d’Unidas Podemos, ni tampoc de la reducció de la jornada laboral, al costat d’una veritable pujada del salari mínim, per a acabar amb la precarietat laboral i l’atur.

2. No hi ha ni una paraula a favor de la remunicipalització o estatització dels serveis públics en mans dels grans monopolis privats que especulen amb la vida de la gent i imposen tarifes impagables.

3. L’acord parla del “blindatge de les pensions”, però no fa esment a la proposta del PSOE d’implementar la anti-obrera “motxilla austríaca”.

4. També parla l’acord de defensar “L’habitatge com a dret i no com a mera mercaderia”, però no diu res d’intervenir el mercat del lloguer ni molt menys de l’expropiació dels habitatges buits a mans dels bancs i especuladors que han deixat a centenars de milers sense cases i han empès a d’altres al suïcidi.

5. Es proposa la “lluita contra el canvi climàtic”, però no proposa una mesura elemental per a fer-ho: expropiar als 10 principals contaminadors a l’Estat espanyol, començant per les elèctriques.

6. L’acord es proposa “enfortir a les petites i mitjanes empreses”, però no parla de la prohibició dels contractes temporals, les ETTs, els contractes basura, les externalitzacions, les contractes i subcontractes i tots els mecanismes de precarització del treball.

7. Defensa la “Justícia fiscal i equilibri pressupostari”, acceptant tàcitament l’estabilitat pressupostària imposada per Brussel·les. Per descomptat, el preacord no diu una paraula del no pagament del deute -sense la qual no hi ha cap política “progressista” possible- i la nacionalització de la banca per a recuperar els milers de milions perduts en els rescats.

8. El preacord parla de “nous drets” i dignitat de les persones, però no diu res de derogar les lleis d’estrangeria, legalitzar a les persones immigrants sense papers i tancar aquests veritables camps de concentració que són els CIEs. N tampoc res de derogar la maleïda "llei mordassa".

9. Reivindica “Garantir la convivència a Catalunya” i fomentar el “diàleg”, però l’acord part de la base de negar el dret d’autodeterminació dels pobles, no qüestiona la infame sentència del procés ni la repressió, i molt menys diu una paraula dels més de 40 presos i preses polítiques.

10. Finalment, tampoc diu una paraula d’acabar amb la institució més reaccionària i parasitària d’aquest Règim, la monarquia borbònica. Molt lluny ha quedat la demanda d’assemblees constituents lliures i sobiranes que Podemos va saber plantejar, encara que fos només discursivament, en els seus primers mesos de vida.

En síntesi, Pablo Iglesias serà -si els números quadren- vicepresident del Govern a costa d’assumir tot el programa neoliberal del PSOE, l’IBEX35 i la política del 155 contra Catalunya. Amb això, la integració de Unidas Podemos al règim del 78 dóna un nou i qualitatiu salt.

La necessitat de construir una esquerra revolucionària, anticapitalista i oposada a aquest règim decadent és ara més urgent que mai. És necessari que al costat de la CUP, Anticapitalistas i tots els sectors de treballadors, dones i joves que fan una experiència amb Unidas Podemos -i ara la faran molt més ràpidament-, obrim la reflexió i impulsem assemblees obertes de debat per a avançar en aquesta perspectiva.

Per a construir una alternativa anticapitalista i de classe que planti cara al Règim i davant la nova crisi econòmica posant dempeus un programa perquè la crisi la paguin els capitalistes.




temes relacionats

Unidas Podemos   /    Pedro Sánchez   /    Política Estado Español   /    Pablo Iglesias   /    PSOE

Comentaris

Comentar