Per aquest dossier especial sobre les malalties professionals que hem fet a Esquerra Diari, així com per donar a conèixer les reivindicacions de diferents sectors i aconseguir que siguin declarades patologies professionals i no comunes, hem volgut parlar amb Àlex Tisminezsky, i fer present des d’un punt de vista legal tota aquesta situació.
Com està actualment el panorama de les malalties laborals? Quin és el procés perquè se li reconegui a una treballadora/treballador una malaltia professional?
Actualment hi ha una infra detecció de malalties professionals o accidents de treball dins del que és el sistema d’invalidesa. Hi ha moltes patologies que malgrat venen d’una exposició a productes químics, exposicions a riscos a la feina o a càrregues de feina, són declarades comunes per l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social), l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques), i sobretot per les mútues.
Aquestes tenen una voluntat ja declarada d’intentar que el màxim de patologies siguin declarades comunes malgrat siguin clarament professionals. Aquest és el primer problema que trobem de fet, que malgrat moltes malalties haurien de ser jurídicament declarades malalties professionals, són declarades malalties comunes i queden com si vinguessin de la vida personal dels treballadors. Tot i que, com diem, han estat provocades per la feina.
Com s’integren o es reconeixen noves malalties professionals lligades a sectors específics?
El primer problema que es troba el treballador es que la mútua demana un comunicat d’accident de treball. Clar, aquí arriba el primer problema ja que moltes empreses no volen que es declari una baixa o una malatia com a malatia professional, i deneguen als treballadors aquest comunicat inicial.
Després, a més, i hagi o no aquest comunicat per part de l’empresa, les mútues són molt poc inclinades al reconeixement de malalties professionals als llocs de treball. Així, en moltes ocasions en que noves patologies son clarament professionals, les mútues les declaren com a comunes.
Un cop que el treballador es troba en la situació en la que l’empresa o la mútua li neguen l’accés a la baixa professional, el treballador va al metge de capçelera, agafa la baixa, o fins i tot una baixa de llarga durada, però declarada com a comuna, malgrat ser professional.
Després, s’entra en un procés anomenant ‘Canvi de contingència’, en el qual es demana al Tribunal Mèdic que detemini la naturalesa de la patologia. Aquest procediment administratiu pot, fins i tot, arribar a judici. És un procediment llarg, d’un o dos anys de procés administratiu o judicial. Però seguim trobant-nos amb els entrebancs de que moltes patologies clarament professionals són declarades comunes. Per exemple, les epicondilitis o símptoma del túnel carpià de les treballadores de la neteja, de Las Kellys.
Aquestes treballadores tenen en moltes ocasions aquest símptoma, i les mútues deneguen sistemàticament declarar-la com a malaltia professional.
Obliguen a aquestes treballadores a fer processos administratius que són molt llargs, i que sí, a vegades s’aconsegueix. Però en molts casos no es fan, tant perquè no poden, com per desconeixement. I amb aquest llarg camí aconsegueixen que moltes malalties professionals quedin no declarades com a tal.
Ara que parles de Las Kellys i el calvari que pateixen cada cop que volen que sel’s reconegui una lesió o malaltia com a malaltia professional. Quin és el paper de les mútues en tot aquest procés?
Les mútues tenen un paper clau en tot el sistema de la cobertura de contingències tan comunes com professionals. Les mútues fan un intent reiterat d’ocultar les malalties professionals. És a dir, tenen un paper clau en la infra detecció d’aquestes malalties.
Molts treballadors van a la mútua i aquesta els envien a la Seguretat Social. Si aquest treballador no fa cap procediment administratiu o judicial, aquella baixa o aquella possible invalidesa sempre quedarà com comuna i la mútua no l’assumirà. Això farà que la mútua tingui més beneficis i les empreses tinguin menys reconeixement de malalties professionals. I això serà a costa del treballador, que tindrà menys drets per ser una malaltia comuna i no professional.
Aquesta és la situació. Com que la mutua no la reconeix, l’única opció que té és agafar una baixa com a malaltia comuna amb el metge de capçelera, i presentar el canvi de contingència del que parlavem abans. Com explicava, en aquest punt l’ICAM, decidirà si aquella baixa és finalment reconeguda com malaltia professional o es mantindrà com a comuna, com diu la mútua.
Ja hem dit que aquest procediment pot durar un any o dos, i malauradament es l’única opció legal que té el treballador.
També hi ha l’opció de fer pressió sindical, amb manifestacions, mobilitzacions i protestes per fer veure-li a la mútua que al final defensen els interessos de l’empresa, que és una mútua patronal i que s’han de reconeixer aquestes malalties com a professionals.
I per part de les empreses, quines irregularitats trobem?
La principal es que les empreses no fan el comunicat d’accident de treball malgrat ha estat un accident clarament de treball. És el típic cas d’un treballador que es fa mal aixecant caixes, per un treball repetitiu, amb càrrega. Però l’empresa no envia el comunicat per no reconèixer que és un accident laboral, tot perquè li pot portar perjudicis econòmics. I sense aquest comunicat, la mútua no reconeix l’accident laboral.
La segona, és que davant accidents molt greus, les empreses els declaren com a lleus en els seus comunicats d’accident de treball. I això perquè? per evitar que si es declara greu o molt greu, Inspecció de Treball faci una inspecció i informe en 24 hores. Per evitar que l’inspecció vingui tan rápid o de forma automàtica, o que fins i tot no vinguin, molts accidents greus o molt greus son declarats com a lleus de forma reiterada.
Moltes vagades les infraccions més greus són també en materia preventiva: no fer una avaluació de riscos correcta, no tenir en bones condicions la maquinària, feines a un ritme que no s’hauria de fer. Tot això provoca malalties professionals que moltes vegades serien evitables.
Quines eines tenim els treballadors i treballadores per evitar aquest embolic burocràtic entre empresa, mútua i seguretat social?
Hi ha una eina administrativa i jurídica que es el ‘Canvi de contingències’. Aquesta seria una. La que diu que si no es reconeix per la via administrativa, pot passar a la vía judicial. La segona seria la sindical. I la tercera legislativa, intentar fer unes normes cada vegada més clares per evitar que les mútues puguin pendre aquestes decisions.
L’exemple més dramatic, per exemple. Las Kellys portaven molt temps lluitant i reclamant que unes patoligies com les tendinitis o l’epicondilitis fossin reconegudes com malalties professionals, fins que l’agost passat el govern central va reconèixer aquestes malalties com a professionals. Va fer una nota de premsa, va enviar una carta a les mútues, pero no va canviar la llei. Clar, en no canviar la llei en el Real Decret de malalties professionals, les mútues segueixen com si res, no tenen perquè canviar res.
Quina seria la principal batalla que s’ha de donar per acabar amb aquesta situació generalitzada en el món laboral?
La principal batalla és sindical, ja que malgrat hi ha una legislació de prevenció de riscos que té parts que poden ser molt aprofitables, la llei de 1995 no ha entrat a moltes empreses. Llavors no es compleixen les avaluacions de riscos correctes, la vigilància de salut, les adequacions dels llocs de treball. És a dir, les accions preventives per part de l’empresa.
I això moltes vegades només s’aconsegueix amb un sindicat fort, que faci veure a l’empresa que són importants, no només el seus beneficis empresarials, sino també la salut laboral dels seus treballadors.
