Quan una decisió política camina com un pacte, neda com un pacte i vola com un pacte: és un pacte. Els rostres compungits dels regidors i regidores de Barcelona en Comú en el ple d’investidura del dissabte mereixerien algun premi a la interpretació més sobreactuada.
L’ex-acaldesa Colau va voler explicar la retirada de la seva candidatura i la suma dels vots del seu grup municipal als del PP i PSC per a investir a Jaume Colboni, al·legant que en cap cas havien negociat amb cap dels dos. Però a poc a poc es van coneixent el contingut d’un acord impossible d’ocultar.
El motiu oficial dels Comuns per votar amb la dreta espanyolista i el PSC seria optar pel “mal menor” i evitar que arribés la dreta de Trias amb un programa oposat al dels seus vuit anys de govern. Però només unes hores després es filtrava l’acord entre el PSC i el PP per a la cessió dels vots de la dreta espanyolista: reprendre l’ampliació de l’Aeroport, frenar les superilles, paralitzar el traçat del tramvia per la Diagonal i reforçar el número de Guàrdia Urbana i Mossos. Totes propostes que s’incloïen també en el pacte entre Trias i Maragall.
Si el que estaven votant llavors era a un govern també de dretes que assumeix bona part de l’agenda de Trias, a què es va deure aquest gest de “generositat” i “responsabilitat” dels Comuns amb els seus fins ara socis de govern?
Només s’han necessitat 24h perquè es coneguessin els veritables motius del pacte entre els Comuns i el PSC, amb el suport del PP. Ahir, l’alcalde electe Jaume Collboni va assegurar que, encara que governi en solitari, mantindrà intacte tot el “sottogoverno”. En declaracions a El Periódico de Catalunya va anunciar que “no canviarà l’estructural gerencial, serà de continuïtat, i l’estructura directiva tampoc”.
Es tracta de desenes de càrrecs polítics de lliure designació que ocupen diferents llocs de gerència, direccions d’àrea i comissionats, que es continuaran repartint el PSC i Barcelona en comú. Una decisió que no és poca cosa.
Políticament, suposa mantenir un cogovern de facto amb el PSC de tota la “segona línia” dels Comuns, la qual cosa garantirà una oposició totalment disciplinada a les decisions del nou alcalde. Que això suposi una assumpció de bona part de les propostes de Trias i el PP no és cap problema. Una mostra que els vuit anys de govern de Barcelona en comú - sis d’ells al costat del PSC - han estat part d’aquest canvi que no va canviar res.
Però a més, implica una llarga llista de càrrecs i retribucions d’or per a dirigents i quadres dels Comuns i ICV. Concretament són 17 llocs gerencials i altres 6 de lliure designació amb retribucions entre els 73.000 i 106.000 euros a l’any - salaris parells als del president del govern, vicepresidents i la resta de ministres-, una altra ventrada de 24 alts càrrecs amb retribucions entre els 51.000 i 62.000 euros anuals i 4 comissionats amb un salari de 68.000 euros. Una suma que ascendeix als 3,8 milions d’euros a l’any.
Que el neo-reformisme és part ja d’una nova casta política que reprodueix tots els mètodes de la política burgesa tradicional contra la qual va esclatar el 15M és tot un fet. L’estrany Tripartitat escenificat el dissabte va ser presentat com un “mal menor” sui generis, votar a una opció de dretes contra una altra opció de dretes. Però el que és també, i segurament en primer lloc, una operació per sostenir tot una xarxa d’alts càrrecs de lliure designació fonamental per a la supervivència d’un aparell electoral i buidatge com el que representen avui les formacions neo-reformistes.
Aquesta nova casta, com aquella contra la qual es van rebel·lar milers en 2011, no representa en absolut a les majories socials, començant per la classe treballadora i els sectors populars que estan llunyíssim d’aquests salaris d’or.
És urgent construir alternativa política que es proposin lluitar per un programa que doni resposta a totes les reivindicacions socials i democràtiques que el neo-reformisme va deixar en un calaix fa ara una dècada, per a comprar xalets a Galapagar o repartir llocs amb sous al nivell del Tribunal Suprem. Que batalli per mesures com que tot càrrec públic cobri l’equivalent al salari mig, que està en 26.000 euros anuals, és a dir, la meitat que els sous més baixos dels 51 alts càrrecs que Barcelona en Comú ha acordat mantenir en el govern Collboni.
La classe treballadora, la joventut i els sectors populars no podem caure en l’engany del “mal menor” que només obre el camí a la dreta i ens manté subordinats als plans d’una casta “progre” que només persegueix la fi d’autoperpetuar-se. Aquest 23J que no te la colin, votem nul. És urgent que avancem en construir una esquerra socialista i revolucionària capaç d’enfrontar a la dreta de veritat i totes les polítiques de dreta, les apliqui qui les apliqui.
La "factura" dels vots de Barcelona en Comú
Gerents
1- Jordi Ayala Roqueta: 106. 692 euros/anual
2- Josep Bohigas Arnau: 100.756 euros/anual
3- Mónica Mateos Guerrero: 95. 462 euros/anual
4- María Sonia Frias Rollón: 95. 462 euros/anual
5- Francisco Javier Burón Cuadrado: 95. 462 euros/anual
6- Laia Claverol Torres: 95.462 euros/anual
7- Frederic Ximeno Roca: 95.462 euros/anual
8- Laia Grau Balagueró: 95.462 euros/anual
9- Javier Matilla Ayala: 95.462 euros/anual
10- Francesc Jiménez Gusi: 95.462 euros/anual
11- Marta Clari Padrós-: 95.462 euros/anual
12- Joan Cambronero Fernández: 95.462 euros/anual
13- Aida Guillen Lanzarote: 95.462 euros/anual
14- Rufino J García Pérez: 89.846 euros/anual
15- Anna Terra Sans: 87.099 euros/anual
16- Cristina Vila Rutllant: 85.000 euros/anual
17- Carme Ribas Seix: 76.360/anual
Alts càrrecs de lliure designació
18- Maria del Mar Jiménez Carreté: 94.124 euros/anual
19- MarcRius Pinies: 73.350 euros/anual
20- Adriana Partal Fernández: 73.350 euros/anual
21- Ignacio Martínez Padilla: 73350 euros/anual
22- Carles Spa Novellas: 73.350 euros/anual
23- Lucía Morale: 73.350 euros/anual
24- Tatiana Guerrero Muñoz: 61.152 euros/anual
25- Carlos Macias Caparrós: 61.152 euros/anual
26- Beatriz Martínez Alonso: 61.152 euros/anual
27- David Belzunce Barranco: 61.152 euros/anual
28- Júlia Trias Jurado: 61.152 euros/anual
29- Josep Barberá De Johera: 61.152 euros/anual
30- Elena Guim Vallejo: 61.152 euros/anual
31- Antoni Coll Tort: 61.152 euros/anual
32- Carlota Serarols Sánchez: 61.152 euros/anual
33- Xavier Joan Calafat Martínez: 61.152 euros/anual
34- Eudald Espluga Casademont: 61.152 euros/anual
35- Tsun Eduardo Ho Arriagada: 61.152 euros/anual
36- Alba Hahn Utrero: 61.152 euros/anual
37- Maria de los Ángeles Llorens García: 61.152 euros/anual
38- Sergi Santiago Cañero: 61.152 euros/anual
39- Alba Casadella Almar: 61.152 euros/anual
40- Vanesa Valiño Esparducer: 61.152 euros/anual
41- Ruth Toribio Serrano: 61.152 euros/anual
42- Pablo Castaño Tierno: 61.152 euros/anual
43- Ancor Mesa Méndez: 61.152 euros/anual
44- Rubén Serrano Martínez: 61.152 euros/anual
45- Andreu Beneit Viciano: 61.152 euros/anual
46- Montserrat Monpió Gallart: 61.152 euros/anual
47- Júlia Miralles De Imperial Pujol: 61.152 euros/anual
Comisionados
48- Alvaro Porro González: 68.000 euros/anual
49- Maria Truñó Salvadó: 68.000 euros/anual
50- Sonia Fuertes Ledesma: 68.000 euros/anual
51- Khalid Ghali Bada: 68.000 euros/anual
TOTAL: 3.796.357 EUROS
