Aquest 31 de maig l’Assemblea de Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra i el SEPC han convocat vaga estudiantil a la mateixa universitat sota el lema “Feu-nos classe en català”. Critiquen que no es compleix el 80% mínim de docència en català acordat amb el rectorat amb el Compromís Contra la Crisi Educativa signat el darrer curs.

Entre les demandes, inclouen “la redacció d’un informe de la situació lingüística a la universitat”, el “60% mínim d’assignatures en cada grau en català”, un “informe de com s’assolirà l’increment d’assignatures realitzades en català” i “mecanismes de fiscalització i denúncia”.

En els últims anys, observem la situació de retrocés del català en tots els nivells educatius, inclosa la universitat. En el cas de l’ESO, només un 21,4% de l’alumnat l’utilitza “sempre o gairebé sempre”, dada que contrasta amb el 67,8% de fa quinze anys.

A més, la judicatura espanyolista també ataca la nostra llengua com a part de l’ofensiva contra el moviment per l’autodeterminació de Catalunya. Així, acaben amb la immersió lingüística imposant el 25% de castellà a les aules de primària i secundària. Mentrestant, compten amb la complicitat d’ERC i Junts que pacten amb el PSC i els Comuns una nova llei per acatar la sentència.

Per això, des de Contracorrent donem suport a aquesta vaga estudiantil a la UPF en defensa del català. D’altra banda, no hi ha universitat en català sense enfrontar la sentència contra la immersió lingüística i l’acord del Govern que la garanteix. Així, creiem un error que la convocatòria de vaga es limiti a un acord de mínims amb el rectorat mentre acaben amb la conquesta històrica de la immersió lingüística, la qual representa un gran triomf del moviment obrer durant la Transició.

Contràriament a la dreta catalana que propugnava un model segregador amb escoles en català i castellà, les organitzacions obreres reivindicaven la immersió lingüística per garantir que els filles i filles de classe treballadora, en gran part nouvinguda d’altres zones de l’Estat, poguessin aprendre català.

De nou, el SEPC insisteix en la seva línia d’evitar qualsevol tipus de qüestionament a la Generalitat. De fet, la negativa del sindicat a combatre el govern s’ha tornat a fer evident durant les recents jornades de vaga educativa convocades per tots els sindicats. La seva renuncia a organitzar instituts i universitats ha jugat en contra de la unitat entre estudiants i professorat en les majors mobilitzacions des de fa una dècada per revertir les retallades a l’educació pública i – no oblidem – garantir escola en català.

El retrocés del català també és deu a la immersió lingüística parcial aplicada per la Generalitat. L’infrafinançament, la manca de docents, les ràtios elevadíssimes i les externalitzacions són part del mateix problema de la llengua.

Nosaltres defensem una educació pública en català i totalment gratuïta en tots els seus nivells a través d’un augment del pressupost a través d’impostos a les grans fortunes. Perquè sabem que les condicions de treball del professorat són les nostres condicions d’aprenentatge apostem per la unió entre personal docent, no docent i estudiants. Acabem amb la precarietat del sector educatiu, fem nostres les demandes de fixesa per les interines i internalització del lleure educatiu. Fem fora els interessos del mercat i de l’Església de l’educació, des de primària fins a la universitat i la formació professional.

Ara bé, ni la defensa del català a la universitat ni la resta de demandes són possibles d’aconseguir des d’una sola universitat i molt menys sense unir-nos amb els treballadors en lluita, començant per aquells i aquelles de la comunitat educativa.

El dia 9 de juny amb la vuitena jornada de vaga educativa se’ns presenta una nova oportunitat de construir aquesta aliança. En aquest sentit, tornem a cridar els sindicats i organitzacions estudiantils com el SEPC a convocar vaga a instituts i universitats. Fugim dels mètodes burocràtics que criden a un “comitè obert” 5 dies abans de la vaga amb les demandes ja decidides com ha sigut el cas de la UPF.

Cal que impulsem assemblees d’estudiants i treballadors de l’educació a cada centre d’estudi per discutir les nostres reivindicacions i un pla de lluita per conquerir-les, tot enfrontant el Govern de la Generalitat i el govern “progressista”.