http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ENTREVISTA LAMINE BATHILY
“Roba legal feta per gent il·legal”: la cooperativa dels venedors ambulants de Barcelona
Arsen Sabaté
Barcelona | @ArsenSabate

La setmana passada es presentava la cooperativa del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. Entrevistem per a l’ocasió a Lamine Bathily, un dels seus portaveus i membre de la cooperativa.

Ver online

La setmana passada es presentava la cooperativa del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Amb aquest motiu, aprofitem per entrevistar a Lamine Bathily, portaveu i una de les cares més visibles d’aquesta organització, en ple Raval de Barcelona, on tenen situada la seva tenda.

Com a anotació important, cal remarcar que aquesta entrevista va ser realitzada 24 hores abans de la mort de Mmame Mbage, raó per la qual no hi ha cap referència als fets i protestes dels últims dies en la mateixa.

Amb Lamine parlem de tot el procés d’organització de la cooperativa, de com pensen ells que els pot ser d’ajuda i quins objectius es marquen a curt i mig termini. Però, a més, aprofundim sobre com eren les seves vides en els seus llocs d’origen i com una vegada aquí enfronten la criminalització a la qual són sotmesos i l’enduriment de les lleis migratòries en un moment d’auge reaccionari i xenòfob en gran part d’Europa.

En què consisteix el projecte de la cooperativa del vostre sindicat?

Fa nou mesos que estem preparant la cooperativa. Alguns hem estat aprenent a dissenyar, a estampar i uns altres a portar la tenda i manejar les xarxes socials. Som 15 persones dins d’aquesta cooperativa. En realitat, la marca Top Manta està llançada des de fa temps. El que volem fer ara és llançar diferents línies de dissenys que signifiquen molt per a nosaltres. Si mires bé la roba que hem llançat, el lema diu: ’roba legal feta per gent il·legal’ i el disseny és una manta amb el seu cordó característic. Està dissenyat per un dels nostres companys que venen al carrer.

Ara mateix no som una cooperativa a l’ús, ja que el que fem és llançar una campanya econòmica a través de ’goteo’ perquè tots els sectors socials que vulguin ens ajudin. Així podem començar a treballar. Estem impulsant la cooperativa a través del suport social. En el futur, aquest projecte el que pretén és formar una autèntica cooperativa. Això ara mateix és impossible perquè els que estem compromesos som tots “il·legals”. L’objectiu és que els que formem part de la cooperativa puguem aconseguir la “legalització” i per a això, ens hem constituït com a associació per portar endavant tot el projecte.

Abans deies que heu estat treballant prèviament nou mesos, com ha sigut tot el procés?

En tot aquest temps ens hem estat preparant, fent cursos de formació per realitzar els nostres propis productes o com portar les xarxes socials i el manteniment d’una tenda. Però sobretot fent campanyes sobre el projecte. Hem fet un munt de xerrades i actes explicant el que volem fer a través de la marca Top Manta. Un treball de conscienciació per a la gent prèviament al llançament. I això, ara ja ho hem llançat, esperem que surti bé.

Creus que a través de la cooperativa poden millorar les vostres condicions laborals?

Jo crec que sí. No només les 15 persones que formem part de la cooperativa es poden beneficiar d’això. Sinó que ho fem sobretot per a la gent, els nostres companys que estan al carrer amb el top manta. Esperem que algun dia els manters deixem de vendre falsificacions i venguem la nostra pròpia marca com ara estem començant a fer. En el futur volem fer tot tipus de productes, no solament samarretes, sinó sabatilles esportives, bosses... Volem que tots els manters puguin vendre la seva pròpia marca i que no siguem acusats de vendre falsificacions.

No obstant això, que existeixi la cooperativa no implica que deixi d’existir la venda ambulant als carrers de Barcelona.

Al carrer hi haurà manters, aquesta lluita va per a llarg, però l’estem mantenint. L’objectiu primer de la cooperativa és que puguem vendre la nostra pròpia marca Top Manta.

Tornem al lema de la marca, ’roba legal feta per gent il·legal’. Això diu molt de la vostra realitat...

És així. És just el que et deia, els que estem fent l’estampació o els dissenys, els que ens encarreguem de la tenda, les xarxes i tot la resta, som “il·legals”. La roba és legal, però nosaltres no.

A més, el que volem demostrar és que nosaltres no estem explotant a ningú. És una marca que no explota laboralment a ningú. Les grans marques que fan? Explotar a les seves treballadores i treballadors a Thailandia, a la Xina,... Al mateix temps, ho fem gent “il·legal” però sense explotar a ningú, això és el que volem reivindicar també. Aquí està la denúncia al capitalisme.

"El que la gent no sap és que els dirigents polítics de Senegal signen pactes amb la Unió Europea perquè puguin venir a les nostres costes a pescar. Abans que nosaltres anem a Europa i ens persegueixin, ells ja han vingut a Senegal a treure’ns el menjar i el treball."

Entenc. A més, les mateixes grans marques que exploten a milions de persones, són les mateixes que a Europa impedeixen i encapçalen la persecució cap a una forma de subsistència com és la venda ambulant. És així?

Sí. Et persegueixen perquè ets negre o asiàtic. És com si nosaltres solament tinguéssim el dret a ser explotats amb l’agreujant que aquí ni tan sols podem treballar com manters, ja ni et dic en altres sectors on la teva situació ha d’estar en regla. Hi ha companys que porten molts anys aquí. Molts ja han complert els tres anys fa moltíssim temps però segueixen sense aconseguir els “papers”. Sense papers és impossible treballar.

Jo sempre ho dic, ens foten al nostre país i ens foten més aquí. Per exemple, molts de nosaltres som pescadors en el nostre lloc d’origen, a Senegal majoritàriament se subsisteix a través del sector de la pesca. Però el que la gent no sap és que els dirigents polítics de Senegal signen pactes amb la Unió Europea perquè puguin venir a les nostres costes a pescar. Abans que nosaltres anem a Europa i ens persegueixin, ells ja han vingut a Senegal a treure’ns el menjar i el treball. Això no es diu mai. A ningú li importa d’on prové el peix que es consumeix a Europa?

A un nivell més municipal. En quin punt està la situació de persecució policial cap al vostre col·lectiu?

Actualment més tranquil. Però espera a que arribi Setmana Santa i tornarem a veure persecució i conflicte pels carrers. La persecució és per temporades. A l’hivern, ja sigui pel fred o per la menor quantitat de turisme, fem poques vendes. No obstant això, a les festes de Nadal, augmenten les vendes i per això també augmenta la criminalització. A l’estiu igual. En un mes, els grans mitjans de comunicació tornaran a parlar del Top Manta, situant-se en el focus principal de la criminalització al nostre col·lectiu.

"Nosaltres amb l’Ajuntament no tenim cap relació."

No obstant això, fa dos estius va ser com el grau màxim de la campanya de persecució policial i institucional. Diferents portaveus del Sindicat van estar a la presó, uns altres van ser detinguts,...

Exacte. En aquest moment estàvem formant el sindicat. Els nostres portaveus s’exposaven molt i no teníem cap protecció. Ara mateix, seguim estant perseguits però entenem que comptem amb una major força social. Els mitjans de comunicació alternatius i el teixit social ens estan ajudant per protegir-nos més de la persecució. El suport ha crescut molt i no estem tan sols.

I l’Ajuntament de Barcelona en Comú? Quin paper ha tingut al voltant de la cooperativa?

Nosaltres amb l’Ajuntament no tenim cap relació.

Però hi havia plans de l’Ajuntament de Barcelona en Comú de formar una cooperativa...

Sí. Són els plans per formar la cooperativa Diomcoop amb companys nostres. Però nosaltres no esperem res de l’Ajuntament. La cooperativa Diomcoop està manejada per l’Ajuntament però no té res a veure amb la nostra cooperativa. La nostra cooperativa, impulsada des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, l’estem aixecant de forma independent.

Ara mateix aquesta cooperativa està funcionant. Hi ha una sèrie de “ex-manters” que estan treballant fora del carrer. Però això és possible a través de la lluita que va donar el sindicat de manters.

De totes maneres, nosaltres no esperem res de l’Ajuntament, cap ajuda. La nostra cooperativa i la nostra marca ha estat possible gràcies al nostre esforç per aixecar una campanya durant nou mesos i també pel suport social que hem rebut de tots els col·lectius de Barcelona i d’altres parts d’Europa.

Nosaltres fem xerrades cada cap de setmana. Fins i tot intentem que els nens entenguin el que estem fent i es pugui transmetre a tothom. Hi ha col·legis i alumnes que s’han bolcat amb nosaltres.

Creus que hi ha intenció de l’Ajuntament de comptar amb el vostre suport per a les properes eleccions municipals en 2019?

En les estacions de metro hi ha manters, a les places i carrers segueix havent-hi manters. Vull dir que l’Ajuntament ha fet poc per ajudar a la nostra situació. Des de l’Ajuntament han llançat els plans d’ocupació, no ho negarem, altres ajuntaments passats no van fer ni això, però serveix de poc mentre no estiguem en una situació legal.

Si temes tan delicats com l’habitatge o l’assistència social segueixen estant molt per sota de les necessitats de la gent, imagina’t on queden les necessitats dels manters i els immigrants.

Si que l’Ajuntament està utilitzant Diomcoop, i ho utilitza en contra nostra. Utilitzen a companys nostres contra nosaltres. El problema és que hi ha dues coses diferents. Nosaltres no estem al costat de l’Ajuntament, nosaltres som un sindicat independent.

Quin criteri de selecció va tenir l’ajuntament per triar als companys que formarien part de la seva cooperativa?

Va haver-hi una mica de conflicte en la selecció de les persones i en la formació de la cooperativa en general. Nosaltres veiem aquesta cooperativa una mica com un engany. A nosaltres ens semblava que la cooperativa havia de treballar amb roba africana, amb dissenys d’allà. No va haver-hi enteniment i llavors nosaltres els vam dir que no volíem formar part d’aquesta cooperativa en la que no poguéssim decidir i aquí és on decidim formar la nostra cooperativa independent.

Així i tot, nosaltres portem una llista de companys que crèiem que podien estar i d’ells tan sol van agafar a dos. Van discriminar a alguns dels nostres portaveus argumentant que tenen més nivell que altres companys. Alhora, van ficar a companys que ja tenen papers. És gent sense “papers” la que hi ha d’estar allà. Molts dels que hi ha en aquesta cooperativa no són venedors ambulants o són contraris a la construcció del propi sindicat.

Les organitzacions sindicals han estat recolzant la vostra lluita i la formació de la cooperativa?

Solament hem tingut el suport de CNT. Els altres no. I a Bilbao, el sindicat basc LAB també ens ha estat recolzant des del principi. De fet, a través de LAB vam poder tenir contacte amb manters de la ciutat i ajudar-los a organitzar-se.

Després de formar el nostre sindicat aquí, nosaltres comencem a viatjar per parlar amb els manters que treballen en altres punts del territori espanyol. A Madrid, per exemple, es va formar el sindicat de manteros i lateros. A Saragossa s’estan organitzant, a Màlaga, Sevilla,... i ho hem hagut de fer sense l’ajuda de grans organitzacions sindicals.

Quins són els objectius màxims del Sindicat de Venedors Ambulants?

Ara mateix el que volem, el que necessitem, és tenir el nostre contracte, tenir els papers en regla. Molts són gent que porta més de quinze anys aquí. L’objectiu ara és ajudar a tots aquests companys i a les seves famílies. Després d’això, intentar aconseguir canviar la mercaderia que estem venent, que puguem vendre, tots, la nostra pròpia marca.

Per acabar, com lluitar per tot això en un moment en el qual les lleis d’estrangeria són molt més reaccionàries?

Nosaltres, primer de tot, el que fem és un treball de conscienciació perquè els nostres companys no caiguin en paranys. El primer pas és sempre saber protegir-se de la policia, no caure en provocacions. Perquè el problema no és que et requisin la mercaderia, el problema és la identificació que ve després, quan et prenen les petjades, després estàs fotut. Amb la Llei Mordassa, estàs tres anys per lliurar-te d’aquest antecedent. Nosaltres com a sindicat estem fent aquest treball amb els nostres companys i intentant que cada conflicte individual als carrers puguem resoldre-ho de forma organitzada. És com podem tenir més força.

D’altra banda, estem intentant organitzar-nos entre tots els col·lectius i sindicats de manters que hi ha en tot el territori. Fa un mes, precisament, vam estar al Parlament de Brussel·les denunciant l’enduriment de les lleis d’immigració. Jo crec que si lluitem units no ens podran derrotar.

* * *

Aquesta entrevista va ser realitzada el dia anterior als fets ocorreguts a Madrid el 15 de març. Aquell dijous, Mmame Mbage, venedor ambulant i membre del Sindicat de Manteros i Lateros de Madrid, moria durant el transcurs d’una persecució policial.

Arran de la mort de Mbage es va encendre la ira entre els seus companys manters, els immigrants de Lavapiés, veïns i joves que es trobaven en aquest moment al barri, deslligant una protesta espontània que va acabar amb dures càrregues policials.

El Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona va reaccionar de forma immediata als fets ocorreguts. Des del col·lectiu de venedors ambulants de Barcelona es va fer bandera en la solidaritat cap als seus companys de Madrid, sumant-se a la crida en suport a la protesta que s’havia deslligat i denunciant la persecució policial, així com la criminalització de la protesta.

El divendres, menys de 24 hores després dels fets que van acabar amb la mort de Mbage, el mateix Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona al costat de tot el col·lectiu de manters de la ciutat convocava a una gran manifestació en repudi cap al racisme institucional i en memòria del company Mmame Mbage.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic