Foto: Carlos Delgado

La plataforma ciutadana No Somoa Delito al costat de col·lectius, organitzacions i moviments socials que treballen per la defensa dels Drets Humans han fet una crida a la població i a altres moviments afectats per l’actual legislació per participar en les diferentes acciones que s’estan organitzant per tot l’Estat Español en rebuig a la Llei Mordassa el dissabte 17 de març, mes en el qual es compleixen tres anys de la seva aprovació. Entre els més de cent col·lectius adherits a aquesta convocatòria es troben entitats com: la Coordinadora Madrid per la defensa de les Pensions Públiques, Ecologistes en Acció, Novact, Confederació General del Treball (CGT), Amnistia Internacional, Greenpeace, Iridia – Centre de Defensa de Drets Humans, SOS Racisme, Plataformes d’afectats per la Hipoteca Madrid (PAHs), Coordinadora ONG d’Espanya (CONGDE), Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i per l’Acció Ciutadana (ATTAC), Plataforma en la defensa de la llibertat d’Informació (PDLI), Democràcia Real Ja Madrid (DRY) o Assemblees i col·lectius del 15M, per citar algunes. Davant una possible reforma de la Llei Mordassa al Congrés, la Plataforma No Som Delicte considera que és el moment de sortir als carrers perquè les propostes presentades al Congrés per PNB i PSOE així com les esmenes “recullin les demandes de la societat civil ja que que cap dels textos ofereix una regulació garantista per a l’exercici dels drets fonamentals”.

El dissabte 17 de març col·lectius de tot l’Estat han convocat manifestacions en rebuig a la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa. La convocatòria està recolzada per més de cent col·lectius, organitzacions i moviments socials, els quals estan impulsant accions a nivell estatal i internacional per demanar la fi d’aquesta llei que al març complirà 3 anys de la seva aprovació. Tal com exposen en el comunicat de la convocatòria, les organitzacions adherides estan preocupades de “que cap dels textos alternatius presentats al Congrés per reformar aquesta llei recullin les demandes realitzades per la població, ni ofereixin una regulació garantista per a l’exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, de reunió pacífica i d’informació, així com els drets de dones víctimes de tracta i d’aquelles que exerceixen la prostitució, o de migrants i sol·licitants d’asil que són objecte de les devolucions en calent, les quals han estat condemnades pel Tribunal Europeu de Drets Humans”.

A dia d’avui, hi ha programades manifestacions en més de vint territoris com Vigo, la Corunya, Santander, Oviedo, Bizkaia, Vitòria-Gasteiz, Zaragoza, Ejea dels Cavallers, Pamplona, Barcelona, León, Valladolid, Palencia, Granada, Màlaga, Sevilla, Murcia, Toledo, Madrid, Guadalajara, Salamanca o Palma de Mallorca. La manifestació a Madrid començarà a les 18 hores i anirà des de la Porta del Sol fins a la Plaça de les Corts, lloc en el qual es llegirà el manifest. A aquesta convocatòria s’ha sumat a més el col·lectiu de pensionistes de la Coordinadora de Madrid per la defensa de les Pensions Públiques, moviment que s’està veient afectat per l’aplicació d’aquesta llei, segons han denunciat recentment, i que té previst celebrar manifestacions en més de 70 territoris de l’Estat el mateix 17 de març.

“El col·lectiu de pensionistes no és l’únic afectat, ja que les Lleis Mordassa estan criminalitzant a tots els moviments socials que lluiten per la justícia social en diferents causes”, denuncia la Plataforma No Somos Delito que porta més de quatre anys denunciant les vulneracions de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal, denominades com a Lleis Mordassa. La setmana passada, la Coordinadora de Madrid per la defensa de les Pensions Públiques denunciava la identificació de 3 persones del col·lectiu Yay@flautas quan desenvolupaven una activitat informativa a la Porta del Sol. Així mateix, en el marc de la Vaga Feminista del 8 de març, va haver-hi també persones afectades per aquestes lleis en accions desenvolupades a La Rioja on una periodista del Salto va ser identificada per fer una foto d’esquena als policies o les tres dones detingudes la nit del 21 de febrer per enganxar cartells a Valladolid.

Arbitrarietat i falta de garanties

La Plataforma No Somos Delito critica que la Lleis Mordassa “estan transformant a una ciutadania democràticament madura, en un Estat de por, opressió, repressió i autocensura”. Des de la Plataforma denuncien que com a conseqüència d’aquestes lleis s’estan produint “condemnes esbiaixades ideològicament contra la Llibertat d’Expressió o el Dret a la Informació, identificacions i multes arbitràries a persones que exerceixen el seu dret fonamental de reunió i expressió, abusos de poder, augment de la inseguretat jurídica de la població, com a resultat d’unes lleis desproporcionades amb un articulat ambigu i obert a la lliure interpretació dels qui les apliquen”.

Segons les últimes dades oficials publicats pel Ministeri d’Interior, en 18 mesos l’Estat ha recaptat 131 milions d’euros amb la Llei Mordassa. Les multes per “desobediència o la resistència a l’autoritat”, “la negativa a identificar-se” o “l’al·legació de dades falses o inexactes en els processos d’identificació” ascendeixen a més de 10 milions euros. És especialment significatiu l’augment del nombre de sancions de 2015 a 2016 per “faltes de respecte i consideració” a membres de les Forces i Cossos de Seguretat, el primer motiu de sanció referent a seguretat ciutadana. Si en els 6 primers mesos de 2015 les multes per aquest motiu van ser un total de 3.130 per un valor de 469.203, en 2016 la xifra va arribar a multiplicar-se per sis, aconseguint les 19.497 multes, per un import de més de 3 milions d’euros. El total recaptat per aquest motiu en aquest període va ser de 3,47 milions d’euros. En 2016 de les sancions per infraccions a la seguretat ciutadana al voltant de 34.000 podrien ser sancions a conductes emparades per exercir els drets de reunió, expressió o manifestació.

Reformes a la Llei Mordassa sense canvis significatius

La possible reforma d’aquesta llei al Congrés, ha tornat actualment a l’agenda política, després del desbloquig del procés de tramitació dels projectes presentats per PNB i PSOE fa més d’un any. Des que es van anunciar aquestes reformes, organitzacions i col·lectius socials estan treballant conjuntament perquè les modificacions que es duguin a terme pels grups parlamentaris responguin, segons expliquen, “a uns mínims que garanteixin el lliure exercici dels drets fonamentals”. En aquest període, diversos col·lectius entre els quals es troba la Plataforma No Somos Delito, han estat seguint d’aprop el procés parlamentari de reforma de la Llei Mordassa i denunciant el perill que “aquesta oportunitat de derogar una llei que ens emmordassa, i millorar el nostre sistema de llibertats públiques, es converteixi finalment en un simple maquillatge legislatiu i oportunista, sense aportacions significatives que eliminin l’arbitrarietat i falta de garanties actual“.

Dins d’aquest marc, el Grup d’Anàlisi de la Plataforma No Som Delicte, format per més de 15 juristes, ha impulsat la redacció d’una proposta recolzada per més de 40 col·lectius, que recull els 10 principis bàsics d’una legislació que garanteixi la Seguretat Jurídica i la protecció de l’exercici dels Drets Humans. Proposta que pretén ser portada al Congrés per obrir “un debat públic amb els grups parlamentaris sobre què entenem per seguretat ciutadana”, anuncia No Som Delicte.

Font: Kaos en la Red