Crema d’una foto dels Reis a Girona en 2007. JOAN SABATER (EL PUNT)

El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) ha condemnat a l’Estat espanyol a indemnitzar a dos ciutadans espanyols als quals es va imposar una pena de presó per cremar imatges dels reis Juan Carlos i Sofia després d’una manifestació a Girona.

Els fets es van produir al novembre de 2007, quan els manifestants Enric Stern i Jaume Roura van ser condemnats per l’Audiència Nacional a 15 mesos de presó, substituïbles per 2.700 euros de multa, per un delicte d’injúries greus contra la Corona amb agreujant de disfressa. Segons el jutge que va dictar la sentència, “cremar una foto del rei és un acte injurios perquè ho diu el Tribunal Suprem, i en aquest cas les injúries anaven destinades al menyspreu i al menyspreu de la Corona”.

La sentència del TEDH s’oposa a aquesta interpretació. Per als jutges d’Estrasburg la crema de les fotografies “és una forma d’expressió d’una opinió en el context d’un debat sobre una qüestió d’interès públic”.

Aquesta resolució desautoritza a la justícia espanyola i suposa una petita “victòria” pels qui som defensors de la llibertat d’expressió, a més d’antimonárquicos.

No obstant això, és necessari davant de tots aquells que pretenen veure en les institucions europees la via per a la defensa dels drets democràtics i les llibertats. Començant pel fet que hagin fet falta més de deu anys perquè uns jutges llunyans s’hagin pronunciat a favor de la possibilitat de realitzar un acte de protesta que hauria de ser una garantia elemental en qualsevol societat que pogués considerar-se a si mateixa democràtica, el fet és que durant tot aquest interregne les llibertats democràtiques en l’Estat espanyol no han fet sinó involucionar.

Així ho mostra l’últim informe elaborat per Amnistia Internacional sobre l’Estat espanyol, que reflecteix la repressió policial i judicial exercida contra activistes, artistes, periodistes i contra l’expressió pública a través de les xarxes. Una persecució emparada per les reformes legislatives que es van implementar en el moment de les protestes socials causades per la crisi econòmica capitalista però la base de la qual ja s’establia la legislació anterior, tal com exposa el cas de Stern i Jaume, durant els “anys daurats” del Règim postfranquista.

Les recents condemnes a rapers i periodistes, l’existència de presos polítics catalans a les presons espanyoles i la persistència de condemnes per delictes com el d’“injúries a la corona” o “enaltiment del terrorisme” mostren que, avui més que mai, lluny de tota confiança en aquells que vesteixen les togues, és necessari posar en peu un gran moviment de lluita per les llibertats democràtiques contra aquest règim demofóbic i lliberticida.

Perquè, malgrat la sentència d’Estrasburg, algú pot sentir-se tranquil avui cremant la imatge del borbó Felipe?