El jove Julen Ibarrola Pérez natural d’Amurrio (Àlaba) va ser condemnat per la Audiencia Nacional i el Tribunal Supremo per un delicte d’enaltiment del terrorisme. Tots dos tribunals han considerat provat que va dibuixar un anagrama d’ETA en la paret d’una casa en Lesaka (Navarra) acompanyat de la frase: "Estem orgullosos de la vostra lluita, visqui vosaltres, el poble està amb vosaltres".

Segons les declaracions del jove al diari Público, aquest únicament va dibuixar l’anagrama: "Vaig dibuixar un senzill dibuix d’un anagrama d’ETA amb un retolador i de la grandària d’un foli, la resta ho han tret del barret . Si en lloc d’això hagués posat un ’Viva Franco’, ’no sé que dels Gal’, ’putes catalans’ o ’immigrants fora d’aquí’... doncs no m’haguessin condemnat".

Els tribunals van ordenar el seu ingrés a la presó immediat basant-se en què la pintada que havia realitzat el jove constituïa un cas d’enaltiment d’ETA i els seus integrants. Van utilitzar els antecedents que tenia el jove per haver participat en l’ocupació d’un edifici en el casc vell d’Amurrio per justificar el ràpid empresonament. No obstant això, el jove afirma haver estat empresonat per estar compromès amb una “Euskal Herria lliure i justa”.

Les sentències condemnatòries, tant de la Audiencia Nacional com del Supremo, compten amb vots discrepants que demanaven l’absolució del jove basant-se en què la pintada s’havia realitzat en un carrer no cèntric de la localitat, uns altres van afirmar que el text de la pintada estava inacabat i que bé podria ser una manifestació d’adhesió moral a l’activisme dels presos d’ETA. En general consideraven que la pintada no havia tingut intenció de publicitat.

Aquestes discussions entre els jutges mostren que hi ha discrepàncies entre el partit judicial a l’hora de seguir amb l’ofensiva governamental contra la llibertat d’expressió. Encara que de moment mantenen la seva unitat a l’hora de condemnar.
Aquest cas es suma a la llarga llista d’empresonats per compondre música, escriure tweets o realitzar performances de les últimes setmanes.

Si bé la repressió no és quelcom nou en el sistema capitalista, avui vivim un moment en el qual el Règim del 78 està sent qüestionat per amplis sectors populars, de la joventut i dels treballadors. Davant això, el govern ve desplegant una política obertament repressiva, contra la llibertat d’expressió i contra qualsevol moviment que ho qüestioni. Una política que en els últims anys ha significat l’atac a diferents sectors, des de sindicalistes, activistes i joves "irreverents".

La situació oberta en els últims dies mostra un salt en l’expressa voluntat del Règim del 78 d’imposar una sortida autoritària a la crisi catalana, una via de restauració conservadora de la crisi del règim oberta d’ença el 15M.