El president del Parlament català i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Roger Torrent, va ajornar sense data el debat d’investidura previst per a aquest dimarts passat. Aquesta mesura s’implementaria fins que es compleixin "les garanties democràtiques" per a l’elecció i poder aconseguir una investidura "real i efectiva", segons va argumentar. Mentrestant, als voltants del Parlament, se seguien concentrant manifestants a favor de la investidura de Carles Puigdemont.

Minuts abans que Torrent anunciés l’ajornament de la sessió parlamentària, el president del Govern Mariano Rajoy, en una entrevista a TVE advertia de forma amenaçadora de les responsabilitats en les quals aquells qui el recolzessin incorrerien en cas que seguís avanci amb el ple d’investidura. No obstant això aquest era l’últim avís de molts. Ja havia estat advertit també pel mateix tribunal en una notificació formal similar a la que en el seu moment va rebre Carmen Forcadell.

En un autodictat, el dissabte el Tribunal Constitucional (TC) havia suspès cautelarment la investidura si el candidat no estava present i no comptava amb un permís judicial per a això, ja que sobre ell pesa una ordre de detenció a l’Estat espanyol.

En declaracions als mitjans, Torrent va argumentar que l’ajornament permet "donar temps" al fet que el TC resolgui totes les al•legacions a la decisió d’impedir una investidura a distància de Puigdemont. No obstant això, el mateix TC rebutjava ahir les al•legacions de Puigdemont contra la prohibició que sigui investit President sense comparèixer al Parlament.

Les reaccions no es van fer esperar, i van fer evidents de forma explosiva la pugna soterrada que s’havia anat generant entre les dues grans formacions del bloc independentista. L’anunci de l’ajornament va provocar un encreuament de retrets entre els dos principals partits independentistes, Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, la formació a la qual respon Torrent.

D’aquesta manera, i tal com ja va aventurar Joan Tardà, ERC busca que Puigdemont faci un pas al costat per poder investir a un president que sí agradi a l’Estat espanyol i començar una legislatura autonòmica, allunyada de la voluntat expressada en el referèndum de l’1 d’octubre i de les eleccions imposades del passat 21 de desembre.

Quan Torrent parla de "garanties democràtiques" està realitzant un brindis al sol, perquè la veritat és que està demanant garanties democràtiques per Puigdemont al Govern que va reprimir l’1-O, que va cessar a tot el Govern, va implementar el 155 segrestant les institucions catalanes i impedeix que la voluntat assenyalada el passat 21-D en les seves eleccions "a la carta" s’expressi en el Parlament. Les paraules de Torrent busquen una paràlisi institucional que finalment forci a JxCat i Puigdemont a cedir el lloc.

Després de guardar silenci al llarg de la jornada, Puigdemont ha difós finalment, passades les 20.30 hores, un missatge gravat a través de les xarxes socials.

Puigdemont, a Bèlgica des de finals d’Octubre de l’any passat, va lamentar ahir l’ajornament de la sessió en la qual s’hauria d’haver debatut la seva investidura com a president de Catalunya, tal com havien acordat les forces independentistes.
Segons paraules de Puigdemont, "lamentablement" el president del Parlament, Roger Torrent, va optar per ajornar el ple, una decisió que no comparteix, però que segons va dir "respecta".

En aquest context, Puigdemont es va dirigir en el seu missatge al sobiranisme per no perdre la "unitat", que és, va recalcar, "el què somien els que ens volen a la presó o en l’exili per anys", en al•lusió al Govern espanyol.

Va destacar que avui comptava amb "68 diputats independentistes" que l’haurien votat en el ple d’investidura i que eren "la garantia democràtica" per a la seva celebració, al mateix temps que va remarcar que "no hi ha cap altre candidat possible" per a la presidència del Govern regional.

"La democràcia ni s’ajorna ni se suspèn", va dir i va advertir que acceptar que "es dictin presidències des de Madrid" seria "hipotecar per sempre els resultats electorals". Avui Catalunya, segons les seves paraules, "tenia l’oportunitat de començar a construir el país que els ciutadans volen".

Carles Riera, en representació de la CUP, també ha enlletgit lla decisió a Torrent assenyalant-la com a "unilateral", ja que es va suspendre el ple sense respectar l’acord previ i sense previ avís als grups parlamentaris del bloc independentista.

Així acabava la jornada sense investidura, amb l’independentisme fent pública la bretxa oberta, i amb els Mossos d’Esquadra carregant contra els manifestants que van romandre en el lloc després que es veiessin superats per aquests.
El Govern espanyol es va congratular ahir de la decisió d’ajornar la sessió d’investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, que interpreta com a mostra del "respecte a la legalitat" i una "conseqüència obligada de l’actuació de l’Estat de Dret".

Fins i tot es van filtrar converses privades entre Puigdemont i Antoni Comín en les quals el primer donava per acabat el procés i assenyalava que "El pla de Moncloa triomfa", i esperant que almenys surtin els presos de les presons espanyoles "perquè si no el ridícul històric, és històric". Un moment de sinceritat típic de la intimitat dels polítics a sou pels partits de les classes dirigents.

El Govern de Rajoy no solament va intentar impedir al costat de la justícia i la monarquia que es realitzés un referèndum a bastonades, sinó que una vegada realitzat i amb el seu resultat a favor de la independència, va cessar al conjunt del govern sota el 155 empresonant a la meitat i obligant a Puigdemont a exiliar-se a Bèlgica.

Sota aquesta ofensiva repressiva que va privar als principals candidats de participar en els debats, va convocar a eleccions el passat 21 de desembre en les quals tot i què Ciutadans va ser la llista més votada, la llista del PdCAT va ser la segona i l’independentisme de conjunt va mantenir la majoria absoluta del Parlament amb 70 escons.

Així i tot estan disposats a evitar que Puigdemont sigui investit saltant-se tot principi democràtic. Encara que Puigdemont no sigui el nostre candidat, ni qui expressi les nostres posicions sobre el procés, no es pot tolerar un atac tant important a la voluntat democràtica de milions de catalans.

Si aquesta és la resposta de tot un Règim a una demanda democràtica elemental de tot el poble català, és un avís a navegants del que ens espera a l’Estat als treballadors, les dones i la joventut a la menor resistència als seus plans. És alguna cosa que evidentment bona part de l’esquerra espanyola (la vella i la nova) no entén.

Després que les direccions del procés decidissin no oposar cap resistència seriosa a l’ofensiva repressiva de l’Estat quan la mobilització estava en la seva màxima efervescència, en major o menor grau han decidit tornar a les maniobres dels despatxos i les negociacions palatines en les quals les majories són mers espectadors d’una derrota anunciada.

Solament oposant la força social de la majoria, com va quedar demostrat l’1-O, es pot enfrontar la repressió del Règim i obtenir victòries. Però no és el mateix realitzar un referèndum que tenir la força per garantir que el seu resultat sigui una realitat.

Aquesta majoria mai es conquistarà de la mà dels qui són vists per bona part dels treballadors catalans com els botxins dels seus drets. La República catalana independent serà obra dels treballadors per als treballadors, o no serà més que una il•lusió trencada i una font de lliçons per al futur.