Les pensions segueixen acumulant pèrdues en el seu poder adquisitiu mentre el Govern treu pit. La nova reforma que entrarà en vigor en 2019 aprofundirà aquesta situació.

“Hem aconseguit revertir el dèficit de la Seguretat Social per primera vegada des de la crisi. Des del 2008, tornem a iniciar el camí de l’equilibri”, ha sostingut en sessió parlamentària la ministra. Sostenia aquesta afirmació amb la dada que durant 2017 la pujada de les cotitzacions ha sigut major quela de les pensions. Una pujada del 5,3 per a les primeres i una pujada del 3% per a les segones.

Per descomptat en aquestes línies no entrarem a analitzar aquesta pujada de cotitzacions ni la qualitat de les mateixes. Serveixin com a exemple aquestes dades sobre la precarietat entre les dones i els més joves, la lluita de les Kellys com a expressió de l’explotació del sector, o les condicions laborals d’un sector tan rellevant en l’Estat espanyol com l’és l’hostaleria.

Però com diem, no és sobre aquest endèmic i dramàtic factor del mercat laboral el que avancen aquestes línies. En aquest cas parlem de les pensions i com ara estan més públicament en el punt de mira de les retallades, si bé vénen sofrint modificacions i reformes des del passat 2011 amb el govern del PSOE.

Pensions: retallades sense excuses

La pròpia ministra Báñez ha hagut de reconèixer que el poder adquisitiu dels pensionistes es troba “congelat” en els últims 4 anys, afirmant que en aquest període les pensions s’han revaloritzat un punt menys que l’IPC. I de nou, un discurs del Govern que no pot allunyar-se més de la realitat.

Si tenim en compte les dades de la inflació tan sol de l’últim any, els pensionistes perden fins a un 0,95 punts percentuals de poder adquisitiu. Si a aquests 0,95 punts se’ls sumen els 1,35 punts que van perdre en 2016 producte de la brusca pujada de la inflació que va acabar l’any en 3,0 punts.

A aquestes dades desesperants (i que solament prenen en compte els últims dos anys) se li suma que des del proper 1 de gener del 2019 els pensionistes percebran una pensió encara més baixa. Aquesta rebaixa es coneix com a “factor de sostenibilitat” i és una mesura contemplada pel Govern en la seva reforma del 2013, si ben no serà fins a 2019 quan s’engegui.

En paraules del ministeri, aquesta retallada (o factor, utilitzant el seu eufemisme hipòcrita) té com a objectiu ajustar les pensions futures a la creixent esperança de vida i a la base, cada vegada menor, dels cotitzadors actuals producte de la precarietat. Aquesta retallada rondarà el 0,5% respecte al que es cobra actualment.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ja va advertir a la fi del 2017 que els pensionistes arribarien a perdre fins a un 30% del poder adquisitiu al llarg dels seus anys de jubilació. L’entitat monetària, capdavantera de les privatitzacions en qualsevol part del món, va imposar la limitació del 0,25% de revaloració de les pensions per any mentre la inflació es mantindrà al voltant del 2%.

És per aquest motiu (limitació de la revaloració de les pensions i dèficit estable per sobre de la revaloració) que els pensionistes, després de treballar tota la vida, veuran com el Govern i els mercats els hi segueixen robant el fruit del seu treball.

Com veiem,*Báñez i el seu Govern mantenen un discurs allunyat completament de la realitat de la majoria de la població. Com a Govern de la minoria i gestor dels seus negocis privats, no solament desatenen les necessitats dels pensionistes, de la classe treballadora, les dones i la joventut, sinó que fan recaure sobre les nostres esquenes el pes de la crisi, pagant amb diners públics, part de les pensions, en els rescats bancaris.

En els nostres anys de treball assalariat patim la precarietat, les retallades i la pèrdua de drets, per a una vegada estar jubilats, seguir sent robats i estafats pel Govern de torn. Un exemple més que aquest Govern de l’atur, les retallades i la corrupció gens ofereix a la classe treballadora, a les dones i a la joventut.