http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
HISTÒRIA I GÈNERE
Les dones també van guanyar el pa: treball i gènere durant el franquisme
Jaime Castán
@JaimeCastanCRT

Davant del discurs paternalista del franquisme, que va pretendre apartar a les dones del món laboral tancant-les en les tasques domèstiques i en els rols de mare i esposa, la realitat històrica de les obreres mostra una situació molt diferent.

Ver online

Amb la imposició del liberalisme burgès durant el segle XIX es va fer hegemònic en les societats occidentals el discurs de la "domesticitat", que mantenia una forta separació entre l’àmbit públic i el privat. L’àmbit públic, com el treball o la política, es va establir com a espai masculí reservat als homes. L’àmbit privat, com les tasques de la llar i la maternitat, l’espai que havien d’ocupar les dones.

Després de la seva victòria a la guerra civil espanyola el règim franquista aprofundeix encara més aquest discurs de la domesticitat, duent a terme una sèrie de lleis que van imposar una duríssima dictadura patriarcal sobre les dones.

En l’àmbit laboral, el "Fuero del Trabajo" de 1938 va ser una primera declaració ideològica de principis que va tenir la pretensió de tancar a la dona, sobretot a la dona casada, en els límits de la domesticitat i en els rols de mare i esposa. D’aquesta forma, les dones van viure sota una injusta legislació laboral pel simple fet de ser dones, sofrint la precarietat, la discriminació salarial davant igual acompliment de funcions o l’excedència obligatòria del treball en contreure matrimoni.

Entre la invisibilización, la il·legalitat i la precarietat...

El discurs del règim franquista va reforçar a la vegada la mentalitat ja de per si mateix masclista i patriarcal de la societat. El fet que la dona treballés es va considerar una cosa mal vista, sobretot si estava casada, una situació que va portar a invisibilizar el treball de les dones davant el temor de perdre les ajudes socials que el marit percebia per la seva esposa o davant la necessitat d’aparentar un cert estatus social. Aquesta situació va condemnar al treball femení a la invisibilitat, a la il·legalitat i a ocupacions precàries i desregularitzades, com els relacionats amb la neteja de portals, oficines i cases particulars, així com els relacionats amb la costura. Situació que no ha canviat per a moltes dones a dia d’avui, especialment per a les migrants.

En el cas de la costura no cal oblidar que era una de les activitats femenines per excel·lència dins del discurs del règim i de la "Sección Femenina". Ara bé, aquesta activitat, ja fos en tallers o en la llar, es va mantenir al marge de la legalitat laboral pel seu propi caràcter domèstic.

La costura podia permetre a les dones aconseguir alguns ingressos sense abandonar la llar, així com l’"hostalatge" o "pupil·latge", de gran importància en un context de fortes migracions i de manca d’habitatges assequibles a les grans ciutats. Molts treballadors migrants s’allotjaven en els habitatges d’altres famílies obreres, la qual cosa va permetre a moltes llars rebre alguns ingressos. La "mare de família" s’encarregava de fer el menjar o tasques de rentat i planxat de roba als hostes sense "desatendre" les tasques de la llar de la seva pròpia família.

Dins del marc de l’èxode rural generat sobretot a partir dels anys seixanta, el servei domèstic va ser una ocupació molt estesa entre les joves obreres que migraven del camp a la ciutat. Una activitat que estava totalment desregulada i era de gran duresa, ja que en aquells primers moments les llars no tenien d’electrodomèstics.

No obstant això, les dones també van treballar legament sota el franquisme i fins i tot després d’haver contret matrimoni, ja que el propi règim va anar establint una sèrie d’excepcions a l’excedència obligatòria per matrimoni a mesura que es desenvolupava l’economia. No obstant això, perquè la dona casada pogués treballar, havia de comptar amb el permís del marit, sent el més habitual que amb el matrimoni i la maternitat que ho solia acompanyar, la dona fos expulsada del món laboral regulat.

En qualsevol cas molts àmbits laborals tenien una presència majoritària de dones, com era el sector tèxtil, algunes empreses del metall, tabac, sanitat o comerç. Ara bé, amb pitjors condicions i salaris que els homes.

Podem considerar, per tant, que les dones van treballar durament sota el franquisme i a més en condicions de gran precarietat. Discriminades legalment, discriminades socialment i amb treballs que no eren considerats com a tals. Tal és així que en l’argot estadístic del franquisme, molts treballs de les dones s’ocultaven freqüentment després dels eufemismes de "ajuda familiar" i "la feina de casa".

Malgrat carregar a les seves esquenes amb una doble jornada laboral el seu treball era, per contra, menysvalorat. La pròpia identitat de l’obrer es construïa entorn al "treball dur" de la construcció o la fàbrica, ocultant al mateix temps que el treball de les dones era fonamental per a la supervivència familiar i el sistema social.

La pròpia misèria social generada en els primers anys del franquisme va impossibilitar directament que el salari del marit pogués garantir la subsistència, fins i tot en l’època del "desarrollismo" dels anys seixanta, sense el treball femení moltes llars obreres no haurien aconseguit habitatges, electrodomèstics, etc.

La ideologia de la domesticitat franquista parlava de protegir a les dones, a aquestes "mares" i "esposes", però hem d’entendre que només era un discurs paternalista que en veritat ocultava la brutal explotació i opressió que sofrien les dones obreres, arrossegant no només les tasques domèstiques de les seves pròpies llars, sinó també treballant en fàbriques o netejant escales en situacions de gran precarietat laboral i discriminació.

Una mirada al passat que ens sap a present

En l’actualitat aquesta precarietat s’ha traslladat a moltes d’aquelles dones que van haver de treballar durant el franquisme i que ara, com a pensionistes, amb prou feines poden arribar a final de mes perquè ni llavors ni ara es reconeix la seva vida laboral. Però també s’ha mantingut, igual que en molts altres països, una situació laboral femenina clarament discriminatòria, repleta d’abusos i il·legalitats.

D’altra banda, igual que durant el franquisme, les dones obreres, moltes de les quals van migrar del camp a la ciutat, van carregar amb els treballs més precaris i pitjor remunerats; avui són les dones migrants que arriben a l’Estat espanyol les que han de suportar aquestes ocupacions (servei domèstic, cuidat de nens i ancians, treballs de neteja, etc.).

Hi ha tota una experiència històrica de dones lluitadores guanyant el pa que hem de reivindicar, així com plantejar la lluita aquest 8M per transformar aquesta societat i posar fi a tot tipus d’explotacions i opressions. Perquè "quan una dona avança, cap home retrocedeix".

Referències:

BABIANO, José (ed.), Del hogar a la huelga: trabajo, género y movimiento obrero durante el franquismo, Fundación 1º de Mayo, Madrid, 2007. PÉREZ PÉREZ, José Antonio, “La construcción y transmisión de la identidad política antifranquista: una aproximación desde la historia oral de las mujeres de Basauri”, Vasconia: Cuadernos de historia - geografía, nº 35, 2006, pp. 387-405. MORAGA GARCÍA, María Ángeles, “Notas sobre la situación jurídica de la Mujer en el Franquismo”, Feminismo/s, Nº. 12, 2008 (Ejemplar dedicado a: Mujeres en Democracia: Perspectivas jurídico-políticas de la Igualdad / coord. por María Nieves Montesinos Sánchez, María del Mar Esquembre Cerdá), pp. 229-252

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic