La Fira internacional de turisme va obrir les seves portes per primera vegada el 1980 tractant-se d’una iniciativa impulsada per la Cambra de comerç i Indústria, l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid com a manera de recolzar i reforçar el sector turístic. Aquest any 2018 s’espera que l’esdeveniment tingui un impacte econòmic de 260 milions d’euros, un 8% més que en 2017. L’esdeveniment creix en espai (65000 metres quadrats), un 4% més que en 2017 i en empreses participants (són més de 10.000). Aquesta edició de Fitur, com les anteriors, mostra l’aposta per part de la patronal i govern espanyol per tractar de reforçar el sector del turisme. L’esdeveniment tots els anys és inaugurat pels monarques i les principals figures polítiques de l’estat i les comunitats autònomes juntament amb els grans empresaris del sector.

Com tot despropòsit capitalista aquest esdeveniment mostra que mentre els grans empresaris del turisme i altres sectors creixen i creixen en xifres astronòmiques de grans beneficis, els que som de la classe treballadora ens veiem abocats a unes condicions laborals cada vegada més precàries, amb baixades salarials i allargant cada vegada més les nostres jornades de treball i empitjorant les nostres condicions. Un exemple d’això són les cambreres de pis, les que netegen els hotels, Les Kellys, treballadores del turisme, un sector de treballadores totalment feminitzat i precaritzat, sent les grans protagonistes de l’altra cara de la moneda.

A més de tots els comunicats i notícies emesos aquests dies per la patronal, els mitjans i el govern aplaudint les millores econòmiques del sector que obliden mencionar la gran precarietat dels seus treballadors cal afegir les "inoportunes" declaracions que va fer l’alcaldessa Manuela Carmena durant la inauguració de la fira, en la qual va expressar: "cal que els establiments hotelers tinguin millors plans de responsabilitat social corporativa, per a les millores de les condicions laborals de col·lectius com les cambreres de pis, conegudes com les Kellys". Sobre això conversem amb una cambrera de pis i membre de les Kellys Madrid.

Penseu que a les empreses en general se’ls ha de prevaler o premiar per tenir als treballadors contractats en unes "bones" condicions laborals, amb salaris dignes, que ens permetin viure sense dificultats econòmiques i amb una llei justa que reconegui, els riscos laborals del vostre treball?

Si "prevaler" es refereix a concedir primacia, anteposar i sobresortir sobre alguna cosa per descomptat que estem d’acord que els establiments que es diferencien i compleixin amb les seves obligacions de responsabilitat social prevalguin sobre la resta perquè la qualitat i sostenibilitat requereixen una dedicació, qualificació professional i procediments que cal meritar, però si es refereix a "premiar" amb diners públics a aquests hotels la resposta és un NO contundent perquè nosaltres reclamem drets fonamentals i això són obligacions que tenen una normativa i legislació que cal complir i no fer-ho és delictiu. Tots tenim uns drets i unes obligacions i Les Kellys Madrid tenim clar que el nostre acompliment es realitza en una relació subordinada i no tenim objecció, però com diu el nostre eslògan la salut i la dignitat no es negocien, a més estem veient com es premia a hotels que compleixen en part, que aparentment respecten el medi ambient o la inserció però ens externalitzen, exploten i discriminen, és quelcom molt aparent que queda molt bonic en les revistes, els titulars i les fotos....

Com valoreu les paraules de Manuela Carmena que d’una banda deixa a la voluntat de cada empresari el fet de millorar o no les condicions dels seus empleats i per un altre premia amb incentius als quals accedeixen a fer-ho?

Veient en quina situació estem és clar que no podem confiar en la voluntat de ningú perquè fa dos anys que encapçalem la nostra pròpia lluita i estem pagant amb la nostra salut, estem perdent els nostres drets i alhora que pugen les xifres de visitants empitjoren les nostres condicions i qualitat de vida, podem assegurar que anem de finestreta en finestreta i tots ofereixen solucions que després no veiem plasmades en resultats.

En el Ple de l’Ajuntament del 31 d’octubre a través d’Ahora Madrid es va aprovar un estudi per analitzar en quina situació estem als hotels de Madrid. Aquest dia no vam poder parlar amb Manuela i des d’aquí li agraïm el seu interès i predisposició mediadora però des de la nostra experiència creiem que és millor que s’inverteixi la proposta perquè observant als hotels també aprenem màrqueting i creiem que visibilitzant, formant expedient, aïllant i restringint als "dolents" els "bons" no s’afeblirien, guanyarien competitivitat i no ens costaria més diners públics.

Quines mesures utilitzaríeu vosaltres per fer complir les vostres demandes als empresaris hotelers?

Als hotels de Madrid l’externalització és molt elevada i creixent, l’externalització és cessió il·legal de treballadors perquè fem el treball estructural i propi i l’hoteler és el que realment ens marca el treball, segons l’ocupació, segons les seves preferències d’horaris, les seves expectatives i necessitats, etc. I hotel externalitzat és igual a cambrera explotada i precaritzada.

Mentre es modifica l’Estatut dels Treballadors i els grups polítics contemplen la nostra Llei Kelly des de l’Ajuntament i les Conselleries d’Ocupació, creiem que no cal donar cobertura a les ofertes de treball d’aquestes empreses i a més no treballar amb les empreses que tinguin algun expedient i que obviïn la responsabilitat social, és el coherent i de sentit comú.

En les nostres reivindicacions diem que cal vincular la categoria dels hotels amb el treball que es desenvolupa en ells perquè les estrelles es concedeixen pels metres i els components addicionals (caixa forta, minibar, etc.) i hi ha moltes estrelles que podríem arrencar en matèria de condicions sostenibles.

Amb l’externalització ens hem quedat indefenses perquè la negociació col·lectiva està estructurada per deixar-nos fora a les Kellys i a més en tots els hotels no hi ha comitès, tot s’ha reformat perquè com a treballadores de base anem perdent opcions, necessitem 6 mesos de contracte per formar un comitè i un comitè actiu en una empresa externa suposa una suspensió de contracte imminent i, de la mateixa manera que alguns establiments tenen un client fictici que avalua els objectius i estàndards, es podria crear una espècie de comissaris però som conscients que això no és competència de l’Ajuntament, i a qui li correspon és qui més impediments ens posa per millorar i avançar. Aquest tipus de gestió abarateix els costos i s’oblida que als hotels som persones treballant amb i per a persones i no nombres.

Fitur creix, l’explotació també

La insòlita proposta de l’alcaldessa no ha deixat indiferent a molts dels quals treballen en el sector com les Kellys. Per Carmena sembla que l’existència de "bones" condicions laborals deu quedar a voluntat de cadascun dels empresaris. Però aquesta ’voluntat’ en el capitalisme i en una societat de classes es torna una utopia, el guany dels empresaris és la seva prioritat i sempre passa per l’empobriment dels treballadors i l’empitjorament de les seves condicions laborals i salarials. Això és el que ells sempre "prevalerrà".

Els incentius cap als empresaris serien recursos públics, que l’ajuntament de Madrid deixés d’invertir en serveis per "cedir" als empresaris. La majoria de les empreses que participen a Fitur desprecien i externalitzen a les cambreres de pis, a les que neguen el reconeixement de malalties laborals. Fitur creix any a any, l’explotació laboral en el turisme, també.