http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
VAGA DONES 8M
Veus de les dones treballadores en la II Trobada Estatal cap a la vaga de dones del 8 de Març
Marta Clar
Barcelona | @MartaClar1

Entre les més de 400 dones que van participar en la Trobada Estatal de Dones recollim les impressions de les dones treballadores que van protagonitzar vagues com les de les residències de Bizkaia, immigrants treballadores del servei domèstic, de la Universitat de Saragossa i activistes del moviment feminista italià.

Ver online

Després d’una llarga jornada de debats, el matí del diumenge va finalitzar la II Trobada Estatal cap a la vaga feminista. Un acte emotiu, aixecant la veu de dones treballadores que compartint les seves experiències resumien els fonaments per a “aturar-ho tot aquest 8 de Març”.

A la taula, enfront de centenars de dones, estaven les treballadores de les residències de persones grans de Bizkaia, dones immigrants treballadores del servei domèstic, treballadores de la Universitat de Saragossa i activistes del moviment feminista i de dones a Itàlia. Des d’Esquerra Diari.cat vam voler parlar amb elles i recollir les seves impressions.

Parlem amb Carolina, treballadora immigrant del treball domèstic i de cures. Durant l’acte de tancament va denunciar la triple explotació que pateixen les dones en el sector, per ser dones, immigrants i de classe treballadora.

Aquesta trobada ha sigut un veritable èxit. Sens dubte, el moviment feminista i de dones sortirà enfortit. En la teva opinió, per què és tan important d’avançar en la lluita i en l’organització de les dones?

Carolina: En primer lloc, crec que és molt important lluitar per la visibilització de la lluita de les dones, també per la visibilització de les dones treballadores del servei domèstic, en el que la majoria som dones immigrants. El treball de la llar ha estat històricament invisibilitzat i precaritzat. Això no solament ho patim les dones aquí, ho patim en els nostres països d’origen. Per això aquesta lluita, és una lluita global. Crec que és molt important que aquesta lluita es tiri endavant amb les dones que vénen de fora, amb les dones immigrants, que ens organitzem en comú al costat de totes les dones.

Llavors, amb quines exigències s’hauria de sortir a lluitar aquest 8 de Març?

Carolina: Per a nosaltres, per a les dones immigrants del servei domèstic la més immediata és la ratificació del conveni 189. Això el que fa és igualar-nos amb la resta de treballadors i treballadores. Les treballadores domèstiques no tenim dret a l’atur, hi ha una doble precarització dins d’aquest sector. Per una altra banda, molts cops tenim uns salaris mínims que ni tan sols ens paguen perquè quan una persona no té ni la regularització, no té ni els papers, no et fan ni un contracte... ni tan sols arribes al salari mínim. Llavors, el primer és ratificar el conveni, és a dir, aconseguir que el nostre treball sigui com qualsevol altre.

També parlem amb Talita, activista del moviment de dones immigrants i racialitzades. I amb aquestes paraules ens contava com un dels grans reptes que té el moviment feminista avui és construir una vertadera aliança entre les dones autòctones i les dones immigrants.

Talita: La meva visió com a dona immigrant i racialitzada és que el moviment feminista autòcton hauria de donar visibilitat també al moviment de les dones immigrants i racialitzades. És molt fàcil dir que no estem en els esdeveniments feministes. Sempre apareix la mateixa pregunta, perquè no hi són? Intentem venir, però si la necessitat específica que tenim no és visibilitzada pel feminisme autòcton és impossible que continuem venint. Les dones immigrants hem de fer front a situacions de racisme, de xenofòbia, hem d’enfrontar lleis d’estrangeria. És a dir, tenim una necessitat més àmplia i no tenim una xarxa de seguretat com tenen aquí les autòctones, no tenim família, no tenim un entorn segur, per això necessitem que se’ns doni visibilitat.

Què hauria de fer el moviment feminista per a crear aquesta aliança amb les dones immigrants?

Talita: En primer lloc, crec que és necessari tenir empatia i veure que les realitats són diferents. Les necessitats de les dones immigrants i racialitzades són diferents de les de les dones autòctones. És important incloure aquestes necessitats. Incloure la lluita per acabar amb la llei d’estrangeria que ens és completament excloent, així com lluitar contra el racisme i la xenofòbia. Això faria que les dones immigrants se sentissin de veritat visibilitzades en aquest moviment.

Marina i Conchi, són treballadores de les residències de gent gran de Bizkaia, que van protagonitzar durant l’any passat una gran vaga que va durar 8 mesos en contra de la precarietat laboral del seu sector i per la defensa dels seus drets laborals.

Vosaltres, al costat de les vostres companyes heu realitzat una enorme lluita contra la precarietat laboral. Sense cap dubte, aquesta victòria és un exemple per al conjunt de les joves i les dones treballadores. Així que abans de res, conteu-nos quina va ser la vostra lluita i en quin moment us trobeu ara.

Marina: Nosaltres hem dut a terme una vaga des del Març del 2016, que va ser quan vam començar, i ha durat fins al dia 27 d’octubre del 2017. Ha estat un procés de tenir moltes assemblees entre les treballadores. Ha estat una vaga del sector de les residències, de més de 5000 dones que treballem a les residències de Bizkaia. Ha estat un procés molt llarg i molt dur però també molt gratificant al mateix temps. Nosaltres teníem unes reivindicacions en l’àmbit laboral: demanàvem la reducció d’hores a 35 hores setmanals, un augment salarial de 120 euros. I tot això ho hem aconseguit, hem aconseguit firmar el nostre cinquè conveni de residències de Bizkaia. Hem aconseguit totes aquestes millores i alguna més, per exemple, que es comptabilitzin com a hores treballades els 20 minuts de descans.

Conchi: Sí, a més, la circumstància adversa que ens vam trobar des del principi ha estat que ens ignoraven. Ja fossin els mitjans de comunicació, com la patronal, com la diputació. No existíem. De principi ens van posar uns serveis mínims de 50 i 60%, i quan van veure que el conflicte anava in crescendo els serveis mínims van pujar al 90%. Per tant, la nostra resposta quedava minvada.

La nostra resposta quina va ser? Doncs cabrejar-nos. Aquestes teniu? Doncs ens cabregem més. I ens vam inventar de tot. A pesar de les dificultats que hem tingut mai hem flaquejat. En alguns moments únicament podíem anar dues persones a la vaga, així que havíem de fer tot el renou possible. Ens vam anar en barca, en piragua, vam empaperar tota Bizkaia, vam caminar sota la pluja, ens vam aguantar el sol abrasador i al final, allò que ningú pensava que anàvem a aconseguir ho hem aconseguit.

Marina: Ara el que ens queda és millorar les condicions de treball que hi ha en els diferents centres de treball. És una cosa que s’ha de fer des de la lluita, des del carrer i des del moviment i amb el suport dels familiars. Es va crear una associació de familiars perquè entenem que són ells també els que han de pressionar al nostre costat, per descomptat, perquè es millori el servei que se’ls hi dóna a les residències. La nostra base ha estat resistir, resistir i resistir i gràcies a la tasca solidària dels afiliats del sindicat ELA. Estem molt orgulloses de què hem vençut en aquesta lluita, de què estem aquí perquè som fortes i valentes.

Aquesta ha estat una trobada intensa, plena d’importants debats. Quina és la vostra valoració?

Conchi: Aquesta trobada ha estat molt positiva, molt gratificant. Crec que és el començament per a poder canviar moltes coses, aquest és el nostre moment, el moment perquè les dones lluitem per a tots els nostres drets, que ens pertanyen. En aquests dies he vist a noies molt joves, molt fortes i convençudes. Les animo perquè li donin forma a tota aquesta ràbia que duen a dins fins que s’aconsegueixi el que realment ens mereixem.

Esther Moreno, és treballadora de la Universitat de Saragossa, i amb aquestes paraules ens explica les seves impressions després d’haver participat en els debats de la vaga del 8 de Març en aquests dies.

Esther: Crec que ha estat una convocatòria molt important i que suposa un punt d’inflexió dins del moviment feminista a l’Estat espanyol. Hi ha moltíssims col·lectius, està ple de joves i col·lectius nous. En la meva opinió estem en un moment de canvi, un cicle nou. No és casualitat que hi hagi una vaga, que estigui inclòs tant el món laboral i de l’economia com el món de les cures, ja que és un motor de mobilització també molt important.

Marta Autore, és activista del moviment Non Una Di Meno i ens conta com s’està organitzant l’aturada de dones a Itàlia.

Marta: A Itàlia el moviment feminista també s’està preparant per al 8 de Març, cap a la vaga del treball productiu i del treball reproductiu. L’any passat ja ens vam sumar a la crida internacional i va ser una jornada de lluita molt forta, des del matí fins a la nit amb moltíssimes accions. Ara ja ens estem movent per al proper 8M, amb assemblees nacionals i locals. La intenció és que s’organitzi des d’una coordinació nacional però en cada territori segons les seves necessitats i segons quines siguin les lluites de dones actives a cada lloc. I clar, la idea és aturar-ho tot un cop més.

I per acabar, com és d’important aquesta perspectiva internacionalista per al moviment feminista i de dones?

Crec que és molt important. És necessari, i ho dic veient el que va passar a Itàlia l’any passat. A Itàlia ara tenim un moviment feminista molt fort, però aquest moviment va néixer també perquè veiem el que estaven fent les dones a l’Argentina, les dones a Polònia, també el que es va fer aquí a l’Estat espanyol per a frenar la Llei contra l’avortament de Gallardón. Tot això ens va donar un exemple i ens va donar força, per això aquesta perspectiva internacional és tan important.

També perquè els problemes que patim es repeteixen en tots els països, la desigualtat, la doble explotació i la doble jornada laboral del treball productiu i del treball reproductiu que recau sobre les dones. Tot això són problemes que es repeteixen en totes les parts del món i per això em sembla necessària una resposta internacional unitària i coordinada, i realment estic molt contenta d’haver pogut participar durant aquets dies en aquesta segona trobada estatal cap a la vaga feminista del 8 de Març a a l’Estat espanyol.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic