http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
OPERACIÓ COPÉRNICO
Finalitza l’ocupació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a Catalunya
Federico Grom
Barcelona | @fedegrom

Es retiren els tres ferris que allotjaven als milers de guàrdies civils i policies nacionals. Continua la repressió i els processos judicials en un escenari polític encara incert.

Ver online

Després d’un operatiu policial sense precedents que s’ha perllongat durant més de 100 dies, el 30 de desembre es va posar fi a la denominada “Operació Copèrnic”.

Per a portar endavant aquesta operació, el Ministeri d’Interior va arribar a mobilitzar tres ferris abarrotats de milers de policies nacionals i guàrdies civils de diferents punts de l’Estat que van atracar en el port de Barcelona el 21 de Setembre.

El ministre Zoido va donar per conclòs l’operatiu el passat 30 de desembre, un operatiu que al principi estava previst per uns 15 dies, especialment per evitar el Referèndum de l’1-O, però que es va estendre successivament en el temps fins a finals de l’any.

Així, El “Moby Dada”, cèlebrement conegut com “el Piolín”, es va retirar del port a mitjan novembre mentre que el vaixell “GNV Azzurra” ho va fer els últims dies de l’any. Aquest dimarts passat, la partida del “Rhapsody” del port de Barcelona -l’últim dels creuers- va posar fi al polèmic operatiu conjunt comandat per un coronel de la Guarda Civil.

1-O

A pesar que Diego Pérez dels Cobos, qui va estar al comandament de l’operatiu, hagi qualificat l’accionar desplegat pels Mossos d’Esquadra com a “inoperatiu” i “ineficaç” i “orientat a aparentar el compliment del mandat del TSJC" per impedir el referèndum, els nombres indiquen una altra cosa. Els Mossos van tancar 130 col·legis mentre que la guàrdia Civil i la Policia Nacional va fer el mateix en 92 punts de votació. Amb la particularitat que en 26 d’aquests centres va haver-hi violentes càrregues contra centenars de persones apostades pacíficament per poder votar. El que fa difícil creure l’afirmació de que “en cap cas l’actuació policial va tenir com a objectiu als votants” com sosté dels Cobos. Aquestes violentes càrregues van deixar un saldo de més de 1000 persones ferides que van ser ateses pels Serveis d’Emergències Mèdiques.

No obstant això, gràcies a la mobilització de centenars de milers, bona part dels més de 2.300 punts de votacions van seguir funcionant i el referèndum va poder realitzar-se. Deixant una sèrie d’estampes de brutal repressió que va tenir repercussions internacionals malgrat el silenci dels mandataris Europeus.

Protestes, repressió i processos Judicials

La població a Catalunya va donar moltes mostres de protesta pel desembarcament policial al territori. Protestes que discorrien també als hotels on molts d’aquests efectius s’allotjaven. Fins i tot a Calella, policies de paisà i guàrdies civils fora de servei van carregar contra aquestes protestes veïnals amb porres extensibles. Diversos hotels que allotjaven als agents, tant en aquesta localitat, com al Bruc, Pineda de Mar o Figueres els van neganr l’estada a causa de les multitudinàries manifestacions que van tenir lloc els dies posteriors a l’1-O. Aquestes manifestacions han portat a més accions per part de la judicatura, les últimes, les detencions de dos regidors de la CUP a Reus, que se sumen a la llarga llista d’encausats, presos i investigats, que van des de professors de col·legi, fins a Puigdemont en el seu exili a Brussel·les.

Una realitat repressiva que també té el seu reflex en la resta de l’Estat on es va acabar l’any amb un augment significatiu de la persecució i criminalització de periodistes, twitters, artistes i activistes polítics i socials.

Després de les polèmiques actuacions de l’1-O els efectius van quedar en un segon pla, quedant fins i tot el pes de les operacions del 3-O i el 8N en mans dels Mossos d’Esquadra. Mentre els guàrdies civils i els policies nacionals estaven encarregats de la custòdia i protecció dels edificis oficials fins a la seva retirada escalonada.

Zoido compareixerà en el Senat el proper 18 de Gener, on haurà d’explicar un operatiu del que oficialment encara es coneix molt poc ja que, segons el President del Govern Mariano Rajoy, fer-ho posava en risc la “seguretat d’institucions i persones” pel que va invocar la “llei de secrets oficials” -que regeix des de 1986- per no informar al parlament dels detalls de l’operació. Pel que, avui dia, no sé coneixen ni tan sols les dades oficials del nombre d’agents mobilitzats o el cost total de l’operatiu.

Per la seva banda, el Jutjat d’instrucció 7 de Barcelona així com altres 8 jutjats més, han sol·licitat a la Policia Nacional, que identifiqui als membres del seu cos que van prendre part del desplegament de l’1-O ja que consten més de 130 denúncies per lesions, entre les quals s’explica la d’una persona que va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma, prohibides a Catalunya. Fins i tot a pesar que la fiscalia va demanar arxivar les causes perquè no tingués lloc el procés. El que sens dubte tindrà un llarg recorregut en la, selectivament lenta, justícia espanyola.

Un actor polític que si bé és difícil dir que és independent del govern sense que s’escapi algun riure, la qual cosa és clar és que té els seus propis interessos com a casta que perviu a uns i uns altres governs, i que en el règim encara més repressiu que s’està prefigurant està cridada a complir un paper de primer ordre.

No obstant això, si com deia el General Clausewitz, “la guerra és la continuació de la política per altres mitjans”, malgrat la “retirada de tropes” del Govern central, això no significa ni molt menys el cessament de les hostilitats al moviment democràtic català pel dret a l’autodeterminació i la independència.

Encara que es van retirar sense complir el seu objectiu -evitar el referèndum- i van perdre la “batalla de l’1-O”, estan guanyant “la guerra” per la “sagrada” unitat d’Espanya producte de la desbandada de la direcció del moviment, espantada per les forces amb les quals ella mateixa havia estat jugant fins a aquest moment i no comptar amb una alternativa de classe.

Així com pel silenci de la direcció de Podemos en la resta de l’Estat que s’ha negat a aixecar un moviment de solidaritat amb el poble de Catalunya, contra la repressió i pel dret a l’autodeterminació dels pobles, l’única manera de barallar conseqüentment per acabar amb la monarquia en tot l’Estat.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic