Edición castellano

El proper 21 de desembre tindran lloc les eleccions catalanes del 155. Uns comicis imposats pel PP, el PSOE i Cs -amb el suport del Rei i la Judicatura- com a vernís “democràtic” al cop institucional en curs, amb el que es pretén liquidar al moviment independentista.

La destitució del govern català, l’empresonament dels consellers i els “Jordis”, les més de 800 querelles contra alcaldes, professors i activistes o els més de 800 ferits de l’1-O, han estat algunes de les mesures repressives amb les quals el Règim del 78 està tractant que la lluita pel dret a decidir, que després de l’1-O s’ha convertit en la lluita pel dret a constituir una república independent, quedi definitivament “fora d’agenda”.

Des de la CRT denunciem des del primer moment aquestes eleccions i considerem que era necessari que el moviment democràtic català les rebutgés cridant a boicotejar-les, defensant per mitjà de la més àmplia mobilització i autoorganització obrera i popular la república proclamada el 27O. Lamentablement, el conjunt dels actors del moviment independentista no van optar ni per una cosa ni per l’altra, assumint les eleccions alhora que la direcció del procesisme i el mateix Govern es negaven a prendre cap mesura per enfrontar el 155 i fer efectiva la república.

Per la seva banda, l’espai dels “comuns” liderat per Podemos, ha acabat el seu procés d’integració al Règim del 78 presentant-se com la seva “ala reformadora”. Després d’haver-se negat a reconèixer els resultats de l’1-O o equiparar la seva consecució amb el cop institucional del 155 i tota l’escalada repressiva que l’acompanya, aposten per deixar “fora d’agenda” la qüestió catalana encotillant-la sota la promesa d’un “referèndum pactat”… amb el mateix Estat que acaba d’aixafar brutalment el dret a decidir.

Si bé el bloc monàrquic -PP, PSC i Cs- vol revalidar i legitimar el seu cop en les urnes amb una derrota del vot independentista, no considerem que una victòria electoral del bloc sobiranista per si sola suposi una derrota del 155. Rajoy i la Judicatura han deixat clar que el seu pla és seguir aplicant mesures excepcionals per imposar una restauració reaccionària i recentralitzadora de l’Estat. “En España la ley se cumple y así va a seguir siendo”, ha dit sobre els possibles resultats del 21-D.

L’única via per poder derrotar el cop institucional, defensar el mandat de l’1-O i poder obrir un veritable procés constituent a Catalunya, pasa per reprendre el camí del referèndum de l’1-O, i les vagues generals del 3-O i el 8-N. Però no com una repetició, sinó sobre les lliçons que deixen plantejats aquests dos intensos mesos de lluita, en els que centenars de milers de catalanes i catalans van estar en l’acció molt per davant del que van estar totes les direccions polítiques del “procés”.

La principal d’aquestes lliçons és que amb els partits històrics de la burgesia i la petita burgesia catalanes (PDeCAT i ERC) al capdavant d’aquesta lluita democràtica, no es podran aconseguir les justes aspiracions del poble català. Com han reconegut, aquests dirigents es van negar categòricament a impulsar la mobilització social necessària per fer front a la repressió estatal. Avui ja anuncien que abdiquen de la via unilateral i es disposen a tornar a l’“autonomisme” i la volta a un diàleg impossible amb l’Estat central.

Des de la nostra organització venim assenyalant des de 2012 que aquesta direcció anava a acabar portant al moviment català a un atzucac. Allò més profund del moviment, i el salt en l’acció que ha protagonitzat des del 20S, els va portar més lluny del que es podia esperar d’ells: la proclamació de la república.

Però al moment decisiu, com era d’esperar-se, va prevaler el seu caràcter de classe. Els representants de la burgesia catalana no anaven a encoratjar cap lluita revolucionària per conquistar la república, menys quan els sectors més concentrats de la seva classe li donen l’esquena obertament i són part de la guerra econòmica del Règim. Una mobilització d’aquest tipus, amb epicentre a les classes populars, infon por en els líders polítics del procés, molt més que la repressió de l’Estat, ja que una vegada engegada és possible que els qui posessin el cos per fer-la possible volguessin discutir també el caràcter mateix del nou estat.

Sobre aquesta base, i atès que el conjunt del moviment va assumir el 21D com la següent “batalla”, des de la CRT varem fer una crida a la CUP a obrir les seves llistes als activistes dels CDR, de les ocupacions de col·legis, del moviment estudiantil i del sindicalisme alternatiu, que acabaven de fer una amarga experiència amb la política de la direcció del procés, amb l’objectiu de posar en peus una candidatura que es proposés lluitar per una república dels treballadors i un programa anticapitalista. Això suposava assumir la més absoluta independència política d’ERC i el PDeCAT, i posar al centre el desenvolupament de la mobilització i l’autoorganització obrera i popular. És a dir, una política molt diferent a la portada endavant per la CUP de “mà estesa” cap a Junts pel Sí i la subordinació al full de ruta institucional dictat des del Govern en aquests mesos.

Finalment, la CUP-CC va decidir presentar les seves pròpies llistes i un programa que considerem que no extreu aquesta lliçó fonamental després de més de 5 anys de procesisme. Si bé aposta per fer efectiu el mandat de l’1-O -construir la república- i l’enfortiment de la mobilització obrera i popular, lliga això a reincidir en la seva política de “mà estesa en allò nacional” amb la proposta d’un govern republicà conformat per totes les forces independentistes, és a dir al costat del mateix PDeCAT i ERC que acaben de trair la república que ells mateixos van proclamar davant la impossibilitat d’acordar unes eleccions autonòmiques que evitessin el 155.

També la CUP proposa una sèrie de mesures socials que compartim, com l’expropiació dels pisos de la banca, la nacionalització de sectors estratègics per desplegar o un pla de xoc contra la crisi, per aconseguir ampliar la base social de suport a la lluita per la república. No obstant això, aquestes mesures no poden ser creïbles si els socis amb els quals es pretenen aplicar són els hereus del pujolisme o el Tripartit, amb el que difícilment la seva mera defensa en una campanya electoral aconsegueixi la tasca estratègica de sumar a aquesta lluita democràtica als importants sectors de la classe obrera que encara no són part.

El manteniment d’aquesta lògica de “mà estesa”, o “unitat nacional”, queda més que clar amb assumir que el procés constituent al que s’aspira és el contingut en la “Llei de Transitorietat”, que marca un procés constituent de la “llei a la llei”, amb una agenda limitada per diversos òrgans “participatius” i que no proposa cap mesura elemental per garantir que sigui lliure i sobirà, com per exemple el control de capitals o la nacionalització de la banca privada per evitar que “els mercats” dictin que es pot i que no discutir.

Des de la CRT no compartim el gruix de l’estratègia que desprèn el document programàtic de la CUP, doncs considerem que no rectifica una política que ha impedit que l’esquerra independentista es pogués posar al capdavant de la conformació d’una alternativa de direcció del procés ancorada a les classes populars i els seus mètodes de lluita, quan la direcció burgesa ha mostrat sens dubte la seva fallida. La lògica de la “unitat nacional” i el pressionar al Govern, només ha contribuït al fet que el gran moviment democràtic d’aquests mesos hagi estat usat com a base de maniobra per al full de ruta de Puigdemont i Junqueras.

Som conscients que el 21D hi haurà milers que aniran a votar compartint part o el conjunt de les mateixes lliçons que plantegem, i que part del vot a la CUP expressarà a molts dels que es neguen a seguir recolzant la direcció procesista, el seu full de ruta i fins i tot amb posicions molt crítiques cap a la política de la mateixa CUP. Des de la CRT volem obrir un diàleg sincer i fraternal amb tots aquests sectors per debatre les lliçons dels dos últims mesos i, fonamentalment, discutir com plantejar una perspectiva anticapitalista i d’independència de classe cap al futur. Per això, cridem a votar críticament a la CUP, no obstant això, no assumim el seu programa i estratègia.

Després del 21D la lluita contra la repressió de l’Estat, la restauració reaccionària del Règim del 78 afavorida des de la Corona i per fer efectiu el resultat de l’1-O seguirà plantejada. Per a nosaltres és urgent que s’obri un debat profund en l’esquerra independentista i anticapitalista, al costat dels sectors d’esquerra dels CDR i l’activisme sorgit en aquests mesos, sobre quin ha de ser el nou full de ruta des dels sectors populars i la classe treballadora.

La CRT lluita per una república catalana que sigui obrera i socialista. Com vam defensar durant els últims mesos, per a nosaltres la lluita per la república no pot separar-se de la lluita pel seu contingut social, és a dir, quina classe és la que posseeix el poder polític. Per això lluitem per un procés constituent veritablement lliure i sobirà, imposat des de la mobilització i l’autoorganització obrera i popular, en el que poder discutir, entre altres mesures urgents, el repartiment d’hores de treball sense reducció salarial per acabar amb l’atur, la nacionalització sota control obrer de la banca, els sectors estratègics i les grans empreses o impostos a les grans fortunes per finançar l’educació, la sanitat i els serveis públics.

Només amb un programa així serà possible guanyar i despertar les forces socials necessàries per derrotar el Règim del 78, la classe treballadora i els sectors populars. I només així es podria soldar una unitat en la lluita amb la resta de treballadors de l’Estat espanyol per poder acabar amb la Corona, obrir processos constituents en tot l’Estat i avançar cap a una federació de repúbliques socialistes a tota la península.