Els integrants del grup de dotze rapers “La Insurrección” han sigut condemnats per l’Audiència Nacional a dos anys i un dia de presó, 4.800 euros de multa i 9 anys d’inhabilitació absoluta cadascun pel contingut de les seves cançons.

Aquest cas se suma al d’altres rapers com Pablo Hasel, des de fa anys en el punt de mira de la judicatura, els granadins Ayax i Prok o Valtonyc per les seves lletres crítiques amb el Règim i les seves institucions com la policia.

El cas més aberrant de persecució judicial a artistes el vam viure l’any passat amb la detenció dels dos titellaires a Madrid de la companyia titelles des de baix, quan interpretaven una obra satírica sobre la persecució ideològica i els muntatges policials. Un episodi que ben podia recordar a la mítica escena de la gran obra de Bertolucci, Novecento.

El periodisme alternatiu també ha estat objecte d’aquesta escalada repressiva. Recentment Boro, periodista de la Haine, es va asseure en la banqueta dels acusats per un delicte d’“enaltiment del terrorisme”. No és el primer, altres periodistes com Raúl Capín han viscut processos similars que s’han resolt amb penes de multa. Un col·laborador d’aquest mateix diari va ser denunciat per un article crític amb la policia municipal de Saragossa.

La privació de la llibertat d’expressió s’estén a les xarxes socials, on una persona pot ser enjudiciada pel que publica, comparteix o repiula a Facebook o Twitter. El cas d’Alfredo, primer tuiter a ingressar a presó, és el màxim exponent d’una sèrie de judicis i condemnes que, en el marc d’operacions juridic-policials com l’“Operación araña”, tenen com a protagonistes noms propis com el de Cassandra Vera o el cantant de Def amb Dos, César Strawbery.

Els casos més dramàtics d’aquesta ofensiva repressiva del Règim del 78, per les elevades penes de presó que han comportat, els trobem en la condemna a activistes socials com Alfon o els joves de Alsasua empresonats per la mateixa jutgessa que va orquestrar les detencions als líders del moviment democràtic català.

El sistema judicial està actuant com la cara més repressiva del Règim del 78, atacant les llibertats democràtiques, criminalitzant als activistes socials i d’esquerra i transformant la vigilància policial en un “gran hermno” per controlar les xarxes socials. La recent proposta del PP de legislar la prohibició dels perfils anònims o amb pseudònim en xarxes socials, és part del mateix. Però la vara de mesurar en molt diferent quan es tracta de mega causes de corrupció, on els encausats del PP porten anys sense ser citats, o a cap fiscal se li ocorre esbrinar qui està darrere del “pseudònim” M. Rajoy, rebent la seva part de diners en negre en els papers de Bárcenas. Tampoc resulta d’interès per a aquesta justícia per a rics l’apologia del terrorisme d’Estat per part d’organitzacions com la Fundación Francisco Franco que tuitea elogis a un assassí serial en massa a les xarxes socials, o l’accionar de les organitzacions d’extrema dreta que amenacen a periodistes i activistes.