Edición castellano

Amb prou feines acabat un dilluns mogut s’obre pas la campanya electoral amb el 21D en la vista de tots. I amb els últims dos mesos convulsos que s’han viscut a Catalunya. El jutge Llarena manté la presó provisional als Jordis, Junqueras i Forn, mentre permet la sortida de la resta dels consellers previ pagament de 100.000€ per cap. Puigdemont encara segueix pendent del magistrat belga.

Eleccions legals, potser. Normals, no

Com sabem aquestes eleccions de cap son "normals". Convocades gràcies a la “democràcia blindada del 155” que imposa el PP amb el suport del PSOE i Cs. Unes eleccions marcades per l’empresonament de mig Govern català i els Jordis. Unes eleccions amb un poder judicial i milers de policies identificant als líders de l’1-O, el 3-O, el 8-N i dels CDR. Unes eleccions que molts sectors veuen com una forma d’enfrontar el 155. Unes eleccions de tot, menys “normals”.

Per a Rajoy és normal cessar al Govern de la Generalitat. Segurament és normal dirigir Catalunya des de Madrid i demanar que la documentació vagi tota en castellà. La normalitat de Rajoy (del PSOE i de Cs) és la de recentralizar el poder polític, homogeneïtzar la realitat cultural passant un corró espanyolista pel Principat. No obstant això, no és clar que el corró pinti bé, ni que la pintura quedi bé a la paret.

Durant tota la precampanya fins el dia de l’aparició de l’enquesta del CIS hem vist tot tipus de vaticinis. Es repetia en gairebé tots la victòria d’ERC encara que amb diferents resultats. Que si hi ha majoria “independentista”, que si hi ha majoria per a un nou “Tripartit”, que si guanyen els “recentralitzadors”. Que la clau la tenen els Comuns, o el PSC o la CUP. Si aquestes enquestes tenen quelcom de fiar, és que hi ha una fluïdesa important.

Dos mesos convulsos

L’experiència realitzada pel poble català des del 20S a aquesta part ha deixat petjada i s’està digerint encara. No es pot oblidar que després del 27O el Govern es va esborrar de la seva posició de comandament per decisió pròpia. Es va declarar una República que el Govern no va preparar (recordar les estructures d’Estat). Després del 27O no va haver-hi un sol decret per forjar la naixent República, cap acció de govern. Junts pel Sí va sembrar el desgovern.

Davant la desbandada de Junts pel Sí, el Govern de Rajoy i les reaccionàries institucions d’aquesta “democràcia per a rics” van aprofundir l’ofensiva del 155. La Judicatura està demostrant per quina cama coixeja. Ha arribat a prohibir llaços grocs i la il·luminació del mateix color als edificis públics donat que això seria proselitisme encobert. No obstant això, la judicatura permet que grups feixistes puguin manifestar-se davant la seu de la CUP.

Reprendre la lluita per la República

El missatge que estan enviant els principals dirigents de Junts per Catalunya i d’Esquerra Republicana és que no estàvem preparats per a la República, que això cal fer-ho més a poc a poc. De la DUI ni rastre. El 27-O va ser el fracàs del procés. Van declarar una República que no van voler. I, ara vénen amb la milonga que va ser molt ràpid. Però si el 26O, Puigdemont i els seus consellers van estar negociant amb Rajoy la convocatòria de les eleccions.

Lamentablement, la CUP continua a la cua del procesisme. Els resultats d’aquesta estratègia han quedat molt clars en l’estrepitós fracàs del Govern de Junts pel Sí. Tot i així, la formació anticapitalista continua en el mateix camí amb la proposta d’un programa mínim de tres punts que permeti construir la República, iniciar un procés constituent i exigir la llibertat dels presos polítics.

Si la CUP vol lluitar per la República ha de recolzar-se en els CDRs, en les desenes de milers que van tallar les carreteres el 8-N, en els milions que van parar i es van mobilitzar el 3-O i en aquests dos milions de persones que l’1-O van posar el cos davant la policia per defensar el seu dret a votar. És a dir, ha de trencar amb la direcció burgesa del "procesime". Ha de buscar els suports dels treballadors i el poble. La República no es farà efectiva a través de declaracions buides com les del 27-O.

Les eleccions del 21D tindran la seva importància per a les masses catalanes, és clar. No obstant això, no ho seran tant com ho han sigut les jornades de lluites i vagues dels últims temps. Rajoy va deixar clar que si guanyen les forces independentistes, hauran de governar d’acord a la llei i al virregnat del 155. És a dir, que abandonar la DUI i acceptar l’aplicació del 155 com van fer tots els integrants del Govern de Puigdemont és un fracàs total i estrepitós.

Per a l’esquerra independentista es tracta d’iniciar un camí que permeti sumar als treballadors i el poble per la causa de la República catalana. I, per a això és essencial recolzar les reivindicacions dels treballadors, impulsar-les, aixecar un programa que ataqui l’atur, la precarietat laboral, el xantatge de les empreses catalanes que han marxat; un programa democràtic que denunciï al règim del 78 i aquesta casta de jutges heretades directament del franquisme, igual que les forces repressives i policials.

Ha quedat clar que no és possible negociar amb l’Estat espanyol el referèndum. Ha quedat clar que el PDeCAT i Esquerra Republicana no van voler impulsar la República. Només a través de la mobilització social i dels treballadors es podran donar passos reals per impulsar una república catalana dels treballadors i el poble. Fent volar els cadenats del 78 en tot l’Estat i obrint un període constituent en la perspectiva d’una federació lliure i voluntària dels treballadors i els poble de tota la península.

Et pot interessar:

ENTREVISTA A SANTIAGO LUPE, DIRIGENT DE CRT “L’esquerra independentista i anticapitalista es deu un debat de balanç i perspectives"

OPINIÓ L’esquerra Independentista enfront d’un balanç necessari

ANÀLISI La democràcia blindada del 155

ANÀLISI La república catalana: entre la repressió del 155 i les eleccions del 21D