http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
RAJOY ESCAPÇA EL GOVERN DE LA GENERALITAT
A baix el cop institucional contra Catalunya! Vaga general i pla de lluita
Corriente Revolucionaria de Trabajadores y Trabajadoras (CRT)
Estado español | @CRTorg

Mariano Rajoy ha anunciat un veritable cop institucional per escapçar el govern de la Generalitat, dissoldre el Parlament i convocar a eleccions emmanillades en un termini de 6 mesos, amb tropes d’ocupació a Catalalunya.

Ver online

Edición castellano

La “gran coalició” monàrquica -PP, PSOE, Cs- i el Rei han concretat avui el cop institucional contra la voluntat del poble català expressada l’1-O sota els cops de porres de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Mariano Rajoy ha anunciat la suspensió de tot el govern català, Puigdemont, Junqueras i tots els consellers. A partir d’ara els ministeris del govern del PP, que en les últimes eleccions autonòmiques només va rebre el 8,5% dels vots a Catalunya, exerciran el govern en totes les àrees, inclosa l’educació o Tv3. El Parlament quedará intervingut, podent només discutir allò que el govern central autoritzi, i serà dissolt quan Rajoy consideri convocar noves eleccions. Aquestes, que són presentades com a objectiu final del cop, seran completament "arreglades": de fet el nou Parlament català que s’esculli no podrà proposar candidat a la presidència, ho farà un organisme designat pel govern central.

Recolzats per Juncker, Tusk i Tajani, el búnquer del 78 ha acordat les mesures per aplicar el 155, un article bonapartista nascut de la Constitució del 78 pel qual el Consell de Ministres i el Senat -la càmera més antidemocràtica del legislatiu en la qual el PP té majoria absoluta amb només el 33% dels vots- pretén liquidar les institucions d’autogovern de Catalunya.

Davant això, l’estratègia de Junts pel Sí, l’ANC i ÒMNIUM és impotent tant per complir amb el mandat de l’1-O com per defensar-lo d’una possible aplicació del 155. El poble català ve suportant l’ocupació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, manifestacions del PP, Cs i PSOE juntament amb l’extrema dreta, el xantatge de “guerres comercials” de les principals empreses de la burgesia catalana, la il·legalització de vagues com la convocada per la Intersindical-CsC o les greus detencions dels "Jordis” com a “alliçonadores” del que els pot passar si “s’exerceix el dret a decidir” per mitjà de la mobilització.

La confiança que fins avui seguia dipositant el Govern en una possible mediació de la comunitat internacional com a via de negociació amb l’Estat espanyol en aquesta situació és una política criminal. La UE i la Comissió Europea, ja han deixat clar que estan del costat de Rajoy, Pedro Sánchez i Felipe VI.

El mateix es pot dir de la tercera via de Podemos, IU i els comuns: un impossible “referèndum pactat” que pretén encotillar al moviment català en els reaccionaris marcs de la legalitat del 78 i els pactes de govern amb el PSOE. Diuen rebutjar el 155, però sense reconèixer la legitimitat del resultat de l’1-O i per tant el dret dels catalans a conformar la seva pròpia república independent.

Per fer front al cop, conquistar la independència i obrir un veritable procés constituent lliure i sobirà, és necessari impulsar un pla de mobilització i autoorganització obrera i popular independent dels representants de la petita i mitjana burgesia catalana independentista. Aquests temen aquesta via més que al mateix Estat central, conscients que una vegada engegada els treballadors i les classes populars també voldran posar al centre la seva agenda contra l’atur, la precarietat o la defensa dels serveis públics.

La CUP hauria d’abandonar immediatament la seva subordinació a Junts pel Sí, tal com estan plantejant algunes veus crítiques dins de l’esquerra independentista. I així continuar desenvolupant els Comitès de defensa del Referèndum (CDR), al costat del moviment estudiantil mobilitzat. En la resta de l’Estat espanyol, és necessari que Unidos Podemos, UGT, CCOO i altres organitzacions trenquin la seva "equidistància" que és favorable al bloc constitucionalista i cridin immediatament a mobilitzar contra el cop institucional i en solidaritat amb Catalunya, a una vaga general.

És necessari ja mateix un full de ruta dels treballadors alternativa a les vacil·lacions de Puigdemont per fer-li front, de part de les organitzacions sindicals d’esquerra i alternativa, i l’esquerra anticapitalista i revolucionària.

Com enfrontar el cop i defensar el mandat de l’1-O del poble català?

1. Autoorganització! Estenguem i coordinem els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) a les universitats, barris i centres de treball, per defensar amb la mobilització el resultat de l’1-O enfront de l’amenaça de l’Estat central. Necessitem que les organitzacions sindicals, començant per l’esquerra sindical, convoquin assemblees als centres de treball per organitzar-nos i unir-nos als CDR. No podem seguir lligats a les traïcions de les direccions sindicals de CCOO i UGT com la del 3-O.

2. Vaga general contra el nou atac que prepara el Règim! Per una intervenció decidida del conjunt del moviment obrer, com ho va demostrar durant la vaga del 3-O malgrat la traïció de CCOO i UGT. I que les organitzacions obreres recolzin sense condicions el mandat de l’1-O, la qual cosa no vol dir que deixin de plantejar les seves pròpies demandes, sinó tot el contrari. Desplegant un programa amb mesures com el repartiment d’hores de treball sense disminució salarial, l’augment del salari mínim, la fi de la precarietat laboral, el no pagament del deute, una educació pública totalment gratuïta i sostinguda amb impostos a les grans fortunes entre altres.

3. Fora la Policia Nacional i la Guàrdia civil! Llibertat als presos polítics, els “Jordis”! Ja n’hi ha prou de persecució policial i judicial al poble català mobilitzat i a tots els lluitadors! Contra la repressió estatal, el 155 i l’ocupació de Catalunya per les forces repressives, cridem a un gran moviment contra la repressió als carrers.

4. Contra la guerra econòmica dels capitalistes, nacionalització sense indemnització dels bancs i grans grups econòmics i de serveis. Control dels moviments de capitals de la gran burgesia catalana pels propis treballadors bancaris, per evitar la possibilitat de la fugida de capitals. Mesures elementals per impedir un “cop de mercat” contra Catalunya i la base perquè la seva economia estigui al servei de les necessitats populars.

5. Quin procés constituent necessitem la classe treballadora i els sectors populars? Un procés constituent que pugui debatre sobre tots els grans problemes socials, que no podrem resoldre si no és qüestionant els interessos i privilegis dels capitalistes que ens estan portant a l’atur, la pobresa, la precarietat. I que pugui debatre també quina república volem conquistar. Una república capitalista amb Puigdemont i Junqueras?

Des de la nostra perspectiva, encara que no som independentistes, defensem la lluita del poble català per constituir-se en una República independent, contra tot atac de l’Estat espanyol. Però no ho fem des del punt de vista d’una República burgesa més, com algunes de les quals formen avui la reaccionària Unió Europea del capital. L’Europa de la vergonya. La República catalana que projecta avui Junts pel Sí s’assembla a la de l’Estat espanyol que pretenen abandonar, patent en la Llei de Transitorietat, sense trastocar l’ordre social existent i sense resoldre tots els grans problemes socials.

Per això lluitem per una Catalunya independent i socialista. Una República dels treballadors, els oprimits i el poble pobre que prengui les regnes dels seus pròpis destins, no només en un sentit d’emancipació nacional, sinó també de classe. Així com que en la resta de l’Estat es desenvolupi la solidaritat amb aquest poble germà des de la convicció que un poble que oprimeix a un altre no pot ser lliure.

Aquesta és l’única posició que pot soldar la unitat de la classe treballadora de tot l’Estat en una lluita comú que permeti acabar amb la Monarquia i el règim. És a dir, la perspectiva d’estendre el dret a decidir a totes les nacionalitats històriques de l’Estat espanyol, soldant la fraternitat entre els seus pobles en el camí de la construcció de la lliure federació dels Estats socialistes ibèrics.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic