Edición castellano

La suspensió pel Tribunal Constitucional de la sessió del dilluns, les amenaces del Rei i Rajoy, l’ocupació policial de policies nacionals i guàrdies civils i tota l’escalada repressiva de les últimes setmanes, plantegen el risc que l’Estat espanyol pugui respondre a aquesta declaració amb l’aplicació del 155 o fins i tot amb el 116 (estats d’excepció i lloc).

Contra aquesta amenaça repressiva des de les agrupacions No Passaran i Pan y Rosas cridem a participar de la concentració que tindrà lloc des de les 18h davant el Parlament. Però la nostra presència no és en suport o en exigència al govern perquè aprovi una DUI.

No perquè considerem que la voluntat del poble català “no ha quedat expressada” amb el 1O i el 3O, com plantegen des de Podemos, ICV i els comuns. Sinó perquè som partidaris d’un full de ruta independent per fer efectiu el resultat del 1O, un full de ruta que faci realment possible la independència i que permeti a la classe obrera, la joventut i les dones decidir quina república volem.

Considerem que la via de la DUI i la Llei de Transitorietat és impotent per derrotar l’ofensiva de l’Estat i a més obre les portes a una república capitalista de la que res bò hem d’esperar. La pròpia CUP denuncia que una declaració simbòlica d’independència seria inacceptable, però Junts pel Sí no pretén engegar les forces socials necessàries perquè passi de ser una declaració institucional simbòlica.

Per aconseguir la sortida de les tropes d’ocupació, per controlar les infraestructures essencials (autopistes, aeroports, port...), per derrotar la guerra econòmica declarada per les grans empreses catalanes... per poder vèncer per tant al Règim del 78, la independència ha de ser imposada des d’una gran mobilització de la classe treballadora i els sectors populars.

La CUP, al costat de l’esquerra sindical i aquells sectors de CCOO i UGT que no comparteixen la política traïdora de les seves direccions, han d’impulsar la vaga general en sectors com la banca, el control obrer dels moviments de capitals, de totes les empreses que amenacin amb marxar, estendre l’autoorganització als barris, centres d’estudi i de treball,...

Només així podrem obrir un procés constituent veritablement lliure i sobirà, i no amb una agenda limitada i dirigida des de dalt com planteja la Llei de Transitorietat. Només així podrem aconseguir una república catalana, que no sigui un calc del model social i econòmic del Règim del 78, sinó una república catalana socialista dels treballadors, les dones i la joventut