http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
ATEMPTATS 17A
Villarejo i els atemptats de Barcelona: "un esglai que se’n va anar de les mans" del CNI
Ivan Vela
Barcelona | @Ivan_Borvba

Aprofitant la seva presència en l’Audiència Nacional, on és jutjat per tres de les trenta peces obertes contra ell, l’excomissari va llançar un nova acusació contra el CNI. Els atemptats de Barcelona buscaven ser un "esglai" que "se li va anar de les mans" al centre d’intel·ligència.

Ver online

La credibilitat de les paraules de l’excomissari Villarejo és un factor que sempre està en dubte. En la seva guerra personal contra el CNI (Centre Nacional d’Intel·ligència) i l’exdirector del centre d’intel·ligència, Félix Roldán (al qual acusa d’haver-lo portat davant els tribunals), Villarejo no dubte a deixar anar afirmacions o insinuacions que en molts casos no sustenta amb proves, però no per això deixen de generar un fort efecte desestabilitzador.

És el cas de les seves últimes declaracions entorn dels atemptats de Barcelona i Cambrils i la responsabilitat que va tenir el CNI en aquests. Segons l’excomissari, aquests atemptats s’emmarcaven en l’objectiu de "donar un esglai" a Catalunya, en el marc del que es coneix com a "Operació Catalunya", però que se’ls "va anar de les mans (al CNI)".

Aprofitant l’atenció mediàtica amb la qual compta aquests dies, producte de les seves compareixences a l’Audiència Nacional, on se’l jutja per tres peces contra ell relacionades amb espionatge i enregistraments il·legals a polítics, Villarejo va assegurar que el CNI buscava donar un "esglai" a Catalunya, perquè aquesta sentís la "necessitat de protecció per part de l’Estat".

Segons aquestes afirmacions, el control que mantenia el CNI amb l’iman de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, quelcom que s’ha dit en nombroses recerques posteriors als atemptats, es va perdre una vegada aquest va morir en les explosions del xalet d’Alcanar. Després d’aquest succés sobtat, el CNI va perdre el control i se li "va anar de les mans" l’operació, segons les declaracions de Villarejo.

En una posterior compareixença, aquesta vegada enfront dels mitjans de comunicació a les portes del jutjat, ha volgut matisar les seves declaracions prèvies, assegurant que el CNI "en cap cas volia un atemptat", donant a entendre que la situació es va precipitar per la cadena de successos i va ser incontrolable.

Novament davant el jutge, Villarejo va assegurar que quan se li pregunti en la vista relacionada amb l’"Operació Catalunya", podrà donar detalls d’aquestes afirmacions, assenyalant que en aquests moments les proves estan en possessió dels tribunals.

La veritat és que ni el propi CNI ni l’Estat han obert mai una recerca per a intentar esclarir la responsabilitat dels serveis secrets a evitar que l’atemptat es produís, tenint en compte que estava sent investigat per un confident seu.

L’excomissari és un especialista a utilitzar tot tipus d’acusacions per a la seva batalla personal, però la veritat és que l’"Operació Catalunya" és un entramat del qual encara es coneix poc. Això sí, sembla, segons testimoniatges en seu judicial i enregistraments, que l’ex ministre Fernández Díaz va iniciar una operació de "guerra bruta" comptar l’independentisme català, encara que els seus implicats, òbviament, sempre han negat la seva existència.

Aquesta guerra es basava en escoltes i enregistraments a polítics catalans i manipulacions per a desestabilitzar i frenar el moviment democràtic català que en aquells dies estava en el seu moment més àlgid.

Les paraules de Villarejo s’hauran de demostrar si són certes o no, però torna a deixar en evidència l’existència d’unes clavegueres en l’Estat espanyol que operen amb total impunitat.

Avís des de Catalunya

Com ha passat en altres ocasions en les quals Villarejo a llançat titulars (els affaires del Rei emèrit, les escoltes a polítics, etc) el renou ha estat immediat, a més en aquest cas, en tractar-se d’atemptat.

Jordi Puigneró, vicepresident de la Generalitat, ja ha avisat que "si no es fan els deures (per part de Moncloa)" el 17-A acabarà en els tribunals europeus.

En la mateixa línia s’ha expressat el exconseller d’Interior, Joaquim Forn, que en declaracions a Catalunya Ràdio ha assegurat que "no hi ha hagut transparència" per part de l’Estat pel que fa als atemptats de Barcelona i Cambrils.

També ERC, a través del seu portaveu en el Congrés, Gabriel Rufian, ha sol·licitat "explicacions immediates", sol·licitant la compareixença en el Congrés de l’exdirector del CNI, Félix Roldán, del president Pedro Sánchez i del ministre Grande-Marlaska.

Les clavegueres de l’Estat, una realitat

Les clavegueres de l’Estat van tornar a la llum pública després d’aquestes declaracions, però ja des del 2015 són una realitat coneguda. Una realitat que lògicament l’Estat es nega a investigar.

Mantenir ben tapades i en bon estat les canonades permeten que la corrupció i els favors entre govern, forces de seguretat, judicatura i Monarquia, continuïn fluint de manera eficaç però no sense destapar olors.

Per a això des del Règim es manté la Llei de Secrets Oficials, que manté en lloc segur un grapat de documents oficials. Aquesta llei franquista (del 1968) es manté vigent amb el mateix objectiu, és a dir, mantenir en secret totes “aquelles qüestions de les quals el conexiement per persones no autoritzades pot danyar o posar en risc la seguretat de l’Estat o els interessos fonamentals de la Nació”.

El govern de Sánchez vol realitzar una modificació d’aquesta Llei, ara bé, desclassificant els documents prèvia revisió i deixar classificats els documents del 23F i els GAL. Una altra mesura de maquillatge de Moncloa.

Sense derogar i acabar amb aquesta llei franquista serà impossible conèixer la veritat sobre aquests successos, passats i actuals ja que compleix l’objectiu de mantenir fora de perill els secrets més foscos d’Estat i les seves clavegueres. Unes clavegueres (i els seus mecanismes) que d’altra banda són usats per tots els agents del Règim per al seu propi benefici i que són els últims interessats, per tant, a desmuntar-les.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic