Aquesta compareixença arriba menys d’una setmana després de l’insuficient acord per la reforma laboral i el mateix dia de la publicació de la llei Iceta. Exemples que apunten més aviat a què es tracta d’un govern gens progressista.

Entre el que ha destacat Pedro Sánchez es destaquen les mesures de l’anomenat “escut social” contra la pandèmia, particularment els ERTO. Una mesura que tracta més de salvar els interessos de les empreses a cost zero que als treballadors. Entre altres coses, perquè genera un deute que és la mateixa classe treballadora qui la paga, en lloc d’extreure’s el cost dels beneficis empresarials, alguns dels quals no han deixat de créixer malgrat la situació sanitària.

Sánchez diu haver complert amb la meitat dels compromisos de govern, però a hores d’ara ja sabem que la gran majoria de mesures d’aquest govern venen amb parany. Hem vist com la derogació de la reforma laboral s’ha quedat en un mer maquillatge de les anteriors i com l’exministre d’Universitats Manuel Castells va lluitar durant mesos per imposar a l’estudiantat universitari dues lleis repressives que permetien encara més la ingerència d’empreses privades i forces de seguretat en la universitat, una de les quals, la Llei de Convivència Universitària, o “Llei Mordassa Universitària” ha estat aprovada abans de la seva renúncia al càrrec.

També hem vist com l’augment d’ocupació ha anat de la mà d’un encariment d’alguns dels serveis bàsics. La llum és l’exemple paradigmàtic, perquè durant 2021 no ha fet més que batre rècords. Durant la tempesta Filomena, les empreses elèctriques van aprofitar per a pujar les tarifes i des de llavors només hem vist les factures pujar i pujar. Enfront d’això, les mesures del Govern han passat per proposar tèbiament retallar el marge de benefici de l’Estat via imposats. De retallar els beneficis de les grans companyies elèctriques, algunes de les quals han vist enormement incrementats els seus beneficis durant la pandèmia, aquest govern no ha dit absolutament res.

Perquè aquesta és la contracara de les mesures de l’Executiu de coalició: obre una mica la mà squerra per a colpejar simultàniament amb la dreta. Hem vist pujar l’SMI, però la resta dels salaris s’han mantingut intactes, produint que molts més treballadors cobrin el salari mínim, que actualment, amb una inflació del més del 5%, difícilment serveix per a fer front al cost de la vida. L’aprovació de la Renda Mínima Vital ha estat travessada per enormes dificultats burocràtiques, la qual cosa fa que part dels seus potencials beneficiaris no puguin si més no sol·licitar-la. I quan arriba, és absolutament insuficient per a fer front a un lloguer o a les factures. Es tracta d’una almoina estatal, no d’una veritable renda mínima.

El president ha defensat en la seva compareixença l’alt nivell de vacunació, que en l’Estat espanyol supera el 80%, encara que no oblidem que el seu govern al febrer es va negar a alliberar les patents de les vacunes, motiu pel qual les variants han continuat emergint en aquells països amb menor índex de vacunació.

La variant Òmicron, com assenyalem en aquest article no és un desafortunat accident caigut del cel, sinó que té entre els seus responsables a les grans empreses farmacèutiques, que defensen el seu benefici per sobre de l’interès general, i els governs de tots els signes que s’han negat a alliberar les patents. La sisena era una onada evitable que mostra les contradiccions del capitalisme, un sistema incapaç de fer el més correcte, fins i tot si això és el millor per a si mateix, perquè costa massa diners.

Sobre la sisena onada, Sánchez ha defensat les seves mesures, que passen per militaritzar els llocs de rastreig i vacunació, que segueixen sense funcionar bé en algunes comunitats. En una compareixença després de la Conferència de presidents convocada d’urgència el dia 22, Sánchez va defensar que l’atenció primària, ara col·lapsada per casos de coronavirus, havia de ser reforçada contractant sanitaris jubilats. Una mesura absurda considerant que, en comunitats com Madrid, l’administració del PP va acomiadar via SMS a milers de sanitaris quan va acabar el seu contracte COVID. A més, es tracta d’una mesura que exposa innecessàriament als més majors al contagi d’una malaltia que ataca més a aquests grups d’edat. Tot mesures, en definitiva, que serveixen per a maquillar una mica la situació mentre no es prenen aquelles que sí que podrien ser efectives, és a dir, aquelles que toquen l’interès privat de les grans empreses.

En aquesta línia, no sorprèn que en el balanç de la seva legislatura Sánchez s’hagi marcat una miqueta en matèria de canvi climàtic, defensant la Llei de canvi climàtic del Ministeri de Transició Ecològica. Una llei que no passa per sobre de l’interès dels veritables responsables de la crisi climàtica: les grans empreses del lobby fòssil. Res d’estranyar si tenim en compte que nombrosos càrrecs del PSOE acaben, portes giratòries mitjançant, en els Consells d’Administració d’algunes d’aquestes empreses.

En matèria ambiental, el Govern, a més, destinarà una part important dels Fons Europeus Next Generation perquè aquestes empreses iniciïn una reconversió ecològica i perquè moltes altres es dirigeixin a la més que dubtosa digitalització, que no encaixa molt bé en tan lloable objectiu de pal·liar la crisi ambiental. És bastant dubtós, a més, que siguin les pròpies empreses contaminants, responsables d’alguns desastres ecològics com el buidament de pantans al nostre país, els qui mutu propi decideixin posar en marxa mesures per a retallar el seu benefici darrere de la transició ecològica.

Tenim un altre Executiu que governa per a l’IBEX-35. I no hi ha cap miracle nadalenc que canvii això. Hem de deixar de confiar que les solucions a la crisi sanitària, econòmica i ecològica poden venir de mans dels governs del capital i començar a posar en peus una alternativa on siguem les treballadores i les classes populars els qui puguem decidir-lo tot. Aquest seria un bon propòsit d’any nou.