http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
MÓN OBRER
Treballadores de la neteja de Bilbao en vaga contra els acomiadaments: "Per a ells som mercaderia"
Cynthia Lub
Barcelona | @LubCynthia

Treballadores de la neteja de dos hospitals de Bilbao, subcontractades per empreses del grup IMQ, han estat acomiadades i estan en vaga des del 7 de desembre. Motius dels acomiadaments? organitzar-se i lluitar per les seves condicions laborals i la bretxa salarial.

Ver online

Ningú s’imaginava les conseqüències dràstiques d’una pandèmia mundial. Però us imagineu el món sense el treball de la neteja? També seria una crisi de dimensions catastròfiques per a la humanitat i el medi ambient.

No obstant això, estem veient a treballadores de la neteja en vaga i organitzant-se perquè, malgrat ser considerades essencials, són les més precaritzades i explotades de la classe treballadora.

Per això avui estan en vaga molts col·lectius de la neteja, com a Euskal Herria les treballadores del museu Guggenheim, les de diversos ajuntaments o de personal de manteniment. I des del 7 de desembre, estan en vaga les 90 netejadores dels hospitals privats Zorrozaurre i Virgen Blanca de Bilbao, pertanyents al grup Igualatorio Médico Quirúrgico (IMQ); un pop que té moltes empreses, clíniques, residències, empreses d’assegurances, serveis de prevenció i de neteja.

Elles van començar a organitzar-se per millors condicions laborals, apuntant a la bretxa salarial com un dels motius de la seva precarietat. "Nosaltres prenem com a referència el col·lectiu que fa la neteja viària, que està molt masculinitzat i que té salaris més alts que els de les treballadores de servei de neteja d’edificis i locals. Són treballs d’igual valor, però nosaltres percebem menor salari. Per exemple a Guipuzkoa, la diferència és de 6000 euros.", ens explica Maricruz, secretària general de la Federació de serveis privats d’ELA Zerbitzuak.

Així ho denunciaven també les treballadores en vaga del museu Guggenheim, explicant que existeix una diferència de 7.941 euros menys anuals de salari en el conveni de neteja provincial del servei de neteja edificis i locals, sent que el de viària cobren bastant més.

Clarament, la bretxa en aquest sector és de gairebé el 50%. A més, els contractes a temps parcial, en la seva majoria dones, determinen una mitjana salarial de 600 euros mensuals i qui està sota jornada completa el seu salari no arriba a 16.000 euros anuals.

Lluny de qualsevol casualitat, davant l’organització de les treballadores enfront d’aquesta problemàtica, l’empresa directament va anunciar els acomiadaments per al mes de gener, al·legant la internalització del servei de neteja i negant la seva subrogació. Immediatament, les treballadores i el sindicat ELA van convocar una vaga indefinida reivindicant la lluita contra la bretxa salarial.

"Les treballadores han netejat les instal·lacions de les dues clíniques des de fa molts anys, passant d’una empresa a una altra. Com aquestes dones han anat reivindicant al llarg de la seva vida laboral diferents millores, han adquirit uns nivells salarials que estan bastant per sobre del conveni provincial. Llavors ara, l’empresa principal IMQ li diu a l’empresa subcontractada ’el 31 de desembre te’n vas i t’emportes a aquestes treballadores’. I l’1 de gener contractarà noves treballadores", explica Maricruz.

Clarament, la patronal ha respost amb un atac directe a l’activitat sindical de les treballadores, "Aquestes dones venen des de l’any 2010 barallant per millores, a través de diferents plusos. I ara les acomiaden sent que moltes fa 30 o 40 anys que treballen netejant quiròfans, plantes, habitacions de les dues clíniques", assenyala Maricruz. Estem davant un fort atac sindical contra la lluita de les treballadores.

Per a Maricruz, "No tenen cap argumentació, ni de tipus econòmic perquè és una empresa que està guanyant moltíssims diners. Al·leguen millorar la qualitat del servei, però resulta que fan fora a 90 dones amb molta experiència en el sector. Per a elles és molt perjudicial, moltes ja estan gairebé per jubilar-se, a més. És un risc seriós de veure’s perjudicades".

"És clar que per a ells només som mercaderia a substituir"

Així ho denunciaven en la roda de premsa en la qual van anunciar la seva vaga. A més, l’empresa els va exigir a les treballadores amenaçades d’acomiadament, que fossin les qui havien de formar a les persones que vagin a ocupar els seus llocs de treball, cosa que consideren una humiliació.

D’altra banda, en plena pandèmia és quan més essencial es demostra que és el treball de la neteja. Però l’empresa per "essencials" els imposen serveis mínims del 100% per fer vaga i lluitar per les condicions laborals que es mereixen.

Davant això, les treballadores també han denunciat al Departament de Treball que "Els serveis mínims s’han de dictar quan existeix una col·lisió de drets fonamentals. En aquest cas, entenem que el dret a la salut està plenament garantit, ja que les persones usuàries de l’IMQ tenen, com la majoria de la població, dret a la sanitat pública. Defensar el manteniment del 100% de la seva activitat és el mateix que dir que els qui no tenim assegurances privades, no tenim dret a la sanitat".

D’altra banda, també qüestionen la hipocresia del discurs feminista i d’igualtat del govern del PSOE, "aquesta vulneració es produeixi fonamentalment i de manera greu en sectors feminitzats com la neteja o els sectors de cures. Aquesta és la política d’igualtat i d’equitat de gènere que impulsa el Partit Socialista?".

Una denúncia que assenyala l’arrel de la precarietat: governs, central i autonòmics, Ajuntaments -de partits de dretes i els del "canvi"-, ministeris i ministres han pres durant dècades la decisió política que les pernicioses reformes laborals recaurien en la classe treballadora i que les conseqüències serien encara pitjor per als sectors precaris, altament feminitzats.

Aquesta vaga és un exemple més de les vagues tenyides de violeta les reivindicacions laborals de les quals incorporen demandes especials sobre els problemes més profunds que senten, viuen i sofreixen les dones: la bretxa salarial, les especificitats de la precarietat, la "doble jornada", discriminació i assetjament. És per això que la conflictivitat laboral mostra cada vegada més, una major presència de treballadores amb les seves pròpies portaveus i delegades sindicals.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic