Fa gairebé any i mig que Juan Carlos I va marxar a un retir daurat a Abu Dhabi. Una fugida amb catifa vermella amb la qual es va pretendre protegir l’emèrit i a la pròpia institució, en el marc de tota una operació empresa amb la direcció del propi govern per a separar a l’actual rei Felip VI dels excessos del seu pare. Com si l’únic problema d’aquesta institució reaccionària imposada pel franquisme fos la seva corrupció, i com si la corrupció es restringís a l’emèrit.

En qualsevol cas, l’operació de tenir a l’emèrit apartat entre luxes ha sortit regular, perquè al llarg d’enguany no han deixat d’emergir escàndols diversos que han portat a la figura de Juan Carlos I al centre de les notícies. Aquí deixem dotze notícies com dotze campanades per a fer recompte i pensar propòsits d’any nou.

1. El govern defensa el títol honorífic del rei emèrit de manera vitalícia

Al gener inaugurem l’any amb una notícia sobre l’emèrit, en aquest cas sobre el manteniment de la seva impunitat. En una resposta per escrit al senador per Compromís Carles Mulet, el Govern de PSOE-UP tancava files entorn del monarca i confirmava que Juan Carlos I mantindria de manera vitalícia el seu títol honorífic de rei, amb la inviolabilitat i privilegis, clar, que això comporta. Després del probablement pitjor any de la Monarquia espanyola, amb tants escàndols de corrupció protagonitzats per l’emèrit que ja no es podia seguir el compte, Juan Carlos I a Emirats Àrabs i diversos casos judicials oberts, el govern continuava quadrant-se enfront del rei honorífic.

2. La inviolabilitat del monarca es manté

Al febrer la impunitat del rei tornava a ser assegurada per la nostra democràcia borbònica (més “borbònica” que “democràtica”). PP, VOX, Ciutadans i el PSOE tornaven a votar junts respecte de la Monarquia i la suposada "unitat" del Regne d’Espanya, aquesta vegada contra una proposició no de llei d’ERC per a suprimir la inviolabilitat del monarca. Unidas Podemos tampoc va sorprendre, exigint mesures al govern del que formen part com si no tinguessin res a veure i deixant el seu discurs republicà en això, un discurs de cara a la galeria que com a molt serveix per a donar-li una mà de pintura progressista al govern i frustrar a aquells que es creuen que ser republicà és, per a començar, lluitar per acabar amb la monarquia.

3. Juan Carlos regula i reconeix rendes no declarades

Però al bo de Juan Carlos no li falten els amics entre les institucions del Règim del 78, com Hisenda o la Justícia, no per res ha estat durant quatre dècades la seva peça angular per a després passar-se-la al seu fill, herència per la gràcia de Franco. Abans que acabés febrer l’emèrit va fer una regulació de 4,4 milions d’euros que havia defraudat a Hisenda per rendes no declarades durant diversos exercicis en pagaments en espècie subjectes a tributació. Pagaments en espècie de grans empresaris de l’IBEX destinats a vols privats, a través de la fundació Zagatka del seu cosí llunyà, però no tant, Álvaro de Orleans-Borbón. Així, oh casualitat, la Fiscalia del Tribunal Suprem arribava tard i ja no podia considerar delicte fiscal els deutes tributaris del Borbó, que havien estat reconegudes pel mateix a través d’aquesta segona declaració voluntària. Però és que ni les infraccions reconegudes li passen factura als membres de la Família Reial.

4. Un nou compte a Andorra descoberta

Al juny Yves Bertossa, el fiscal suís que estava investigant la fortuna de l’emèrit i a l’estiu de 2018 havia destapat un compte de la fundació panamenya Lucum -on s’ocultaven els 65 milions d’Euros que l’emèrit va rebre en 2008 del Ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita per l’AVE a la Meca-, va trobar un nou compte a Andorra, a Andbank, a través de la famosa Fundació Zagatka, vinculada a les empreses de Juan Carlos. Més de deu anys va estar obert el dipòsit, cancel·lat en 2016, just quan va entrar en vigor un acord internacional pel qual les autoritats andorranes es van comprometre a compartir amb tercers països informació bancària dels estrangers que tinguessin actius en el seu territori.

5. L’origen de la fortuna de Juan Carlos I està lligada al tràfic d’armes

Al juliol, el diari Público treu una exclusiva amb informació que lligava l’origen de la fortuna de l’emèrit ni més ni menys que al tràfic d’armes. Segons sembla, res més accedir a la corona en el 77 va nomenar el seu millor amic i descendent directe de Cristòfor Colom (no és broma, encara que sembli un acudit) ambaixador especial permanent d’Espanya i “administrador solidari al 50% –com a pantalla de la seva pròpia participació– de tots els seus negocis, començant pel més rendible que hi ha: la venda d’armes” (Público.es). A partir d’aquí comença tot un entramat amb empreses hispà-saudites i britàniques, prínceps, xeics, amics de l’ànima, traficants d’armes, secrets oficials i grans empresaris, digna de pel·lícula de James Bond. Per a fer-nos una idea, el diari xifra en 12.500 milions de pessetes les comissions per la major venda d’armament del Govern espanyol al Marroc d’aquesta època. Arran d’aquest nou vell escàndol, vam poder veure un altre rebuig de PP, Vox i PSOE a una altra de les múltiples peticions de comissió de recerca (la catorzena de la legislatura, en concret), en aquesta ocasió sol·licitada per ERC, EH Bildu, Junts, PDeCAT, CUP, Más País, Compromís, BNG i Nueva Canarias.

6. I un altre compte en un paradís fiscal: entre Suïssa i Panamà

També al juliol va sortir a la llum un nou compte vinculat a Juan Carlos I per a ocultar els seus diners a Hisenda, es veu que se li havia passat declarar-la al febrer en la seva regulació voluntària. Es tractava d’un compte a Suïssa descoberta pel fiscal suís Yves Bertossa, en concret un dipòsit en el banc Credit Suisse de Ginebra, a nom d’una societat panamenya anomenada Lactuva SA.

7. El rei, comisionista internacional

Una altra de les notícies de l’any és que una comissió enviada a Suïssa per la Fiscalia del Tribunal Suprem va haver de reconèixer que l’emèrit va actuar il·legalment com comisionista internacional amb fons d’origen il·lícit. Aquesta informació podria ser constitutiva de diversos delictes: blanqueig de capitals, delicte contra la Hisenda pública, suborn i tràfic d’influències. En el document de la comissió Juan Ignacio Campos, tinent fiscal del Tribunal Suprem, representant, per tant, de la Fiscalia, reconeix per primera vegada i de manera explícita que el rei emèrit ha ocultat la seva fortuna en paradisos fiscals al llarg dels últims anys referint-se al cobrament de "comissions i altres prestacions de similar caràcter en virtut de la seva intermediació en negocis empresarials internacionals". Però clar, de la sol·licitud d’informació frustrada no va passar, que per alguna cosa el rei és inviolable, Constitució mitjançant.

8. La fiscalia del Tribunal Suprem té línia directa amb la Casa Reial

Però per si algun optimista despistat pensava que la Justícia de veritat podia tenir algun tipus d’intenció de jutjar al monarca, al setembre es va confirmar el que era una sospita a crits, la pròpia Justícia, aquesta mateixa que no dubta a empresonar rapers, va avisar a l’emèrit d’una possible recerca perquè pogués posar en ordre els seus comptes abans que la Fiscalia iniciés tràmits legals. La notificació, per a donar-li més color, es va fer a través del seu advocat Javier Sánchez-Junco, que casualment és un antic agent Anticorrupció.

Però per si això no era suficient, la Fiscalia del Tribunal Suprem va acabar tancant de manera definitiva i arxivant les tres diligències que tenia en marxa sobre el rei emèrit en relació als seus comptes opacs i a la seva fortuna no declarada a Hisenda. Una vegada més, la justícia espanyola al rescat.

9. Nou capítol: Corinna i la justícia britànica

L’emèrit ambé ha hagut d’esquivar la justícia d’un altre país més. En aquest cas la britànica. Corinna zu Sayn-Wittgenstein havia denunciat a Juan Carlos I i al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) espanyol per “assetjament”, acusant-los de posar-la sota “vigilància il·legal” al Regne Unit. La defensa del rei? Perquè una vegada més, la immunitat que és costum. Es va argumentar davant el Tribunal Superior de Londres que l’emèrit té dret a la immunitat enfront de les corts angleses i que aquesta no té jurisdicció sobre la demanda de Corinna contra ell.

10. El fiscal suís es rendeix

I una altra mala notícia per a aquells que encara confiaven una mica en la justícia (estrangera). La justícia suïssa que havia tret alguns escàndols a la llum, va arxivar la causa pels 100 milions de dòlars que Juan Carlos I va rebre de l’Aràbia Saudita.
El fiscal suís que ja ens era familiar, Bertossa, malgrat haver assenyalat l’“ànim d’ocultació” d’aquests capitals per part del monarca, va decidir arxivar la recerca al no poder comprovar l’origen il·legal, però va renunciar també a enviar una comissió a Arabía Saudita per a preguntar sobre aquests milions, amb la que no esperava rebre resposta.

11. Juan Carlos I ens felicita el nadal

I un altre element que sembla anecdòtic, però no ho és tant, és que es va tornar a incloure la signatura de Juan Carlos I entre les signatures de la seva targeta de felicitació nadalenca. Més enllà d’allò simbòlic, la qüestió és que això ocorre en el moment en el qual diverses fonts asseguren que Felipe VI i el govern del PSOE i Unidas Podemos estarien preparant el retorn de l’emèrit per a primers d’any. Segons El Confidencial, Juan Carlos I vol tornar al Palau de la Zarzuela, mantenir l’estatus de què gaudia en 2019 i amb assignació econòmica corresponent a la partida dels Pressupostos Generals de l’Estat: la barbaritat de 161.034 euros. I aquí no ha passat res. Es referirà a això Ayuso quan demana generositat amb l’emèrit?

12. No serà Nadal republicà? És broma!

I deixem l’última campanada per a LA notícia que ha fet sofrir a més d’un tuitaire antimonàrquic per temor a acabar en l’Audiència Nacional: Nadal va donar positiu en coronavirus just després de fer una visita al rei i menjar i xerrar amb ell sense màscara. Això sí, sembla que entre corones s’entenen i Juan Carlos I ha donat negatiu.

Però que la nostra llista no ens faci oblidar que l’emèrit no monopolitza els escàndols de la Família Reial. Com a mostra, dos exemples. Sembla que va ser fa molt, però aquest març, mentre el comú dels mortals esperàvem el nostre torn per a vacunar-nos, les filles de Juan Carlos I van aprofitar la visita a Abu Dhabi per a visitar al seu pare en la segona setmana de febrer per a vacunar-se contra el coronavirus. Perquè igual que no som iguals davant la justícia, tampoc ho som davant la malaltia.

Una altra més recent, i aquesta implica ni més ni menys que al rei Felipe VI, va ser la notícia que l’agost passat el rei va mantenir una conversa amb Mohamed bin Zayed Al Nahyan, el príncep hereu d’Abu Dhabi. Segons ha transcendit aquest mes de desembre, en la conversa es van tractar assumptes de “regionals i internacionals d’interès”, buscant “consolidar els llaços d’amistat i cooperació entre els Emirats Àrabs i Espanya”. Però una cosa tan aparentment fútil no s’oculta sense motiu, i és que, recordem, l’emèrit porta des d’agost del 2020 a Abu Dhabi, i a més en aquest temps s’ha vist amb l’hereu, com va demostrar una foto que es va fer pública del propi emèrit al costat de Mohamed bin Zayed Al Nahyan. Així que potser d’alguna cosa més si que van parlar.

En tot cas i encara que tractem de prendre’ns-ho amb humor, enguany ha quedat més que clar que si volem acabar amb aquesta institució retrògrada i defensora dels interessos imperialistes i de les grans empreses no podem esperar que la solució vingui de la Justícia, ni del Congrés ni del Govern. Tampoc d’aquella part del govern que treu la bandera republicana els dies de festa i es passeja amb la Constitució la resta de l’any.

Que no volem modernitzar la monarquia, que volem el pressupost de la Casa Reial per a sanitat, que ja n’hi ha prou d’herència del franquisme i règim monàrquic per a rics. Cap monarquia s’ha anat sense lluita, així que suggereixo que un dels propòsits d’aquest 2022 passi per deixar d’esperar que el canvi vingui de dalt i plantejar una alternativa que no es conformi amb modernitzacions ni pactes de despatx, disposada a qüestionar la monarquia i el règim monàrquic de principi a fi i, com diem sempre lluitar per decidir-ho TOT. Feliç any nou.