|
Castells abandona el ministeri d’Universitats i deixa el govern en el que porta més de dos anys a proposta d’Unidas Podemos. Durant aquests dos anys la seva gestió de les universitats ha deixat molt a desitjar, sent generosos. No ens oblidem de la falta de mitjans per part del seu ministeri en un moment tan difícil com el de la pandèmia.
En aquest mateix període les estudiants hem denunciat el caos i l’abandonament, l’absència de mesures contra l’escletxa digital, el manteniment d’unes taxes elevadíssimes mentre la universitat ens oferia cada vegada menys i, com hem denunciat des de ContraCorrent, el crim de no posar tots els mitjans amb els quals compta la universitat a la disposició de lluitar contra la pandèmia.
Després, l’absència i silenci del Ministre va ser més que criticada enmig del caos que es va produir quan durant el temporal Filomena i amb una nova ona de contagis els rectors emparats per diferents comunitats ens van obligar a anar a examinar-nos presencialment després d’haver-nos tingut online o amb semipresencialitat durant tot el quadrimestre, perquè per a les autoritats és molt més important assegurar-se que no copiem als exàmens per a poder seleccionar-nos com a futurs treballadors obedients, que evitar que ens contagiem o congelem durant les proves.
Però encara quedava tota una contrareforma universitària per venir: les dues Lleis universitàries que Castells tenia com a projecte per a aprovar durant aquest curs. En primer lloc la Llei de convivència Universitària o, més ben dit, la Mordassa Universitària. Una llei que ens deixa com a llegat ja que va ser aprovada el mes de novembre passat i que persegueix l’autoorganització i mobilització estudiantil, deixant a discreció del rectorat les sancions, que poden arribar a ser expulsions de fins a tres anys. Se sancionarà a l’estudiantat per tot allò que “interrompi el normal funcionament de la universitat”. És a dir, es pretén que la universitat sigui un lloc al qual anar a classe i en el qual no es pugui qüestionar res ni fer política o activitats d’oci.
L’altra llei en la qual Castells ha estat treballant però que encara no ha aconseguit aprovar és la LOSU, amb la qual pretenia augmentar la presència empresarial a les universitats, cada vegada més posada a la seva disposició, a més d’afermar el caràcter antidemocràtic d’una universitat en la qual el vot es divideix per estaments. No és esbojarrat pensar que és precisament l’oposició a aquesta llei, que ha estat contestada per dalt per part de catedràtics i rectors que volien encara més privilegis, però també per baix per les estudiants que hem fet concentracions, campanyes i assemblees per a organitzar-nos i lluitar contra aquesta reforma. La setmana passada va ser la vaga universitària a Catalunya contra les Lleis de Castells.
I des de ContraCorrent continuarem apostant per l’organització i la mobilització, per la crida a la resta d’agrupacions i sindicats a organitzar grans assemblees des de les quals posar en peus un pla de lluita que passi per una vaga contra la LOSU perquè el nou Ministre Joan Subirats no pugui completar la missió que li va deixar el seu antecessor i per a lluitar per una universitat radicalment democràtica i lliure d’empreses, totalment gratuïta per a que no s’expulsi a les i els fills de la classe treballadora. Perquè sabem que un canvi de cara no suposa un canvi de plans d’aquest govern “progressista”, que ja totes sabem que de progressista té poc i que pretén continuar amb l’atac neoliberal a la universitat. No hi ha més que veure el currículum de Subirats a l’Ajuntament de Barcelona per a veure el seu defensa del model públic-privat per a la gestió de serveis públics. Si el Govern pensa que un canvi de cara aconseguirà un consens per a aprovar la LOSU i calmar les aigües, nosaltres estem disposades a demostrar-los que no.
Si la renúncia de Castells ha estat un primer pas conquistat a la derrota de la seva reforma universitària, la lliçó que hem de treure és que cal posar en peus un moviment estudiantil combatiu que, al costat de la classe treballadora, baralli contra tot atac d’aquest govern.
|
