Sembla que tot i la situació d’emergència sanitària i social que estem vivint no es pot esperar res de bo d’aquells que haurien de facilitar-nos un entorn més saludable i segur per fer front al panorama que ens ha quedat, fruit de les mancances que ja portem anys patint, retallada sobre retallada. És un atac per terra, mar i aire contra els serveis públics. Mentre ens hem hagut d’aferrar amb ungles i dents a un sistema sanitari públic que fa aigües per tots costats, ja estem rebent l’ofensiva contra les universitats. No sorprèn tant de qui ve, un vell conegut defensor del pla Bolonya, si no d’on ve, dels socis més d’esquerres del “govern més d’esquerres” que l’Estat espanyol ha tingut en els darrers temps. La “Llei Castells”, que porta el sobrenom del ministre que curiosament dimitia ahir #16D, el dia de la vaga d’estudiants contra aquesta llei, no és més que un perfeccionament del model d’universitats que s’estan regalant des de fa anys tots aquells que mercantilitzen les nostres vides, la gran empresa privada i els polítics que es retiraran als consells assessors d’aquestes mateixes empreses i potser també al Consell Social d’alguna universitat… tot sigui estar aferrat a la cadira o a la mamella dels diners públics.

Volen atorgar tot el poder de decisió a l’empresa privada a través d’aquests òrgans de govern en els que els representants dels treballadors i dels estudiants quedarien com una simple anècdota. Amb una Universitat infrafinançada, ens diran que no els queda cap més remei que recórrer a l’empresa privada perquè vingui a salvar-nos a tots. La mateixa excusa que a Catalunya ja fan servir amb Sanitat i que molts s’empassen, uns per complicitat, altres per ignorància. No sé a quin d’aquests grups pertany, però no fa gaire, en una xerrada, vaig sentir el president del col·legi de metges, dient que sort n’havíem tingut de la sanitat privada, durant aquesta pandèmia, imagineu-vos que tot ho hagués hagut d’absorbir la pública! Sorpresa, doctor, tot ho va pagar la pública, és més, les concertades que van absorbir aquesta activitat, fa anys que es financen amb diners públics, el que no s’entén és perquè encara son concertades després de tanta inversió i no pertanyen ja al CatSalut. En fi, que aquí i allà, el capital ha comprat els governs i les lleis son fetes a mida per afavorir les elits extractives, que son els quatre que es mantenen a dalt, xuclant dels de baix.

Bé, un cop tots convençuts que no hi ha cap més remei que acceptar que necessitem l’ajuda de les empreses privades, llavors els farem publicitat, és clar, i a més per donar-los les gràcies per tan desinteressada ajuda, els estudiants faran pràctiques gratuïtament, al mateix temps que els ensenyaran com ha de ser un bon treballador dins el sistema capitalista, competitiu, entregat a l’empresa...mà d’obra barata vaja. Barata com els professors associats, que cobren menys, els poden fer fora quan no els necessiten, si volen fer investigació se l’han de pagar… I que com centenars de milers de treballadors públics, poden anar al carrer qualsevol dia d’aquests, quan facin efectiva la llei d’estabilització de plantilles, l’”Icetazo”.

Més coses de la llei de l’ex ministre d’Universitats més d’esquerres de la història: a través de la “Llei de Convivència” vol criminalitzar la protesta estudiantil, que no s’ofengui ningú sobretot! Que no ens tirin el “xiringuito” enlaire amb les seves protestes contra les nostres brillants idees i de passada, el proper dia que l’extrema dreta vingui de visita, que no es trobi una benvinguda d’aquestes que solen tenir a les universitats. A la universitat tothom hi cap, Pau i Amor! (És ironia, per si un cas).

La llengua catalana serà irrellevant, ningú vetllarà per preservar aquesta part fonamental de la nostra cultura que sempre ha funcionat com a element de cohesió social i que ara alguns inventen un conflicte per utilitzar-la precisament pel contrari, per dividir, amb la voluntat d’acabar amb allò que els seus avantpassats no van poder fer amb Els Decrets de Nova Planta ni amb la “unidad nacional” franquista. Val més que tinguem clar que hem de defensar el català sense complexes i assumint totes les conseqüències.

Tot això és una ullada a aquesta llei, no en profunditat, ja ho han fet altres que hi entenen més d’universitats, però volia deixar constància que la privatització dels serveis públics, mai funciona, almenys per la gran majoria, pels que som classe treballadora. El propi tribunal de comptes de la Unió Europea, va emetre un informe el 2018, dient que la participació privada als serveis públics, era una mala idea. Com que jo el que conec és la sanitat, us puc dir que tenir un model público-privat, fa que molts diners públics no acabin revertint al sistema públic si no que es perdin pel mig, amb sous d’alts càrrecs, amb empreses subcontractades, amb algun regalet entre amics (que per això perdem transparència a la concertada)... I ja estem a la sisena onada (no a la primera ni la segona) i l’Atenció Primària continua saturada i sense haver tornat a la “normalitat”. Els hospitals tornen a estar sense llits i sense personal. Tractar malament als treballadors, té conseqüències nefastes pel propi servei, bé perquè falta personal, bé perquè el que hi ha està cremat. Les llistes d’espera que abans de la pandèmia ja feien feredat, porten gairebé dos anys creixent a un ritme encara molt més accelerat.

Així a grosso modo, la meitat dels treballadors públics de l’estat, són interins o temporals, la UE els obliga a fer una llei per estabilitzar a tots aquests treballadors i amb l’Icetazo els surt una llei que el que farà és acomiadar-ne a una gran part. Un altre cop veurem això de què necessiten la privada perquè el sistema no pot absorbir tant volum de feina. I cada cop menys treballadors públics i cada cop més precaritzats.

És realment trist veure com s’estan carregant tot el que ens queda del sistema públic, l’únic que ens pot rescatar quan van maldades.

I el preu de la llum pujant, el problema de l’habitatge galopant, les pensions públiques que també volen privatitzar i milers de famílies sense tenir ingressos que els permetin garantir la seva existència. Llavors s’emplenen la boca de salut mental i augmenten les plantilles de psicòlegs, enlloc d’implantar una Renda Bàsica Universal i vetllar perquè els serveis públics estiguin ben dotats pressupostàriament i sobretot, ben gestionats. Això és el capitalisme l’apliqui qui l’apliqui.