http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
CAMPANYA LABORAL
Contra la reforma laboral, els baixos salaris i l’augment de preus: lluitem com a Cadis!
IzquierdaDiario.es
EsquerraDiari.cat

Des d’Esquerra Diari i Izquierda Diario llancem una campanya de denúncia contra la reforma laboral, la precarietat, els baixos salaris i la pujada dels preus. En el marc d’una creixent conflictivitat obrera obrim les nostres pàgines a tots aquells treballadors que vulguin denunciar la precarietat i el despotisme patronal que al costat del Govern i amb la complicitat de les burocràcies sindicals volen empobrir-nos més.

Ver online

El Govern “progressista” cerca acordar amb la patronal i les burocràcies sindicals una nova reforma laboral que deixi intactes els aspectes més lesius de les anteriors i que sigui una nova carta blanca per als empresaris. Mentrestant, en els últims mesos estem experimentant una dràstica pujada de preus que minva el nivell de vida d’amplis sectors de la classe treballadora. Només al novembre l’IPC ha escalat fins a superar el 5,5% i tancarem l’any amb la dada d’inflació més alta en els últims 30 anys. Fins i tot aquesta pujada de l’IPC oficial és enganyosa perquè no reflecteix realment quant puja el conjunt dels béns i serveis de primera necessitat.

Davant aquesta situació, es tracta ara de fer pagar als treballadors les conseqüències de la crisi que va significar la pandèmia perquè les empreses continuïn obtenint cada vegada major marge de beneficis. Al mateix temps que la majoria de la població no cobreix amb el seu salari el cost real de la vida les grans empreses continuen enriquint-se més. Quan el cost dels productes bàsics s’incrementava fins a un 5,5% més per a les famílies, les empreses de l’IBEX35 generaven un 3% més de beneficis (dades d’octubre).

Una situació de precarietat i retrocés en les condicions laborals que ve des de lluny i que ha estat marcada per les reformes laborals de 2010 i 2012. Per exemple, la immensa majoria dels convenis, que han passat per anys de degradació emparats per les reformes laborals de PP i el PSOE, no tenen clàusules de revisió salarial que s’adaptin a l’augment de la inflació. Això explica l’impacte de l’augment de l’IPC en les economies de les famílies obreres. En concret només el 17% dels convenis inclouen algun tipus de revisió salarial, i fins i tot en aquest cas són lletra morta sinó existeix una pressió sindical i dels treballadors perquè any a any es vagi complint això.

El Govern “progressista”, amb la ministra “comunista” al capdavant, està per aquesta tasca, per això negocia amb les burocràcies sindicals i la patronal una nova reforma laboral que aprofundeix les condicions de precarietat, facilitant l’acomiadament a les empreses.

No obstant, ja hi ha sectors de treballadores i treballadors que s’estan organitzant i sortint a lluitar davant aquest nou atac que afecta de ple al seu dia a dia. No en va una gran part dels conflictes obrers que han sorgit en aquestes setmanes tenen a veure precisament amb el reclam que s’adeqüin els salaris al cost de la vida i s’emmarquen en un moment en el qual es negocien nombrosos convenis sectorials.

Les i els treballadors no estan disposats a continuar perdent. Així hem vist un ressorgir de les lluites obreres aquestes últimes setmanes. Des de l’emblemàtica vaga del sector del metall a Cadis, les treballadores de la neteja de la mateixa província i les de Castelló, les treballadores soci-sanitàries del SAD que van acampar davant del ministeri de treball, els obrers d’Inditex, els treballadors de Pilkington, les treballadores de conserves en Bizkaia i moltes altres lluites que amb menor o major intensitat han fet que aquestes setmanes la classe obrera torni als grans debats mediàtics.

Davant aquesta nova onada de lluites que reclama els seus drets l’actual govern PSOE-UP ha demostrat de quin costat està. Moltes d’aquestes treballadores i treballadors van tenir a la ministra de treball, la policia nacional i a tot l’equip de govern en l’altre costat de la trinxera intentant aixafar les seves demandes. En el cas de l’heroica vaga del metall a Cadis o la de Tubacex no van ser una simple metàfora, sinó que van haver d’enfrontar la violència i repressió desfermada pel govern de coalició.

Per la seva part els dirigents dels grans sindicats, CCOO i UGT, estan demostrant que es juguen a ser un mur de contenció enfront d’aquesta onada de lluita obrera que pot començar a canviar la relació de forces. Les burocràcies d’aquests sindicats un dia et convoquen vaga i l’endemà surten a dir-te que tornis al treball que ja estan ells per a negociar.

Hem de promoure ofensivament l’impuls d’assemblees democràtiques que superin els mètodes de les burocràcies sindicals, en les quals tots els treballadors i treballadores decideixin el pla de lluita per a continuar. En aquesta tasca, l’esquerra sindical i els sectors combatius dels sindicats majoritaris han d’estar al capdavant.

Tota aquesta demostració de forces que els grans sindicats és aprofitada per les direccions sindicals en el context de la pròpia negociació de la reforma laboral que s’està donant en aquestes últimes setmanes per a respondre als terminis marcats per la Unió Europea.

La necessitat d’un programa per a continuar l’onada de lluites obreres

És necessari coordinar totes aquestes lluites per a lluitar per un programa que doni una sortida als patiments que sofreix la classe treballadora i els sectors populars, que comenci per envoltar de solidaritat les lluites amb accions de suport, militar les caixes de resistència i denunciar la repressió del Govern.

Una de les mesures fonamentals per a pal·liar la pujada de l’IPC o per a adequar els preus a aquesta pujada hauria de ser la d’organitzar comitès d’usuaris i treballadors que es disposin a realment mesurar l’evolució de l’IPC i dels preus dels productes de consum bàsic i sobre la base d’això, la incorporació de clàusules de revisió salarial efectiva mes a mes en tots els contractes.

Un pla de lluita que lluiti per la derogació total de les reformes laborals de Zapatero i Rajoy, el repartiment de les hores de treball sense disminució salarial, la qual cosa crearia desenes de milers de lloc de treball, acompanyat de la fi de les retallades i d’un augment de pressupost dels serveis públics.

Hem de promoure ofensivament l’impuls d’assemblees democràtiques que superin els mètodes de les burocràcies sindicals, en les quals tots els treballadors i treballadores decideixin el pla de lluita per a continuar. En aquesta tasca, l’esquerra sindical i els sectors combatius dels sindicats majoritaris han d’estar al capdavant.

Només sobre aquesta base aconseguirem pal·liar la voracitat implacable amb la qual les diferents patronals planegen empobrir-nos, que exerceixen tot tipus de repressió sindical davant els treballadors i treballadores que s’organitzen i lluiten.

Per això llancem aquesta campanya que ajudi a unificar les lluites en tots aquells llocs que barallin per convenis que evitin que la classe treballadora s’empobreixi encara més. En tots els centres de treball hem d’exigir que enfront de l’augment del cost de la vida hagin d’haver-hi, de mínim, clàusules que any a any augmenten els salaris en la mateixa mesura.

La derogació de les dues últimes reformes laborals, de manera real i no com pretenen vendre’ns Yolanda Díaz i la burocràcia sindical, és una altra de les qüestions fonamentals a l’hora de combatre la precarietat laboral.

Des d’aquí obrim les pàgines del nostre diari perquè s’expressin denúncies i exigències per a anar construint des de baix una veritable alternativa de lluita enfront de l’ofensiva de la patronal i el govern en contra de la classe treballadora.

Envia’ns la teva denúncia. Escriu-nos per missatge a través de les nostres xarxes socials: facebook, instagram o twitter.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic