Foto: EFE

En cap d’aquestes eliminacions va ser present Xavi, que precisament va deixar la nau blaugrana com a futbolista després de guanyar l’última Champions del Barça. Però els seus excompanys, alguns d’ells encara titulars en l’equip actual, com Gerard Piqué, Sergio Busquets i Jordi Alba, també van reflexionar de manera similar en el passat.

El final d’era de Munic recorda irremeiablement a les eliminacions davant la Juventus de Torí en 2017, davant la Roma en 2018, davant el Liverpool en 2019, davant el mateix Bayern de Munic en 2020 (la major xafogor de tots amb el 2-8 de Lisboa) i davant el París Saint-Germain en l’edició anterior.

Llavors es va parlar d’aprendre dels errors passats i de renovar una plantilla desgastada pels anys, per les dinàmiques internes enquistades i pels triomfs acumulats. Però en cap cas va haver-hi revolució. Les vaques sagrades van anar marxant i els fitxatges de la directiva de Josep Maria Bartomeu, amb Ousmane Dembélé i Phillipe Coutinho al capdavant, van ser una decepció després d’una altra.

Fins a arribar a la situació actual que s’ha trobat Xavi, amb molts joves prometedors que encara necessiten cocció al més alt nivell per a poder lluitar per títols grans, una mitjania que està a anys llum del que va ser (representada per Marc-André Ter Stegen i Frenkie de Jong) i uns majors que es resisteixen a acceptar que el seu cicle blaugrana ha finalitzat per moltes humiliacions que acumulin.

Respecte a les eliminacions dels anys anteriors hi ha una diferència. Totes van ser en època primaveral, algunes d’elles fins i tot fregant la final com la d’Anfield en 2019. En canvi, aquesta vegada la trompada ha arribat abans de menjar-se els torrons i envia al Barça a la segona competició europea, la Lliga Europa.

A més, el club blaugrana té ofegats els mecanismes disponibles per a revertir la situació a curt termini. Difícilment el mercat d’hivern podrà aportar solucions consistents a causa de la greu crisi econòmica que travessa l’entitat, l’enorme dificultat per a complir el Fair Play Financer i la resistència a l’hora de buscar-se un altre destí dels jugadors actuals que més cobren.

Mentrestant, el Barça s’acomiada de la competició que tantes alegries li ha donat en aquest inici de mil·lenni amb tan sols dos gols a favor en els sis partits de la fase de grups, els mateixos que va fer el Shakhtar Donetsk. Únicament el Dinamo de Kíev i el Malmoe, amb una diana cadascun, han tingut pitjors registres golejadors.

Però la falta de gol blaugrana no és una cosa exclusiva de la Champions. Hi ha una dada aterridora que el conjunt blaugrana porta ara mateix a la seva esquena. En els últims 10 partits entre Lliga i Lliga de Campions tan sols en un ha aconseguit marcar en el primer temps. Amb aquestes credencials fer una cosa prometedora en la Lliga Europa també es presenta com una utopia.

Sergi Escudero (EFE)