La majoria sindical basca conformada per ELA, LAB, Steilas, ESK, Etxalde, Hiru, CGT i CNT, que sumen el 72% de la representació, van convocar per a aquest dimecres manifestacions en les capitals i altres 35 municipis sota el lema "Per un treball, pensions i condicions de vida dignes. No a les reformes laborals i de pensions. Sobirania per a una vida digna". A més dels sindicats convocants, desenes d’organitzacions socials es van sumar a la convocatòria. Com és habitual, les direccions de CCOO i UGT es van negar a secundar-la.

Malgrat ser una jornada d’intenses pluges, milers de persones van respondre a la convocatòria sindical. El cansament amb els incompliments sistemàtics respecte a les promeses derogacions de la reforma de les pensions i la laboral, tal com vénen reclamant tots els dilluns el Moviment de Pensionistes i els sindicats.

Una jornada de mobilització que es va realitzar en la vespra de la previsible aprovació de la reforma de pensions del govern progressista, que en el seu últim tràmit va comptar amb el suport del PNB i l’abstenció d’EH-Bildu.

En el cas d’EH Bildu, van definir la seva abstenció el passat 22 de novembre en la comissió del Congrés dels Diputats, com una “abstenció crítica”, i la van justificar per haver-se inclòs realitzar una auditoria pública del deute i les despeses de la Seguretat Social des de 1967. ERC i PNB pel seu part van donar un suport tancat a la reforma d’Escrivá.

Aquests són, en diferent grau, els principals suports del PSOE i UP per a la qual promet ser la primera contrareforma del govern “progressista”, orientada a penalitzar les jubilacions anticipades i allargar, encara més, l’edat efectiva de jubilació.

Amaia Muñoa, portaveu d’ELA, va criticar la posició d’EH-Bildu respecte als Pressupostos en el seu discurs assenyalant que “hauria de ser impossible que l’esquerra entre a negociar aquests pressupostos que no canviaran en res la situació estructural i que relativitzi les reivindicacions sindicals i socials; a això se’n diu frau”.

En el mateix sentit Igor Mera, de ESK, va afegir que “a més dels Pressupostos, el Congrés espanyol ha d’aprovar abans que acabi l’any tres grans reformes: pensions, laboral i l’estatut bàsic de l’empleada pública. Els qui som aquí, sabem que poc podem esperar de taules de diàleg social construïdes i gestionades a esquena de les i els treballadors”.

Endika Perez, de LAB, va sostenir que “la crítica és indispensable. Però, sobretot, és moment d’incidir, de ser actors i no esperar que ens marquin l’agenda. És moment d’activar una estratègia ofensiva”.

Els dos grans sindicats —ELA i LAB— continuen negociant una data per a la convocatòria d’una vaga general, i no oculten les seves crítiques als diputats d’EH-Bildu cada vegada més compromesos en el seu rol de socis del govern “progressista”. ELA va llançar recentment una campanya dirigida a ells amb el lema de “No ens vengueu a Madrid”.

El manifest de la convocatòria assenyala que “vivim un moment de vital importància. En el projecte de reforma de les pensions es retallen les jubilacions anticipades i, lluny de garantir unes pensions mínimes de 1.080 euros o acabar amb la bretxa de gènere, el que se sap apunta al fet que no es derogaran les retallades imposades anys enrere ni reforçaran el sistema públic de pensions. El contingut de la reforma laboral és una incògnita encara major, però res apunta al fet que es vagi a garantir el nostre dret a establir lliurement els nostres convenis a Euskal Herria ni a derogar les reformes anteriors en aspectes clau com la facilitat d’acomiadament. L’objectiu és condicionar aquestes reformes, i la mobilització és la via triada per a aconseguir-lo”.