Avui dia, on el Covid ocupa el centre de la llista de les preocupacions sanitàries, continua persistint un virus que ha causat la mort de més de 25 milions de persones des de 1981, segons estima l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Parlem del VIH, del qual cada 1 de desembre se celebra el dia mundial.

Un oblit producte de l’estigmatització i l’oblit al qual ha estat empès per Governs, multinacionals, Església i mitjans de comunicació, però que continua tenint conseqüències diàries en milions de persones.

Actualment s’estima que prop de 40 milions de persones tenen el virus del VIH, segons apunten les dades del 2020 publicats per ONUSIDA, el programa especial de les Nacions Unides per a lluitar contra aquest virus.

Tampoc són petites les xifres a l’Estat espanyol. Més de 150.000 persones viuen amb el virus i es calcula que més de 20.000 estan infectades sense saber-ho. A això se suma que el 48% dels nous diagnòstics són tardans.

Com assenyalen des de diferents col·lectius activistes que lluiten els 365 dies contra les conseqüències sanitàries, econòmiques i socials del virus, la discriminació és una constant.

Atesos les dades de l’enquesta “VIH i Discriminació”, realitzada pel Comitè 1r Decembre “El 56% dels personis amb VIH a Catalunya han sofert discriminació pel seu estat serològic i fins a un 87% s’han sentit discriminats per aquesta o altres causes (LGTBIfòbia, racisme...)”.

Si ens centrem tan sols en els últims 365 dies, el percentatge de persones que reconèixer haver sofert discriminació es manté prop del 30%.

Això no és res nou. El VIH sempre va tenir una càrrega de discriminació, arribant a conèixer-se com “la pesta rosa”. Des del principi, la sida es va associar al sexe “desviat” i a l’ús de drogues per via intravenosa, adoptant una doble metàfora: com a “invasió” del cos, igual que el càncer, i com a “contaminació” a través de fluids corporals, de la mateixa manera que la sífilis.

No obstant això, la seva metàfora fonamental ha estat la de “plaga”, com a càstig a les persones amb comportaments “impurs”. Es va assenyalar a les persones amb sida com una amenaça, fins al punt de ser estigmatitzades i allunyades de tota participació social, que va produir una divisió entre els “desviats” i la “població general”, com assenyala Juan Argelina en aquesta nota publicada en Contrapunt.

I això continua tenint un impacte terrible en el dia a dia de les persones amb VIH. En la citada enquesta, entre les persones que reconeixien algun tipus de discriminació per ser persones amb sida, el 16% ho emmarca en l’àmbit laboral. La conseqüència d’aquesta discriminació és evident.

El 37% de les persones enquestades té un ingressos inferiors a 600 euros mensuals, mentre que aquest percentatge ascendeix al 50% en el cas de les dones.

La bretxa es manté, i el discurs de “desviats” i “població general” que assenyala Algeriana, segueix present.

Fi a l’estigmatització: per un accés al tractament gratuït, universal i de qualitat

D’això tenen responsabilitat els Governs, que amb la seva desídia no han plantat programes seriosos de prevenció, sensibilització i informació. Les grans multinacionals, segueixen, com amb la resta de tractaments mèdics, fent un suculent negoci econòmic a costa de la salut de la població.

De fet, avui dia a l’Estat espanyol, el preu dels antiretrovirals, necessaris per a frenar l’avanç del virus en sang, es situa entre els 2,67 i els 20,99 euros per cada dia de tractament. Això deixa un preu anual d’entre 1.000 i 7.700 euros. Una autèntica barbaritat que aconsegueix encara més gravetat en persones de major vulnerabilitat, com les persones migrants que sofreixen les lleis racistes dels governs.

No es pot deixar de denunciar tampoc a l’Església, que amb la seva doctrina reaccionària va difondre i va defensar la idea de rebuig al preservatiu, i és responsable de milions de morts. De fet, Benet XVI en la seva primera visita com a pontífex a Àfrica en 2009, on la sida mata a més de 6.000 persones al dia, va afirmar que el preservatiu, no sols no serveix per a prevenir la sida, sinó que afegeix més problemes.

I al costat d’ells, els grans mitjans de comunicació, que s’han dedicat a mostrar un perfil de la persona infectada amb sida com a marginal, “desviat”, aliè al comú, col·laborant d’aquesta manera en la seva estigmatització i contínua invisibilización.

Enfront d’aquesta maquinària atroç, cal exigir la fi de l’estigmatització de les persones amb VIH. L’Estat ha de garantir el tractament efectiu. I aquest ha de ser accessible de manera universal, gratuïta i de qualitat.

Cal acabar amb el negoci de les farmacèutiques, conscients que és un tractament que és per a tota la vida i que no pot detenir-se. I aquest pla de prevenció, recerca i seguiment, ha d’estar controlat per les i els treballadors dels centres de recerca i farmacèutiques al costat dels pacients.