EFE/Alejandro García

Després que el passat dissabte la CUP fes públic que mantenia l’esmena a la totalitat dels pressupostos del govern per al 2022, ERC s’ha avingut a negociar un acord amb els comuns per a poder salvar els comptes neo-liberals.

Et pot interessar: Acord d’ERC i Comuns per salvar uns pressupostos neoliberals: cal enfrontar-los al carrer

En una reunió d’urgència el president Aragonès expressava aquest dilluns a la resta del govern el contingut de les negociacions amb el comuns sobre el pressupostos, per després informar en roda de premsa del mateix acord arribat amb la formació de Jèssica Albiach. No obstant, per part de Junts i després de la reunió matinal, manifestaven que el pacte entre ERC i comuns "trenca la majoria del 52%".

Tot i així, per la tarda els pressupostos eren aprovats amb els vots favorables d’ERC i Junts i el suport dels comuns. Aragonès però, manifestava abans de l’aprovació dels comptes que "com a govern hem d’estar per sobre de les posicions de partit". I feia també una picada d’ullet a la CUP en dir que "m’hauria agradat que la majoria hagués estat més ample, però mantenim la mà estesa amb la CUP per a la resta de la legislatura”.

I és que si bé la CUP ha mantingut fins al final l’esmena a la totalitat dels pressupostos votada per la seva militància, encara que tot després de seguir negociant aquests dies amb el govern uns comptes que responguin a "un gir polític a l’esquerra i a la defensa de drets socials i democràtics", la diputada Eulàlia Reguant informava aquest dissabte que "no trenquem cap acord", tot referint-se a la legislatura a la que donen suport.

Reguant, refermava així "el compromís per a continuar treballant en aquest gir a l’esquerra", estenent la mà, novament, al govern d’ERC i Junts després de la votació dels pressupostos.

En el mateix sentit, Reguant es dirigia ahir des del Parlament als partits del govern dient que “si vostès posen la Generalitat al costat de la gent i posen en l’horitzó l’autodeterminació, hi serem. Hi serem no només acompanyant, sinó sent motor si és necessari”. Però, ni ERC, ni Junts mai no han governat per al poble, ho fan per a les grans empreses. Per això els seus pressupostos es basen en els macro-projectes i en un fort traspàs dels diners públics a les empreses privades.

Aquesta decisió de la direcció cupaire, però, és inversemblant en tant que l’aprovació dels pressupostos és la política fonamental en la que se sustenta l’acció de govern. Per tant, si una formació parlamentària no està d’acord amb aquesta política, allò conseqüent és no refermar cap compromís i, per descomptat, retirar tot suport parlamentari.

Si la CUP en veritat vol un "viratge cap a l’esquerra" en allò referit als comptes, no és suficient amb una esmena a la totalitat dels pressupostos. El primer que s’ha de fer és trencar immediatament l’acord d’investidura amb ERC i el suport al govern.

No es pot basar tota l’oposició als pressupostos en una lluita parlamentària. La CUP ha d’enfrontar aquests comptes fent una crida urgent a la mobilització als carrers. Articular una lluita social que s’oposi als comptes neo-liberals del govern per imposar la fixesa de totes les interines, la internalització de milers de treballadors dels sectors públics, una sanitat pública al nivell que requereix la crisi i un parc d’habitatge social que provingui de l’expropiació dels pisos de la banca i els grans tenidors, entre moltes altres qüestions que concerneixen a la resolució de les demandes socials més urgents.

També pots llegir: Després de l’esmena de la CUP als pressupostos, cal un pla de lluita independent del govern

És necessari que el 63% de les bases de la CUP que van votar en contra dels pressupostos, així com també els milers de represaliats i els sectors que lluiten pels seus drets laborals com és el cas de les interines enfront la Llei Iceta, o els estudiants amb la Llei Castells, puguin expressar el descontentament amb els partits de la burgesia catalana que posa en venda les aspiracions democràtiques pel dret a decidir, mentre ataca els drets i llibertats més essencials, aprofundint en una crisi de per si mateixa ja agravada amb la pandèmia.

Quelcom però, que només és possible en aliança amb tots aquests sectors i posant dempeus una veritable esquerra anticapitalista i amb una perspectiva d’independència de classe, sense cap lligam amb els partits que només pensen en beneficiar els empresaris i rics que posseeixen negocis com el Hard Rock, iniciatives capitalistes com els Jocs Olímpics d’Hivern o l’ampliació dels vols a l’aeroport de El Prat i la reforma del circuit de Montmeló.