Fa unes setmanes que els mitjans de comunicació omplen titulars sobre un possible futur apocalíptic amb una apagada elèctrica global, tècnicament coneguda com a blackout. La notícia es va fer viral a partir d’un anunci del govern austríac, on es referien a un blackout com un dels pitjors escenaris futurs per la societat, inclús pitjor que un atac terrorista o una altra pandèmia, i a més a més, l’exèrcit austríac ha assegurat que Europa s’haurà d’enfrontar a aquest desastre dins dels pròxims 5 anys. Això ha ocasionat una preocupació evident i un allau de gent ha corregut a comprar material per "sobreviure" a un futur sense electricitat. Amb tot això, ens hauríem de preocupar? I què hi ha de cert en tot el que hem sentit?

La causa d’un blackout

El sistema elèctric està format per tres parts principals: els punts de generació (tant centrals nuclears, de gas o carbó com panells solars o aero-generadors, etc.), les línies de distribució, i els punts de consum. Aquests tres elements es repeteixen per tot el territori formant una xarxa interconnectada on circula constantment energia de corrent alterna (és a dir, en forma d’ona) que oscil·la amb una freqüència de 50 Hz. Per tal de mantenir aquesta freqüència constant, la generació ha de ser igual al consum en tot moment, ja que si el consum és major la freqüència baixa, i si el consum és menor a la generació la freqüència augmenta.

I sense entrar en més detalls tècnics, per què és tant necessari mantenir aquesta freqüència constant? Doncs perquè hi ha molts components electrònics de baixa i alta potència dissenyats per funcionar a 50 Hz i una variació d’aquesta podria suposar la seva destrucció o apagada. I el pitjor de tot: quan s’apaga un consum de cop la descompensació entre generació i consum encara és més gran i fa variar més la freqüència, i per tant es crea un efecte dominó que pot afectar en qualsevol punt d’aquesta xarxa interconnectada d’una manera totalment imprevisible.

Quan això passa, s’ha d’actuar ràpidament aïllant la zona problemàtica i dividir la xarxa elèctrica en múltiples illes per tal d’estabilitzar el sistema. Tot i que el sistema és de gran complexitat, cada país té els seus propis sistemes de regulació i control i la tecnologia necessària per actuar amb total garantia.

El context actual

Les raons que han portat a Àustria i altres països a voler preparar la societat per una situació d’aquestes característiques és la seva dependència a l’energia generada a altres països, el 2019 va importar un 71% de l’energia. Això sumat a la crisi actual pel subministrament de gas i la pujada de preus, fa que la perspectiva d’estabilitat elèctrica no sigui la millor per encarar un hivern. Espanya també té un percentatge molt elevat d’energia importada, un 75% el 2019, tot i que des del Govern i d’altres institucions han assegurat que hi ha suficients reserves d’energia a l’Estat com per evitar una apagada general de llarga durada.

A més a més països com Àustria o Suïssa estan molt interconnectats amb els altres països que els envolten, cosa que els fa més vulnerables a aquest tipus de falles. Les fonts de generació de tota l’Europa continental han d’anar perfectament sincronitzades per evitar que una baixada o pujada de freqüència es propagui fins a l’altra punta del continent. Això, de fet, ja va passar el 8 de Gener d’aquest any quan, a causa d’una baixa freqüència a Croàcia, Europa va quedar desconnectada entre Europa nord-oest i Europa sud-est.

En aquest aspecte la Península ibèrica juga amb avantatge, ja que la connexió amb Europa és només a través dels Pirineus i en cas de desviació de freqüència seria directament aïllar-se fins que el problema es solucionés. Va ser el que va passar aquest passat juliol, quan l’incendi forestal que hi havia al nord de Catalunya va fer saltar la connexió entre Espanya i França i vam quedar aïllats de l’Europa nord-est.

Separació de la xarxa de transmissió elèctrica europea a causa de l’incendi del 24 de Juliol del 2021. Font: ENTSOE (European Network of Transmission System Operators for Electricity)

En cap d’aquests dos exemples es va notar una apagada global, ja que els sistemes de control van aïllar les falles i van mantenir l’equilibri en la resta de la xarxa de distribució.

Passarà en un futur?

L’emergència climàtica actual ha deixat clar que hem d’abandonar el tradicional sistema elèctric centralitzat i basat en combustibles fòssils per una generació d’energia eficient, renovable i a l’abast de tothom. Però què té a veure això amb un blackout? Doncs recordem que la generació ha d’equivaldre al consum en tot moment, i per tant quantes més fonts de generació afegim al sistema de manera distribuïda, més augmenta la complexitat d’aquesta regulació de freqüència, i encara més considerant la gran variabilitat i volatilitat de les energies renovables. Alerta però, que això no s’ha d’entendre com un argument en contra les renovables; que sigui més difícil no significa que comporti un desastre inevitable. La solució és senzilla: per a cada certa quantitat de nova generació instal·lada s’ha d’incloure un sistema de regulació de freqüència per a assegurar la qualitat del subministrament elèctric a tots els punts de la xarxa.

Qui ha de fer aquests deures per assegurar una transició energètica fiable i segura són les operadores del sistema elèctric, que en el cas d’Espanya és Red Eléctrica de España (REE). Tanmateix, tant a Espanya com a altres països d’Europa, aquestes empreses encarregades del subministrament elèctric s’han capitalitzat i són més privades que públiques, deixant la qualitat del subministrament elèctric en mans de polítiques capitalistes que deriven en retallades de costos i evitant inversions a llarg termini -com ara més elements de regulació de freqüència o personal especialitzat en aquesta tasca- per tal d’assegurar un increment dels beneficis al cap de l’any.

Quan l’objectiu és fer content els accionistes i el producte és un servei bàsic, qui surt perdent sempre som els mateixos. La tecnologia hi és, no s’ha de descobrir res nou, simplement s’han de fer les inversions que toquen abans no sigui un problema sistemàtic venut a la societat com una cosa inevitable. A l’anunci sobre les preparacions de l’exèrcit austríac davant un possible blackout s’hi pot veure una família sopant tranquil·lament quan de sobte la llum se’n va, encenen espelemes i continuen sopant fins que la llum torna. El missatge és clar: ens hi haurem d’acostumar, és quelcom inevitable i no passa res.

Doncs sí que passa. El subministrament elèctric és un dret bàsic que s’ha de garantir, i s’han de fer les inversions necessàries per a assegurar que aquestes situacions no es normalitzin en un futur, quan el sistema elèctric sigui més descentralitzat i la demanda elèctrica més gran. Una apagada elèctrica global serà més probable si es segueixen prioritzant els guanys de les elèctriques per sobre del benestar de la població.