|
Aquest dimarts el govern d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya ha presentat els comptes catalans pel proper any 2022. Es podria dir que comença el “Pressing-CUP” però ja fa dies que ha començat i, clar està, anirà “in crescendo” dia rere dia. La direcció de la CUP ha convocat una consulta als seus militants per aquest cap de setmana per decidir si dóna suport o no als pressupostos.
De fet, la portaveu parlamentària d’ERC, Marta Vilalta parla d’un “gir a l’esquerra” en els pressupostos que sona més a ciència ficció o eslògan buit que a una realitat. La portaveu desgranava una sèrie de mesures com la gratuïtat de P2, reforç de l’atenció primària, inversió en cultura, renda bàsica universal o 750 milions d’euros per combatre l’emergència habitacional, entre d’altres qüestions.
No obstant, els pressupostos no serviran perquè els treballadors públics de la Generalitat vegin com es baixa radicalment la temporalitat, molt menys per internalitzar tots els serveis públics subcontractats amb salaris de misèria o la precarietat laboral. Tampoc garantiran noves contractacions per a P2 i l’atenció primària. Augmentar el pressupost en sanitat, no vol dir millorar l’atenció, sinó que augmentarà el traspàs de l’erari públic a la sanitat privada com va passar amb la Covid-19.
Al “joc” més practicat per les forces polítiques sobiranistes també s’hi ha sumat Elsa Artadi. La portaveu de Junts per Catalunya ha subratllat que aquests seran els pressupostos "més expansius i més elevats que ha tingut mai la Generalitat de Catalunya". Si això ho diuen els hereus de Convergència, ja sabem què podem esperar: més diners per als grans empresaris catalans i runes pels treballadors. No podem oblidar que la legislatura passada, l’avui president de la Generalitat va tractar de generalitzar més la subcontractació de la feina pública amb la Llei Aragonès.
El PSC i l’abraçada de l’ós
Per la seva part, el PSC i els Comuns busquen sucar dins d’aquest debat. Fa setmanes que ofereixen el seu suport al govern català. "La CUP ens donarà un altre cap de setmana d’intranquil·litat i inestabilitat", afirmava el diputat socialista Raul Moreno. En Comú Podem vol establir un pacte a tres bandes que inclogui, estabilitat i pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament i el Congrés espanyol.
Salvador Illa tampoc pot amagar la seva intenció de buscar una entesa que permeti dos anys més de la legislatura de Pedro Sánchez. I de retruc portar al govern de la Generalitat al seu “àmbit autonòmic”. Una forma més de disciplinar al poble català en els seu desig d’autodeterminació i de fer retornar a la senda autonòmica a Esquerra i els hereus d’Artur Mas.
El dilema de la direcció cupaire
En diverses intervencions, els portaveus de la formació anticapitalista han criticat els mega projectes com el Hard Rock, el circuit de Catalunya, l’ampliació de l’aeroport, o els Jocs Olímpics d’Hivern amb les greus repercussions ambientals que això hi porta. I de fet es mostren pessimistes en relació als pressupostos.
Aquest cap de setmana, la CUP ha convocat assemblees obertes parlamentàries, en format telemàtic i presencial per discutir i resoldre què fer davant la votació parlamentària més important de l’any.
Tant és així que Poble Lliure, segons informa el diari Ara, s’abstindrà en la votació interna i no es posicionarà en contra de presentar esmenes a la totalitat. Recordem que Poble Lliure és el sector que integra la CUP que més va pressionar ERC i Junts per a la formació de govern i va posar sobre la taula fins i tot la possibilitat de l’entrada de la CUP en l’executiu català.
Per la seva banda, Endavant, l’altre gran sector en el si de la CUP, confirmava en un comunicat la seva negativa a donar suport als pressupostos en dir que “entenem que l’única posició possible de la CUP respecte de la proposta de pressupostos del govern ERC-Junts és un no rotund. Però més enllà de la discussió sobre la lletra petita dels pressupostos o la seva funcionalitat en clau programàtica, creiem que aquest debat ha de ser una oportunitat per a una reflexió política de major profunditat”.
La direcció cupaire contempla la possibilitat, doncs, de no donar suport als pressupostos, qüestió que obligaria al govern a fer-ne uns de nous. I també hi ha la possibilitat que permetin la tramitació parlamentària però amb els pocs diputats que té la CUP, serà gairebé impossible introduir-hi esmenes.
La discussió dels pressupostos catalans demostra que no hi ha una majoria de diputats independentistes. Pel contrari hi ha els diputats d’Esquerra Republicana i Junts que volen administrar els pressupostos autonòmics de la mateixa manera que ho farien el PSC i els Comuns. Tenim el trifachito que vol passar el rodet espanyolista, misògin, LGTBIfòbic. I els dirigents de la CUP que dubten entre donar suport al govern o passar a l’oposició.
En síntesi, la CUP es debat entre donar un altre xec en blanc al bloc sobiranista o tornar a l’oposició. Aquesta última qüestió comportaria un gran canvi dins de l’escenari polític català i potser a tot l’estat.
Serà capaç la direcció de la CUP de trencar amb l’estratègia autonomista d’Esquerra Republicana i Junts? Serà capaç de trencar amb la “gestualitat fastuosa” de Puigdemont i el seu Consell per la República impotent? Serà capaç de trencar amb els representants de la gran burgesia catalana per emprendre el camí de la classe treballadora? Aquest és el dilema de la direcció de la CUP.
Si les assembles de la CUP s’oposen als pressupostos, seria una oportunitat per trencar amb el govern d’ERC i Junts que ataca als treballadors interins, que subcontracta i que reprimeix al jovent. Així com també d’una “reflexió política de major profunditat” hauria de sorgir una oposició política d’esquerra veritablement anticapitalista, amb independència de classe i que es proposi desenvolupar la mobilització amb la classe treballadora al capdavant.
|
