|
Reuters/Albert Gea
Fa dos anys els carrers de Barcelona i moltes altres ciutats catalanes van viure intenses protestes contra la sentència del procés. Milers de joves, molts d’ells amb la majoria d’edat recentment estrenada o ni tant sols això, van col·lapsar l’aeroport de El Prat i van mantenir combatius enfrontaments contra el dispositiu policial conjunt del govern de Pedro Sánchez i la Generalitat de Torra, que havia tornat a militaritzar pobles i ciutats com en 2017.
Un d’aquests joves era A.K.. Un menor tutelat que el 18 d’octubre complia precisament els 18. Aquest dia va baixar a Barcelona des de Manresa, on residia. A la tarda va tenir lloc la massiva manifestació que va omplir el centre de Barcelona. Aquest dia els sindicats alternatius havien convocat vaga general contra la sentència.
Des de mitja tarda les provocacions de la Policia Nacional a la Via Laietana, on havien iniciat càrregues al voltant de la Prefectura Superior, estaven sent respostes per milers de joves. Durant hores, i ja ben entrada la nit, es va viure una de les jornades més combatives de la tardor de 2019, que va passar a ser coneguda per aquesta nova generació com “la batalla d’Urquinaona”.
Va ser allà on A.K. va rebre l’impacte d’una bala de foam, el projectil emprat pels Mossos d’Esquadra. Va ser ingressat directament en l’UCI, va passar un mes hospitalitzat i en tot aquest temps ha estat sotmès a diverses operacions. La ferida que li va arribar a va causar en l’ull li va provocar la mutilació d’aquest. Una lesió que li ha generat conseqüències en el seu estat d’ànim i en les possibilitats d’aconseguir una inserció laboral, just en el moment en el que començava a sortir del sistema de tutela.
El mèdic forense que el va atendre certifica que la pèrdua de l’ull li ha generat "sentiments de buit i creença de tenir poques expectatives de futur”. Així mateix corrobora que la lesió “és compatible amb un impacte a gran velocitat d’un objecte compatible amb un projectil de ’foam’ de 40 mil·límetres de diàmetre".
L’informe ha estat presentat pel centre Irídia, que ha assumit la representació legal del jove, per a aconseguir que la Generalitat assumeixi la seva responsabilitat i l’indemnitzi. L’informe aclareix els dubtes sobre si la lesió va ser causada pels Mossos o la Policia Nacional que, com ja passés l’1 d’octubre de 2017, va utilitzar les pilotes de goma que estan prohibides a Catalunya des de l’any 2014.
El que no s’ha pogut determinar fins avui és l’autoria del tret. Els Mossos d’Esquadra tornen a cobrir-se per a garantir la impunitat dels seus agents en una pràctica que ha deixat sense ull a més d’una desena de manifestants en l’última dècada, l’última una jove de 19 anys en les manifestacions contra l’empresonament de Pablo Hasel al febrer d’enguany.
L’advocada de A.K., Anaïs Franquesa, ha denunciat com els mecanismes de rendició de comptes dels Mossos "no funcionen". La policia catalana va donar al jutge una llista de 19 agents que es trobaven en la zona quan el jove va ser mutilat. Una xifra prou alta perquè es desestimés portar endavant una recerca exhaustiva que determinés la responsabilitat individual del tret que li va causar la mutilació al jove.
Això ha portat al tancament de la via penal, la qual cosa garanteix la immunitat de l’agent. No és l’únic cas d’aquest mateix dia que podria exigir una indemnització a la Generalitat. Una altra jove va rebre al cap un impacte en Jardinets de Gràcia, la qual cosa li ha provocat la pèrdua d’audició en una oïda i un diagnòstic d’epilèpsia crònica. Un altre jove va resultar ferit en l’ull per un projectil de ’foam’ en les protestes en l’aeroport de El Prat, encara que en el seu cas la jutgessa va arxivar el cas donant per bones les declaracions dels tres mossos sospitosos que, òbviament, van negar ser els responsables del tret.
|
