Com ja vam explicar, aquest dimarts 19 d’octubre es va debatre en el Congrés dels Diputats la proposició de Llei de Más País sobre la regulació del cànnabis, tant per a fins medicinals com per a fins recreatius.

El PSOE, al costat de PP i VOX, van emetre el seu vot en contra, sumant 263 vots; mentre que UP, MP, ERC, CUP, Bildu, JxCAT, part del PDECat i fins i tot Ciutadans van votar a favor, sumant 75 vots; finalment el PNB i part del PDECat es van abstenir, sumant 9 vots. Segons el CIS, un 49´7% de la població estaria a favor d’aquesta proposta, enfront d’un 40´9% en contra. Mentre en el Congrés dels diputats, suposadament l’òrgan suprem de la “democràcia” en l’Estat espanyol, el percentatge de vots en contra era d’un 75%, gairebé el doble del percentatge que reflecteix el CIS en la seva enquesta. Aquesta dada ens ve a recordar que aquest sistema -suposadament- “democràtic” de l’Estat espanyol no té gens de democràcia. Una altra dada és que el PSOE -aquest partit que es diu tan progressista- conflueix amb la dreta més rància en assumptes de llibertats; fins i tot en contra d’allò recollit en l’informe del CIS.

Aquestes dades haurien de motivar a la classe treballadora a lluitar per millorar la democràcia en l’Estat espanyol i, als qui es considerin “d’esquerres” -encara que sigui una mica-, a no confiar en absolut en un partit que ha demostrat reiteradament que no és en absolut d’esquerres. Encara que no ens estranya res que el PSOE hagi confluït amb la dreta més reaccionària i retrògrada de l’Estat espanyol votant en contra de la regulació del consum de cànnabis -fins i tot després del seu congrés aquest cap de setmana en el qual se les donaven de molt progressistes-, realment no sabem si riure o plorar quan veiem al senyor Felipe Gonzalez, en el Congrés del PSOE, donant lliçons de social democràcia o a Pedro Sanchez dir que derogarà la llei Mordassa i la reforma laboral del PP (de la de Zapatero ni parlar-ne) després de portar un temps més que raonable com a president del govern i no haver mogut cap fitxa. Realment no val la pena dedicar molt més temps a les actuacions d’aquest partit polític, que afavoreix a la monarquia corrupta espanyola mentre es continuen considerant republicans.

Els arguments esgrimits pel PSOE, entre altres, és el nombre de morts per tabaquisme i les famílies destrossades per l’alcohol, cosa que poc té a veure amb el consum del cànnabis. Mentre el PP tractava de justificar que consumir droga no és un dret fonamental, sinó un problema de salut pública; com si el vi fos una substància completament innòcua (cal recordar aquestes declaracions d’Aznar https://www.youtube.com/watch?v=guy4fwkslzc). I per part del partit ultradretà VOX, Juan Luis Steegmann comentava que l’esquerra vol tenir als espanyols "col·locats".

Situació actual del cànnabis en l’Estat espanyol

Actualment està completament prohibit l’ús recreatiu del cànnabis en la via pública. Transportar o consumir cànnabis en la via pública està penat amb multa de més de 400 euros, la primera infracció, i amb un augment considerable en la quantia per a persones reincidents; mentrestant, l’autocultiu es troba en una situació, que podríem considerar com, alegal. Aquelles persones que decideixin autoconrear el seu propi cànnabis i siguin sorpreses per la policia hauran de provar davant un jutge que aquesta quantitat és per a consum propi i no per a venda. En aquest cas no se’ls imposarà gens de pena, ni de presó ni de quantia econòmica; no obstant això totes les confiscacions es realitzen mitjançant un procés penal, és a dir que encara que no cometis cap infracció ni delicte pots passar un parell de dies en el calabós -d’altra banda una cosa habitual en un estat repressiu com és l’estat espanyol- i oblidar-te de recuperar la quantitat confiscada que et pertany -mentre aquest sistema defensa a ultrança la propietat privada-. No obstant, existeixen algunes excepcions per al consum medicinal, sempre que siguin aprovades per l’Agència del Medicament; encara que són bastant escasses.

Qualsevol que defensem el socialisme i la llibertat no podem estar en contra de la regulació de drogues suaus, com és el cànnabis. La toxicitat del cànnabis és molt inferior a la de l’alcohol i el seu adictividad inferior a la del tabac. Efectivament no és una substància innòcua (com tampoc ho és l’alcohol, el tabac, el cafè, el sucre i altres tantes que són legals) ni des d’aquí es pretén incitar a la joventut al seu consum; però sí que ens agradaria explicar els avantatges de la seva legalització.

En primer lloc, és una qüestió de principis: no es pot defensar la llibertat prohibint el consum d’una substància que no fa mal a ningú més que a qui la consumeix. Fumar un porro no es pot considerar un delicte contra la salut pública. Si a algú el molesta veure a una altra persona fumant-se un porro és perquè té un problema, i greu. En segon lloc la legalització inclou també una regulació; la qual permetria que no s’adulteri la substància, com pot ocórrer fàcilment en el mercat negre. La filosofia autoritària de prohibir no hauria de tenir cabuda en una societat democràtica, i els esforços per part de l’estat haurien d’anar en la línia de minimitzar els riscos; principalment supervisant que no s’adulteri el producte venut amb altres substàncies i explicant quins hàbits de consum poden generar un risc. Evidentment les persones joves seran més receptives a l’explicació justificada de quines actituds o situacions poden generar un risc que una prohibició absoluta poc justificada.

El postureo dels partits -suposadament- d’“esquerra” sobre aquest tema

Les raons que expliquem anteriorment semblen bastant pròximes a les propostes d’aquests partits. No obstant, hem de tenir en compte alguns aspectes de les polítiques dutes a terme per aquests. Diverses especialment relacionades amb el cànnabis, encara que no ho sembli a simple vista.

En primer lloc, les condicions materials actuals de la classe treballadora, i de la joventut, són bastant crítiques. Aquest sistema socioeconòmic consisteix en el fet que una minoria tracti d’obtenir el màxim benefici possible a costa de la misèria de la majoria. En el moment actual d’atur i precarietat que ens trobem, que plana amb més força sobre la joventut treballadora -ja que la joventut burgesa no s’enfronta a aquests problemes en heretar les propietats de papà i mamà-, és un fet l’augment dels trastorns mentals. Depressions i ansietats que, en molts casos, estan directament relacionats amb les condicions materials actuals. Aquests partits, que tant es diuen d’esquerres, haurien de tractar de millorar aquestes condicions perquè la joventut desesperada no recorri a cap mena de substància per a calmar la seva ansietat o millorar el seu estat anímic. Malgrat que anteriorment comparàvem la toxicitat del cànnabis amb l’alcohol ens agradaria recalcar que, segons criteris mèdics, els qui estiguin passant una mala ratxa o un trastorn no haurien de recórrer a aquestes substàncies per a calmar la seva ansietat o millorar el seu estat d’ànim.

En segon lloc, aquestes condicions materials de precarietat forcen a les persones precàries, que desitgin consumir aquesta substància, a buscar opcions més econòmiques, de pitjor qualitat i, fins i tot, en algunes ocasions adulterades. La marihuana és més cara que l’haixix, però és més difícil d’adulterar. Si a això li sumem l’augment del preu de l’electricitat, imprescindible per a conrear tot l’any en interiors, el preu de la marihuana es dispara i els qui es trobin en una situació de precarietat i desitgin consumir un derivat del cànnabis probablement recorreran a l’haixix, especialment al barat i de pitjor qualitat; el qual és més probable que hagi pogut sofrir alguna alteració. Als qui es plantegen que, pel fet que molts productors de cànnabis no paguen la llum i s’enganxen a la xarxa elèctrica, l’augment del preu del cànnabis no té perquè augmentar; ens agradaria preguntar si creuen que, sota aquest sistema econòmic, l’increment del preu de l’electricitat no repercutirà en el preu d’un producte per al qual es necessita aquesta electricitat. Evidentment, com en aquest sistema es tracta d’obtenir el màxim benefici, aquest augment del preu de l’electricitat repercutirà en un augment del preu del cànnabis, encara que s’enganxin a la xarxa elèctrica o conreïn en exterior sota la llum gratuïta del sol. Així és el capitalisme, amigues.

En aquesta ocasió ha estat Más País qui ha portat la proposta al Congrés, però Unidas Podemos ja ha avançat que portarà una altra proposta similar. Amb aquestes propostes de llei, que sabien i saben que no aniran a cap lloc, tant Unidas Podemos com Más País no pretenen obrir el debat sobre la legalització de la cànnabis en l’Estat espanyol; sinó utilitzar-la de manera electoralista, per a crear-se una imatge de “progres guais” i intentar esgarrapar alguns vots per part de la joventut i consumidors de cànnabis. Ja que no són capaços de dur a terme propostes, ni tan sols progressistes en l’àmbit econòmic, laboral o social; pretenen demostrar el seu suposat progressisme en assumptes polítics. Aquests assumptes realment tenen importància per a la classe treballadora, ja que no pot existir socialisme sense llibertat; però queden bastant deslluïts si no es complementen amb propostes en altres camps, com l’econòmic, perquè tampoc pot haver-hi llibertat sense socialisme.