Alberto Estévez (EFE)

La CUP anunciava aquesta setmana que la seva diputada al Parlament Dolors Sabater presidirà la Comissió d’estudi sobre el model policial que venia acordat en el pacte d’investidura entre els cupaires i ERC.

No obstant, aquesta fiscalització del seguiment de la pràxis policial que tan efusivament reivindica la CUP com si d’un avanç es tractés, no és altra cosa que la mateixa cantarella de la "reforma policial" que l’esquerra institucional ha vingut fent des de fa temps.

De fet, només cal retrocedir fins a l’any 2006, quan ICV-EUiA deia venir per a reformar el model policial i va acabar sent el major repressor dels joves que protestaven contra el Pla Bolonya amb Joan Saura al capdavant d’Interior o la gran quantitat de casos de pallisses en els calabossos de les comissaries.

La CUP torna ara sobre les passes d’Iniciativa. I en aquest sentit, Dolors Sabater afirmava dimarts que amb aquesta comissió és farà una "revisió profunda per així avançar cap a un model veritablement democràtic on els cossos policials posin en el centre la defensa dels drets fonamentals". Però la "reforma" dels cossos policials per assolir una "policia democràtica" mai no serà possible en el sistema capitalista.

Com ha quedat clar, els Mossos d’Esquadra no són quelcom diferent als demés cossos repressius. Les forces de seguretat són una de les eines fonamentals del poder de l’Estat i defensen sempre els interessos d’aquest enfront qualsevol que els qüestioni.

En tenim una gran quantitat d’exemples de la repressió exercida també en els últims anys per part dels mossos, com són els casos de les protestes contra la sentència del procés o les mobilitzacions juvenils contra l’empresonament de Pablo Hasél.

Depurar responsabilitats o reformar algunes unitats com els antiavalots per unes de iguals o pitjors són com a màxim alguns dels avanços als que es podria arribar. I en aquest sentit, Sabater va dir també que "aquest mecanisme independent per fiscalitzar les males praxis dels cossos policials vindrà a ser la veritable auditoria que mai es va fer". I te raó, com a molt es podrà arribar a una auditoria en el si dels Mossos d’Esquadra, per després quedar en paper mullat i seguir endavant amb la repressió als sectors més desprotegits, com és avui la joventut.

A més, una "reforma" policial des d’una comissió, per molt independent de l’executiu que sigui, no deixa de ser un "rentat de cara" i atorgar-li una funció progressiva a un govern que no dubte en cap moment a defensar els seus interessos i els de la burgesia catalana a cop de porra.

Per altra banda, amb petites píndoles com aquesta comissió i d’altres que en vindran, el Govern de la Generalitat, el mateix que reprimia amb els seus antiavalots les protestes de la joventut per l’empresonament de Pablo Hasél mentre ERC i CUP negociaven el seu acord d’investidura, intenta "bastir ponts" cap a la mateixa formació cupaire amb una comissió que no pot arribar enlloc tractant-se d’un govern neo-liberal, per tal d’assegurar-se els vots favorables del seu principal soci per a l’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2022.

Tot i així, la presidència de la Comissió d’estudi sobre el model policial és un pas més de la CUP en la seva busqueda de la integració en el règim d’autonomia català encapçalat pels partits de la burgesia.

Cal destacar que la candidatura de la CUP per a les eleccions del passat 14F va venir precedida de l’acord amb Guanyem i com a cap de llista, la mateixa Dolors Sabater (antiga representant a Badalona dels ’ajuntaments del canvi’, els quals des dels seus orígens mantenen una coalició amb la pròpia ICV). Tot un signe del gir a la dreta de la CUP en el seu curs cap a aquesta integració i que ha tingut la seva major embranzida, precisament, amb l’acord d’investidura i donant suport parlamentari durant tot aquest temps.

Sens dubte, davant aquest rumb de la CUP, agafa més rellevància que l’únic model policial que pot prevaler és la disolució de la policía, quelcom que només es podrà aconseguir posant dempeus un gran moviment encapçalat per la classe treballadora, el jovent i els demés sectors populars, tal i com va posar de manifest el moviment Black Lives Matter als Estats Units enfront la violència policial.