Tres dels alts tribunals amb mandats caducats fa mesos seran finalment renovats. Els nous jutges seran electes en una doble sessió de les dues cambres, Congrés i Senat, previsiblement l’última setmana d’octubre.

Aquests “juristes de reconegut prestigi” han estat acordats pel PSOE, Unidas Podemos i el PP per a la renovació del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Comptes i l’Agència de Protecció de Dades, així com la figura del Defensor del Poble. Sobre els noms dels mateixos no n’ha transcendit de moment cap.

Dos dels tribunals renovats són, al costat del Suprem, dels principals ariets contra l’independentisme català i, en l’últim temps, de la pinça judicial sobre el govern de Pedro Sánchez. El Constitucional ha estat elevat, gràcies als recursos sense fi del PP i el PSOE, en una espècie de “segona Cambra” del Parlament català, tirant enrere lleis de tota mena, no només sobre el procés. Ara la dreta ho ve instrumentalitzant però per a estrènyer a Moncloa, com va ocórrer amb la seva sentència contra l’Estat d’Alarma.

El de Comptes és part de la persecució econòmica als líders independentistes. Avui mateix es coneixia la notícia que que rebutjava els avals presentats per la Generalitat per a evitar l’embargament d’Artur Mas i altres ex alts càrrecs de la Generalitat per la consulta del 9N de 2014.

L’acord ve a escenificar que el consens del bipartidisme en aquests temes, al qual s’hi suma ara UP com a part de la seva integració plena al règim, és total. Està per veure’s si s’estén a la renovació del Consell General del Poder Judicial, en mans encara del sector més conservador de la Judicatura, i que el PP es nega a renovar si no és prèvia reforma de la legislació que regula la seva elecció per a deixar encara més mans lliures a la casta judicial en la seva acció d’interventora, àrbitre i defensa de les posicions més “búnquer”.

La disputa entre totes dues ales sobre la Justica, el sistema d’elecció i la renovació dels òrgans de govern pendent no té una posició que es pugui definir com a “progressiva”. La casta judicial és un dels sectors més reaccionaris i endogàmics del Règim, molt estretament vinculat als grans poders econòmics, l’“Estat profund” i la Corona. No té reforma, ni gestió progressista possible.

Contra aquesta Justícia de Sa Majestat i les grans empreses, és necessari reprendre la lluita per demandes democràtiques radicals que acabin amb aquesta casta, com l’establiment generalitzat de judicis per jurat, l’elecció per sufragi universal de tots els jutges i que aquests cobrin un salari equivalent al salari mitjà.