http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
PRESSUPOSTOS 2022
Els Pressupostos del govern “progressista” queden molt lluny de ser-ho
Sergio Linares

El primer ajustament pressupostari se l’emporten les nòmines del personal sanitari, docents i la resta de treballadors públics, una rebaixa real del 2%. A les grans empreses se li respecta el gruix del seu entramat de bonificacions fiscals. Només aportaran un extra de 400 milions. A canvi hi haurà 27 mil milions per a elles i tot l’IBEX35 procedents dels Fons Europeus.

Ver online

Amb tot el relat que li és característic, el govern “més progressista de la història” ha presentat aquest dijous els pressupostos amb “major despesa pública de la història”. La lletra petita dels comptes, aprovades en una sessió extraordinària del Consell de Ministres aquest dijous, explica aquest increment i sobretot qui s’emporta la millor part en el repartiment.

L’IBEX35 es queda amb la part del lleó

Es tracten d’uns pressupostos amb un sostre de despesa de 196.142 milions d’euros, 45 més que els de 2021, però dels quals ni més ni menys que 27 mil milions estan associats a les partides dels Fons Europeus previstes per al següent any. El total de la inversió ascendeix a 40 mil milions, una de les majors partides que passarà directament d’Hisenda als comptes de les grans empreses de l’IBEX35, les principals beneficiades de les subvencions a fons perdut amb les quals esperen dinamitzar la seva activitat i maximitzar el seu compte de resultats.

Entre algunes de les empreses beneficiades estan Repsol, Iberdrola, Endesa o gas Natural. Sí, les mateixes que estan darrere de la pujada, aquesta sí que és “la major de la història”, del preu de la llum, que només aquest dijous ha aconseguirà un nou rècord a les 20h per sobre dels 300 euros el megavat/hora. El relat, sobretot d’Unidas Podemos, que estem davant un govern que vol gravar als rics, en referència a les taxes imposades als beneficis extraordinaris d’aquest oligopoli, cau pel seu propi pes. Els menys de 2 mil milions que s’esperen recaptar per aquesta via seran més que compensats amb inversions per valor de diverses vegades aquesta quantia.

Impostos de seda per a les grans empreses

El govern ha anunciat un tipus mínim en l’impost de societats del 15%. Això que s’embeni com un augment impositiu a les grans empreses continua sent un tracte privilegiat. La xifra queda ni més ni menys que 10 punts per sota del 25%, que és la taxa oficial d’aquest impost sobre els beneficis empresarials – el 30% per a bancs i petrolieres-.

Es conserva per tant gran part de l’entramat de bonificacions per gairebé tot construït durant dècades pels ministres d’Hisenda del PP i el PSOE fan que la recaptació real se situï en mínims de l’OCDE. Enfront de la mesura del 3% del PIB que es recapta en aquests països, en l’Estat espanyol no s’arriba més que al 2,3%.

Per a algunes d’elles pot acabar sent una rebaixa fiscal. Per exemple el tipus mitjà pagat per les multinacionals espanyoles és del 17%. De fet la quantitat que es pretén recaptar amb aquest suposat sòl mínim del 15% és sens dubte ridícula: 400 milions obtinguts de l’1% de les empreses de major grandària, la qual cosa suposa un 0,2% de tots els pressupostos.

I és que on no pensen ficar-se des de l’anomenat govern “progressista” és a gravar realment els beneficis milmillonarios de les grans empreses multinacionals espanyoles. Si prenem les 22 més grans solament han tributat en l’exercici fiscal 2020 un 1,3% del seu benefici global, segons reconeix l’“Informe país per país” publicat per la mateixa Agència Tributària.

Ho fan emparant-se en el fet que gran part de la seva activitat de fa a l’estranger, demostrant el rol de expoliadors que juguen en molts països semi-colonials. No obstant això el govern de PSOE i UP no pretén que això canviï i manté aquesta doble fiscalitat que és la base al seu torn d’un frau fiscal legalitzat i un espoli imperialista sense límits.

Una rebaixa de salari real del 2% per a les i els treballadors públics

Entre les partides socials el govern ha volgut presumir del bo cultural de 400 euros per als joves que compleixin 18 euros, o l’ajuda al lloguer de 250 euros per a menors de 35 anys de la seva qüestionada llei d’habitatge. Com ja passés amb l’anomenat Ingrés Mínim Vital, que no ha arribat a cobrar-se ni a un 10% de les persones en situació de vulnerabilitat greu, el govern reconeix que aquesta ajuda arribarà solament a uns 40 mil joves dels gairebé 4 milions que estarien avui en actiu i amb rendes per sota del màxim que estableix la mesura.

On a Unidas Podemos i el PSOE no li ha tremolat el pols a l’hora de ficar la tisora és en la nòmina dels 2 milions 700mil empleats i empleades públics. La pujada del 2% implica, en termes de salari real, una rebaixa del poder adquisitiu de 2 punts donada la inflació desbocada que ja supera el 4% interanual. Una mesura que va en la tònica dels 15 euros de pujada de l’SMI que feien 16 euros més pobres als i les treballadores amb ingressos més baixos.

Com Zapatero en 2010 quan va aplicar una rebaixa de fins al 8% dels salaris públics, el primer ajust pressupostari d’aquesta crisi s’aplica també sobre personal sanitari, docents, serveis socials... molts i moltes de les treballadores de “primera línia” que s’han deixat la pell en els mesos de pandèmia.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic