|
Després de gairebé un any i mig amb les universitats tancades a Catalunya, ja portem varies setmanes de classe a les facultats. Tot i que no es respira un ambient de normalitat absoluta, tornen els aires d’una universitat pre-covid. Tornen ara les classes presencials, les birres al bar i, com no podia faltar, l’organització estudiantil greument colpejada per la imposició de la docència online.
Ja han començat a celebrar-se les primeres assemblees de facultat a universitats com la UPF, la UB o la UAB, amb la participació de desenes d’estudiants. A la UAB, aquest dimecres vam viure una contundent resposta del moviment estudiantil per enfrontar a l’organització d’extrema dreta S’ha acabat! i els diputat de Vox, Ignacio Garriga, i Ciutadans, Carlos Carrizosa, que van anar-hi a fer-se la foto.
Una nova reforma per aprofundir el model de universitat-empresa
Aquesta tornada a les classes i les assemblees es produeix alhora que la presentació de la nova llei universitària que prepara el ministre Manuel Castells d’Unidas Podemos. Aquest ferm defensor del Pla Bolonya fa més d’una dècada, el representat del govern d’esquerres més de dretes de la història planteja el seu projecte d’una universitat neoliberal en clau “progressista”. Si l’última gran ofensiva ja va expulsar a milers d’estudiants de les aules amb l’augment de les taxes i mercantilització encara més de l’educació, la Llei Castells es manté en la mateixa línia
A falta encara d’algunes modificacions que no canviaran el contingut de fons, els principals aspectes ja són coneguts, tal i com ja hem analitzat anteriorment. Alguns dels elements a destacar són l’augment de la precarització de l’alumnat a través de noves pràctiques per servir de mà d’obra barata a les empreses, l’amenaça encoberta de milers de llocs de treball del professorat associat i la reducció de la (escassa) democràcia interna dintre dels centres. A més, s’introdueixen (més) mecanismes institucionals i financers que atorguen major poder a les empreses i, per tant, segueix garantint un coneixement al servei dels interessos privats.
Aquestes mesures se sumarien també a la Llei de Convivència Universitària (LCU), una norma disciplinària promoguda pel mateix ministre d’Unides Podem i que suposa un atac al moviment estudiantil, criminalitzant les accions de protesta estudiantil i donant barra lliure al rector per sancionar.
Des de les organitzacions que formen part del moviment estudiantil, no podem deixar passar aquest atac. Cal treballar colze a colze, sense renunciar cadascuna a les nostres posicions diferents, per aixecar un gran moviment de rebuig cap a aquesta nova contrarreforma. Hem de promoure assemblees a cada centre d’estudi i massificar les existents, per discutir com fer front a aquestes lleis i quines són les nostres demandes. Definir així un pla de lluita des de la base. Aquells i aquelles que militem en agrupacions com Contracorrent, SEPC, Front d’Estudiants, AEP o Obrir Escletxa hem de construir i massificar aquest tipus d’espais per posar dempeus un gran moviment estudiantil que tombi la Llei Castells.
La Generalitat manté la universitat més cara i privatitzada de l’Estat
La LOSU arribava en un context de crisi educativa que no desapareix amb la tornada a les aules. El tancament de les universitats per part de la Generalitat i la imposició de la docència online sense garantir els recursos van agreujar-la, combinant-se amb els problemes ja existents com les taxes universitàries superiors a 1.000€ o la dificultat per compatibilitzar estudi i treball. La pandèmia va reflectir les desigualtats de recursos entre estudiants fruit de les diferències socials en una universitat cada cop més elititzada.
Durant aquestes setmanes s’estan elaborant i negociant els nous Pressupostos de la Generalitat. La partida destinada a les universitats novament es preveu que no arribi ni als 900 milions. Això significa mantenir-se en un miserables 0,4% del PIB.
L’infrafinançament públic de les universitats és la coartada perfecta perquè la casta universitària recorri a la cerca de mecenes. Empreses de tota mena que participen dels seus comptes a costa de ser elles les que, per les vies formals que ara Castells vol millorar al seu favor o exercint de lobbies, decideixin: què estudiem, en quines condicions i què s’investiga a la universitat pública.
A més, el pobre pressupost públic explica que Catalunya, malgrat la rebaixa de taxes que va aconseguir el curs passat el moviment estudiantil, continuï sent la Comunitat Autònoma amb taxes més altes amb graus que van de 1060 a 1600 euros anuals. Aquesta és frontera de classe que deixa a desenes de milers d’estudiants de famílies obreres i rendes baixes per fora dels estudis universitaris.
Hi ha una clara relació entre la Llei Castells que vol posar catifa vermella a les empreses i aprofundir l’elitització, i la política pressupostària de la Generalitat. Per això, el moviment estudiantil no ens hem d’aturar a la resistència a Castells, sinó que també hem de de passar a l’ofensiva i atacar les bases de la universitat-empresa i l’elitització existent.
Durant aquestes setmanes en què es tramitaran els Pressupostos hem de fer sentir les nostres reivindicacions. Què passa amb la gratuïtat? El moviment estudiantil, impulsant assemblees a les facultats, hauríem d’exigir que es doblegui el pressupost de les universitats, s’acabi amb el finançament privat i s’inclogui d’una vegada la gratuïtat de tots els estudis universitaris.
Quina universitat volem? Més enllà del Compromís
Precisament, diversos temes tractats a la nova legislació ja van ser objectes de preocupació amb la campanya del Compromís del curs passat. Cal recordar que aquesta iniciativa pretenia buscar el recolzament dels rectorats amb una sèrie de qüestions com la l’equiparació dels preus de graus i màster, la remuneració obligatòria de les pràctiques, el suport a les encausades per defensar la Pública, un pla de xoc per garantir el català a les aules i nous protocols feministes efectius, així com la revisió dels plans docents per acabar amb la invisibilització de les dones.
Després d’una rebaixa del programa, l’acord va ser finalment signat. Tal i com van assenyalar des de Contracorrent, allò signat va quedar molt lluny de les demandes necessàries per resoldre la crisis educativa. A més, representa paper mullat si no hi ha un moviment estudiantil fort capaç d’imposar-ho a la Generalitat – recolzada sempre pels rectorats – que és qui té capacitat real de garantir la majoria dels punts del Compromís. Ara, la legislació que arriba amb Castells suposa una negació total de l’acord: més formes de precaritzat l’alumnat, més mercantilització i més possibilitats per reprimir.
En un context de crisi educativa, cal sortir a enfrontar aquests atacs i començar a discutir quin model d’universitat volem. No ens empassem l’excusa de la Generalitat i el govern del PSOE-UP que diuen que no hi ha diners per educació mentre planegen destinar milers de milions a burgesia catalana i espanyola a través dels Fons Europeus.
Hem de lluitar per una universitat totalment gratuïta, finançada de manera 100% pública amb impostos a les grans fortunes i els beneficis empresarials. Prou d’acceptar la utilització de les estudiants com a mà d’obra barata per les empreses i les condiciones precàries pel professorat associat, defensem la remuneració de totes les pràctiques segons el conveni del sector i la internalització fixa del professorat temporal en condicions dignes.
La pandèmia i les vacunes ja ens han demostrat què passa quan el coneixement serveix els interessos privats; per això, volem una universitat governada democràticament per estudiants, docents i treballadores per posar el coneixement al servei de donar resposta als problemes de la classe treballadora i els sectors populars.
Ni govern “progressista” ni Generalitat, un moviment estudiantil unit a la classe treballadora!
Igual d’important és saber per què sortir a lluitar com saber amb qui fer-ho. Ni posar-li fre a la Llei Castells, ni aconseguir la gratuïtat són objectius assolibles de la mà del govern del PSOE-UP que tira endavant la reforma. Tampoc podem confiar en la Generalitat, qui sempre ha estat la més ferma defensora del model universitat-empresa i les elevades taxes.
En aquest sentit, una força que es reivindica anticapitalista com la CUP, ha de plantejar-se si trencar el seu suport al neoliberalisme “progressista” català del Govern i no aprovar els pressupostos o, pel contrari, pretén continuar amb un paper de soci parlamentari d’un Govern “republicà” que segueix governant pels mateixos que va fer-ho durant dècades el pujolisme.
Les forces per aconseguir les nostres demandes es troben en aixecar un gran moviment estudiantil unit amb la classe treballadora, aquella que pateix la pujada de la llum de les elèctriques i les polítiques d’externalització i subcontractació d’ERC-JxCat i PSOE-UP. Aquesta és la fórmula per enfrontar els atacs que estan per venir, ja sigui per part del govern central en forma de Llei Castells, retallades i reformes de pensiones i laborals compromeses per pagar les ajudes europees a l’IBEX 35, o per part del govern català que reprodueix allò essencial de les polítiques que s’aproven a Moncloa.
|
