http://www.esquerradiari.cat / Mireu en línia Newsletter
Esquerda Diári
Esquerra Diari
Twitter Faceboock
AUGMENT DE PREUS DE L’HABITATGE I LA LLUM
I si hi hagués un referèndum sobre l’expropiació dels habitatges dels especuladors i les elèctriques?

Anticapitalistas llança una campanya per a demanar un referèndum sobre habitatge i elèctriques. El CRT saluda la iniciativa i proposa impulsar de manera unitària consultes en tot l’Estat, com es va fer en 2018 sobre la monarquia, com a part d’una campanya per a aconseguir que es realitzi un referèndum oficial com el que s’acaba de realitzar a Berlín. A qui expropiar? com fer-ho?

Ver online

Aquest dimecres Anticapitalistas ha fet pública una campanya i un manifest amb el títol “Decidamos”, amb la qual pretenen exigir al govern central la celebració d’un referèndum sobre els habitatges buits i les empreses elèctriques.

Davant l’escalada històrica del preu de la llum, que acumula una pujada d’un 35% en l’últim any, i dels lloguers, que han pujat més d’un 50% en l’últim lustre, Anticapitalistas es pregunta “què hi ha més transcendent ara que regular el mercat elèctric i el mercat de l’habitatge?”, i proposa sotmetre a votació el suport o rebuig a “que els habitatges en mans de fons voltors passin a ser públiques” i “si les elèctriques han de passar a ser propietat social”.

La iniciativa s’ha llançat amb una proposta a activistes i organitzacions a participar.

Lucía Nistal del CRT: “Fem com a Berlín”

La idea d’una consulta sobre dos dels problemes socials més apressants dels últims anys ha estat també plantejada per altres veus en les últimes setmanes. El referèndum celebrat a Berlín el passat 26S, en el qual van participar més d’un milió de persones i on un 56,4% es van pronunciar a favor de que 240 mil pisos passin a ser de propietat pública, ha estat sens dubte una font d’inspiració.

Lucía Nistal, portaveu del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT), així ho plantejava en un vídeo publicat aquesta setmana en el qual deia “fem com a Berlín” i proposava “impulsar consultes aquí sobre allò que el govern, suposadament “progressista”, no vol ni sentir parlar” i “preguntar-nos: nacionalitzem les elèctriques sota gestió de treballadors i usuaris o deixem que continuïn fent el que vulguin? expropiem els habitatges dels especuladors o deixem que continuïn especulant amb el nostre dret a l’habitatge?”.

Després de conèixer la proposta d’Anticapitalistas, Nistal ha declarava: “em sembla molt bona la idea de lluitar i exigir un referèndum sobre totes dues coses” i recordava que “fa uns anys vam aconseguir que les consultes sobre la monarquia s’estenguessin per desenes de barris i universitats. Només en les facultats van participar més de 10 mil estudiants”.

Nistal, qui fora la portaveu del moviment dels referèndum universitaris des de la Plataforma Referèndum UAM, també ha plantejat que “seria molt bo poder debatre al costat de les organitzacions que lluiten per l’habitatge, moviments socials i de l’esquerra el contingut de les preguntes d’una possible consulta per a repetir l’experiència de les consultes sobre la monarquia, organitzant unitàriament un referèndum en tot l’Estat”.

Cap confiança en el govern “progressista”

Enfortir l’organització i mobilització social és clau per a un objectiu tan important com enfrontar a les elèctriques o els grans especuladors immobiliaris. La consulta berlinesa no va ser cap concessió del govern municipal de Berlín, sinó que va ser el resultat d’una llarga lluita del moviment de llogaters de la ciutat, que ara ha de lluitar per a imposar-los, davant un Senat que vol deixar-ho en el calaix i uns sindicats que han mirat cap a un altre costat.

Et pot interessar: L’acord UP-PSOE sobre l’habitatge rebaixa les expectatives: ni frena l’especulació ni paralitza els desnonaments

En aquest sentit, Nistal s’ha mostrat crítica amb algunes de les parts del manifest “Decidamos”: “em grinyola la confiança en el govern ‘progressista’ que manté el manifest d’Anticapitalistas. No podem ni esperar que ho concedeixi, ni que si ho aconseguim imposar en respectin el resultat. El Govern ‘progressista’ és també el govern de les elèctriques i els especuladors, això ho hem de dir ben alt i no sembrar cap il·lusió en què es tracta d’un ‘pobre’ govern que no pot actuar perquè no li deixen.

Per exemple, les polítiques en matèria d’habitatge o transició ecològica, no és que hagin estat ‘insuficients’, com planteja Anticapitalistas. El Govern del PSOE i Unidas Podemos ha blindat les rendes dels grans tenidors -com en el decret sobre la moratòria parcial dels desnonaments- i el seu gran projecte, els Fons Europeus, són un regal d’almenys 70 mil milions a les grans empreses contaminants”.

Feia referència a preguntes retòriques com “Per què el govern ha de témer més a una consulta ciutadana que als xantatges permanents de les grans companyies elèctriques i dels fons voltors que arrasen els nostres barris?” o “quin govern progressista seria capaç de no assumir un ferm mandat popular?”

No hi ha dubte que el PSOE, i Unidas Podemos subordinat a aquest partit, és un dels grans defensors de l’oligopoli elèctric i del maó. Encoratjar qualsevol altra il·lusió no pot sinó afeblir la necessitat de preparar-se per a una lluita que, com a Berlín, només podrà obtenir els seus objectius mitjançant una mobilització independent d’aquest govern i els partits que el conformen.

A qui expropiar?

Anticapitalistas emmarca la seva proposta en l’article 92.2 de la Constitució i la Llei de Referèndum 2/1980, dos textos legals que habiliten a l’Executiu a “convocar un referèndum consultiu sobre decisions d’especial transcendència”. Sense llevar-li a aquest suport jurídic validesa legal -recordar-ho serveix de fet per a despullar la nul·la voluntat del govern “progressista” a fer-ho-, el sostre de la reivindicació no pot ser l’actual marc legal i constitucional.

Després de la pregunta “Estàs d’acord que el govern posi en marxa la legislació necessària per a assumir la propietat social de les grans empreses elèctriques i dels habitatges buits de bancs i fons d’inversió a través de les següents mesures?”, es desgranen quatre mesures: expropiació d’habitatges buits, gestió de les mateixes per a garantir el dret a l’habitatge, prohibició de reprivatitzar-les i socialització de les grans empreses energètiques.

En elles es limita la possible “socialització dels habitatges” a les quals estiguin “en mans de grans empreses privades (Banca i Fons d’Inversió)” que “no compleixin amb la funció social de l’habitatge”. La proposta deixaria per fora a aquells pisos en mans de grans tenidors individuals -que no són empreses- i que és justament un dels punts que Anticapitalistas critica a la llei de lloguers del Govern. Per a fer-nos una idea, de 3 milions d’habitatges en lloguer a l’Estat espanyol, només 150 mil són propietat d’aquestes grans empreses.

D’altra banda, quedaria per fora precisament tot aquest parc immobiliari en actiu -aquell que sí que està habitat- d’aquests Fons d’Inversió i la Banca. Un punt que quedaria molt per darrere de la reivindicació d’una bona part del moviment de l’habitatge que defensa l’expropiació del conjunt dels habitatges en mans d’aquests especuladors com a base per a la creació d’un parc de lloguer públic suficient.
Per a poder impulsar un fort moviment unitari, és necessari un debat ampli i democràtic tant sobre el contingut de les preguntes d’una possible consulta com a sobre les mesures que poden donar una sortida de fons a la crisi energètica i residencial.

Per una expropiació sense indemnització, perquè aquesta crisi la paguin de veritat els capitalistes

Com s’hauria de fer la “socialització” d’habitatges i empreses elèctriques? Com a fonament per a aquesta proposta, Anticapitalistas esmenta l’article 128 de la Constitució, que reconeix que “mitjançant llei es podrà reservar al sector públic recursos o serveis essencials, especialment en cas de monopoli i així mateix acordar la intervenció d’empreses quan així ho exigís l’interès general”. Però oblida que l’article 33 de la mateixa Carta Magna exigeix que tota mesura d’aquest tipus ha de realitzar-se “mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que es disposa per les lleis”.

La qüestió de si s’ha d’indemnitzar o no a aquests grans tenidors o als propietaris i grans accionistes de les elèctriques no és menor. Una expropiació o intervenció a cop de desemborsament de milions de diners públics seria inacceptable, un altre transvasament de diners públics a les arques d’aquests capitalistes molt major que les ajudes de 250 euros al lloguer juvenil. De fet “expropiacions” així no serien les primeres, només el SAREB es va quedar amb gairebé 80 mil immobles de la Banca a un cost/indemnització de 35 mil milions. Pagar a preu d’indemnització els habitatges buits d’aquests especuladors pot tornar a ser un gran negoci. Pagar a les elèctriques el preu que determinin els mercats o els tribunals al seu servei pot ser l’atracament final.

Per a evitar aquests paranys, o que el discurs de “nacionalització” sigui la cobertura de nous rescats com vam veure en la crisi de 2008, tota proposta de socialització, expropiació o nacionalització d’habitatges a les grans empreses elèctriques ha de deixar clar que ha de ser “sense indemnització”. Aquesta és l’única manera que realment, la crisi la paguin els capitalistes.

Exigim un referèndum fent-lo: reprenguem l’exemple de les consultes populars i universitàries

La realització d’un referèndum sobre aquestes dues greus crisis socials donaria un gran recolzament a la lluita per aquestes reivindicacions. “Si sumem a milers o desenes de milers, al crit per l’expropiació dels especuladors i les elèctriques, podem posar dempeus un gran moviment que fins i tot imposi als sindicats que surtin de la passivitat i prenguin aquestes reivindicacions a les seves mans per a portar-les als centres de treball”, assegura Nistal.

Altres exemples recents demostren la potencialitat d’aquesta política. Els mateixos referèndums sobre la monarquia, que en 2018 van ajudar a ficar en agenda el qüestionament a una Corona, a la que, fins i tot, Podemos havia jurat lleialtat. O anant més lluny, les consultes pel dret a decidir que en 2010 van començar a estendre’s per pobles i ciutats de Catalunya i que van ser els primers passos del moviment democràtic català que va acabar esclatant en 2012 i va arribar a realitzar el referèndum de l’u d’octubre.

En aquest sentit la iniciativa d’Anticapitalistas pot ser una bona oportunitat per a obrir la discussió i conformar un ampli front que promogui consultes per tot l’Estat, com a part d’una campanya en camí d’aconseguir que es realitzi un referèndum oficial com el que s’acaba de realitzar a Berlín.

Que s’obri el debat públic sobre el contingut de les preguntes i quins haurien de ser els passos a seguir perquè tots els barris, facultats i centres de treball s’omplin d’urnes per a decidir sobre l’habitatge i les elèctriques.

Sens dubte un moviment així incomodarà al Govern “progressista” i els seus companys, com Miguel Carmona, dels grans consells d’administració. Però res s’ha canviat en la història sense “incomodar” als poderosos. D’això es tracta.

 
Esquerra Diari.cat
Xarxes socials
/ EsDiariCat
@EsDiariCat
[email protected]
http://www.esquerradiari.cat / Advertències i notícies al vostre correu electrònic