Aquest dimecres es coneixia la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que declarava il·legals els acords pesquers i agrícoles entre la UE i el Marroc, signats al començament de 2019, que incloïen els recursos espoliats al Sàhara Occidental.

En dues sentències l’alt tribunal donava així la raó a la demanda interposada pel Frente Polisario. No obstant, aquesta victòria en els tribunals no és definitiva. Es deixa un marge de 2 mesos perquè aquests acords es continuïn aplicant i, el més important, en cas de recurs de part de la UE es mantindrien vigents fins a una resolució definitiva del Tribunal de Justícia de la UE.

En els acords impugnats s’amplia el concepte de “productes originaris” del Marroc, que reben un tractament aranzelari preferent, als productes agrícoles i pesquers obtinguts al Sàhara Occidental i les seves costes. Una decisió que suposava un reconeixement implícit del règim d’ocupació imposat des de 1975 després de l’acord entre les monarquies marroquina i espanyola.

L’Estat espanyol, com a antiga potència colonitzadora d’aquest territori, s’ha continuat beneficiant de l’espoli dels recursos naturals i econòmics del poble sahrauí en totes aquestes dècades. Molt especialment dels recursos pesquers de les seves costes. Dels 128 vaixells europeus que pesquen en els seus caladors, 92 són espanyols.

Gran part del polp, les gambes i altres productes de mar que s’envasen i venen en l’Estat espanyol són part de l’espoli que manté a tot un poble dividit entre la vida sota el règim d’ocupació, l’exili en els campaments de refugiats d’Algèria i la diàspora de milers d’ells a Europa i alguns països llatinoamericans.

El govern del PSOE i Unidas Podemos ha mantingut la mateixa política exterior respecte al Sàhara Occidental que tots els governs de la democràcia del 78. Un reconeixement en els fets de l’ocupació de la dictadura marroquina per a poder continuar participant de l’espoli. Ara es prepara per a posar-se al capdavant de l’ofensiva judicial de la UE perquè aquests acords romanguin vigents i la sentència del Tribunal de Justícia de la UE sigui favorable a ells.

Les primeres reaccions de l’anomenat govern “progressista” han estat per a reafirmar les relacions entre tots dos Estats i els seus acords econòmics. El ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha remarcat que el règim marroquí és un aliat “estratègic” amb el qual “ens uneixen vincles d’amistat i cooperació. En aquest sentit, hem defensat sempre la relació entre el Marroc i la UE". Tot un suport als acords.

El diari El País informava ahir que el govern estaria treballant perquè el Consell de la UE utilitzi la moratòria de dos mesos per a presentar el recurs que suspendria cautelarment l’anul·lació dels acords fins a la sentència definitiva.

Per la seva part l’Alt Representant de Política Exterior de la UE, el dirigent del PSOE Josep Borrell, va realitzar una declaració conjunta amb el ministre d’Exteriors marroquí, Nasser Bourita, assegurant que prendrien “les mesures necessàries per a assegurar el marc legal que garanteixi la continuació i estabilitat de les relacions comercials entre la Unió Europea i el Regne del Marroc. Continuarem treballant per a desenvolupar les múltiples dimensions d’aquesta aliança estratègica, en el mateix esperit de mobilització, coherència i solidaritat" .

El govern espanyol ve desplegant al Magreb una bona part de les seves iniciatives imperialistes. L’estampa més crua ha estat la del desplegament de l’Exèrcit a Ceuta, la reclusió en poliesportius de centenars de menors i les devolucions en calenta de maig i en massa d’aquest estiu.

Una agenda no exempta de dificultats i contradiccions. Alhora que treballa per a mantenir l’ocupació i espoli del Sàhara Occidental, la crisi entre el Marroc i Algèria, atiada també per aquest conflicte, està portant a que s’incrementi l’atenció sobre aquest segon país, del qual depenen més de la meitat de les importacions de gas. Justament aquest dijous, el ministre d’Afers exteriors, Jose Manuel Albares, realitzava el seu primer viatge oficial a Algèria acompanyat dels presidents de Naturgy, Franscisco Reynés, i de Enagás, Antonio Llardén, per a avançar en els plans un nou gasoducte que portaria el gas a Europa sense passar pel país veí.

La lluita del poble sahrauí contra l’ocupació i per l’autodeterminació del seu país ha estat històricament una de les causes més secundades per l’esquerra en l’Estat espanyol. Avui veiem com a organitzacions com Podemos, IU o el PCE, que es continuen reclamant “amigues del poble sahrauí”, realitzen declaracions de felicitacions per la sentència, alhora que són part del govern que treballa per revertir-la. Un cinisme sense límits que no és més que la constatació que la integració en el règim implica, entre molts altres peatges, el d’abandonar en els fets la solidaritat amb la seva lluita.

En els últims mesos el moviment de la diàspora sahrauí i les desenes d’organitzacions solidàries amb la seva causa ha pres més força, a la calor de la represa del conflicte armat i l’ofensiva del règim marroquí per a consolidar la seva ocupació. Enfortir aquestes mobilitzacions i apuntar al nostre propi Estat i govern imperialista de torn, és el millor camí per a ajudar a que efectivament la seva lluita contra l’ocupació, germanada amb la de la resta de sectors populars i treballadors sota el jou de Mohamed VI, aconsegueixi tombar la dictadura, conquistar la independència i obri el camí a repúbliques dels treballadors i els pobles en tot el Magreb.